tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post6169451880028951670..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: ERNAUX, ALTRA VEGADAJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-4838391907274626822016-07-13T22:02:44.107+02:002016-07-13T22:02:44.107+02:00pel que sé el 'voseo' va agafar 'carta...pel que sé el 'voseo' va agafar 'carta de normalització' quan els escriptors el van començar a fer servir, per sort molts llibres porten vocabularis en aquests casos, tinc un llibret amb lletres de tangos amb un d'aquests vocabularis al final i de vegades he intentat fer un poema fent servir mots lunfardos, sobre dialecte i argot hi hauria també un gran camp a debatre, un bon exemple seria el caló utilitzat per Vallmitjana, per sort les edicions actuals dels seus llibres acostumen a portar un vocabulari, i Espriu en va fer servir alguns mots, en l'edició que comento de La Place no hi ha ben bé un vocabulari però sí algunes explicacions sobre mots normands que fa servir l'escriptora quan recorda el que deia el seu pare.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-57085592707138515002016-07-13T21:33:40.916+02:002016-07-13T21:33:40.916+02:00El "voseo" és un arcaísme com ho són la ...El "voseo" és un arcaísme com ho són la majoria de verbs tal i com es conjuguen a Argentina, per exemple. Penso que dialectes i argots són altres coses. A Alemanya quasi cada ciutat té dialecte i, si hi vas viure, volen que l'aprenguis. A Itàlia també passa. El dialecte sicilià i també el napolità sonen quasi a català per la profusió de vocals neutres i l'inevitable parentiu llatí. <br />Vaig llegir l'esplèndid "Plata quemada" de Ricardo Piglia i la feina va ser meva perquè quasi tothom es manejava amb dialecte lunfardo. Gaudeixo, de vegades, amb les lletres dels tangos que gairebé toca desxifrar. No hi falta res quan ens ensenyen que l'idioma és viu. És una veritat inqüestionable.<br />En fi, un tema apassionant, Júlia, ya sabés.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-60161647970057943512016-07-13T06:02:06.601+02:002016-07-13T06:02:06.601+02:00Glòria, els diccionaris són eines imprescindibles,...Glòria, els diccionaris són eines imprescindibles, en tinc uns quants i ara també n'hi ha en línia, cosa necessària car envelleixen molt depressa tal i com va el món, però no són infalibles i també tenen les seves servituds, només cal pensar en com és va criticar fa anys el contingut sexista o racista -des del punt de vista del present- i és millor tenir més d'una definició sempre que s'acompanyi d'exemples, com deia un company lingüista voler encotillar el tema és com voler agafar aigua amb un cistell, es referia al tema de la llengua en general. També els diccionaris, en general, trien sempre una forma dialectal per damunt de les altres, això és política, només cal pensar com seria la normativa si la capital del regne hagués estat Sevilla, que ho podia haver estat, o la catalana hagués estat Tortosa, tot és molt relatiu però d'això te n'adones amb el temps. Els bons escriptors donen força i categoria al dialecte, va passar amb el 'voseo' sudamericà, Llationamèrica és una mina ja que cada país i cada regió del país té la seva variant però aquí ens arriba el tòpic, de tota manera, també per raó política, possiblement es vagin impossant les formes usades a Estats Units, per raons òbvies, no es poden posar portes al camp i hi ha una tendència a la barrija-barreja que les normalitzacions intenten frenar o controlar però, a la llarga, no se'n solen sortir, la vida és com és. Els referents són necessaris en l'ensenyament convencional però cal aclarir també des d'aleshores que no són 'dogmes' i que no hi ha coses 'mal dites' sinó dites d'una altra manera que no és la normativa... de moment.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-76100325597887290572016-07-12T23:21:31.099+02:002016-07-12T23:21:31.099+02:00El castellà de Llatinoamèrica està molt influït pe...El castellà de Llatinoamèrica està molt influït per vocables i formes sintàctiques estatunidenques. Ricardo Piglia fa notar, entre altres coses, com Onetti sona a Faulkner traduït a l'Argentina.<br />Tens raó que no s'hauria de ser classista a l'hora d'establir que és idioma i que és dialecte però jo segueixo sentint com l'idioma va absorbint el dialecte que, a l'instant, deixa de ser-ho. I després no deixo de trobar necessari establir un referent tot i que l'anglès no en té cap ni el regeix cap acadèmia (ho va dir en Quim Monzó que coneix molt bé aquest idioma). Jo sóc més meticulosa i poder recórrer a un bon diccionari em sembla una gran ajuda, és clar que em diràs que no hi ha dos diccionaris que donin definicions iguals pels mateixos conceptes...Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-36318671372925328352016-07-12T18:11:57.116+02:002016-07-12T18:11:57.116+02:00Francesc, jo no sabia ni que existia fins fa, com ...Francesc, jo no sabia ni que existia fins fa, com qui diu, quatre dies, el que m'ha sorprès és que a França és molt i molt coneguda i llegidaJúliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-17313915980109924352016-07-12T18:10:52.679+02:002016-07-12T18:10:52.679+02:00Francesc, hi juguen moltes coses, també l'atza...Francesc, hi juguen moltes coses, també l'atzar, els grups de pressió, Bonnefoy va ser un etern candidat i va morir de vell fa poc sense el premi, al capdavall Miss Univers no és pas la més maca del món, tan sols que li donen la coroneta i els calerons. Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-78830214905719234672016-07-12T18:05:26.003+02:002016-07-12T18:05:26.003+02:00Glòria, totalment d'acord amb gairebé tot, lle...Glòria, totalment d'acord amb gairebé tot, llevat que en el tema de la normativització també hi ha un component 'poc filològic' que jugar amb el poder que atorga saber 'la bona llengua', no sé si m'explico, la normativa és necessària però no té perquè bandejar formes dialectals ni d'altres possibilitats ni lligar-ho tot plegat al classisme. És un tema que fa anys que em preocupa, per sort una bona professora que vaig tenir a la universitat em va obrir els ulls sobre el fet que no hi ha una variant millor que una altra sinó formes que s'adapten millor a uns contextos que a d'altres.<br /><br />També recordo una xerrada de fa anys en la qual ens van explicar com l'anglès dels barris negres es tenia per ordinari, vulgar, incorrecte i menyspreable fins que algú amb interès va demostrar que s'havia conformat un interessant argot molt expressiu que fornia elements de comunicació imprescindibles en aquell context, un tema molt interessant és també el de l'espanyol que es parla a Hispanoamèrica, fa poc un lingüista d'un d'aquells països insistia en el fet de què el 'veritable castellà modern' era el de per allà, ni que fos per nombre d'usuaris. <br /><br />Un dels temes en els quals se'ns ha educat pitjor és en aquest de les llengües i el seu valor.<br /><br />De Modiano em va agradar el primer llibre pero després m'ha avorrit molt i ja no he insistit, si hi té a veure el tema polític Ernaux també és 'esquerranosa', però, vaja, això és com els óscars, fa poc vas penjar un poema de Bonnefoy, també va ser un etern candidat al premi, en general no atorgo un gran pes a aquests premis, en general, n'hi ha de justos i d'injustos, com passa amb tot.<br /><br />Sobre Ernaux, d'acord també en tot, té un ganxo especial, no sé si amb els homes deu connectar igual, potser no, en tot cas La place m'ha colpit força però també per un tema personal, el que menciono dels paral·lelismes amb algunes coses del meu pare, en el fons els humans ens assemblem força. Ara tinc a punt 'Une femme'Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-49642696236877393532016-07-12T17:51:03.443+02:002016-07-12T17:51:03.443+02:00¡Quan més llegeixo aquesta autora més em sorprèn e...¡Quan més llegeixo aquesta autora més em sorprèn el Nobel atorgat a Modiano, existint Ernaux al mateix país', Ves que no fos perquè Ernaux era una dona. Per cert, confesso humilment que és la primera vegada que sento a parlar d'aquesta escriptora.<br /><br />salut Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-23539574301154178402016-07-12T17:36:25.823+02:002016-07-12T17:36:25.823+02:00Celebro i no m'estranya que Ernaux t'hagi ...Celebro i no m'estranya que Ernaux t'hagi seguit agradant. Jo he llegit els seus llibres sense seguir cronologia i, gràcies al seu talent, no m'he perdut mai. De vegades fa referència a personatges que ha tractat en altres llibres però diu que per aquells personatges ja va escollir uns fets i unes paraules que són irrepetibles.<br />Modiano, en canvi, m'agrada però sempre escriu el mateix llibre, fet que no passa amb Ernaux que treballant amb material autobiogràfic i fidel a l'estil que s'ha sabut crear amb tanta mestria, no resulta mai gens reiterativa. Modiano té un bon estil però li falta densitat. Sovint els seus textos, originals i poètics, suggeridors d'atmosferes inquietants, han estat escrits al servei d'una trama ben feble quan no inexistent. Potser se li va donar el Nobel perquè és un escriptor compromès, polititzat que ha parlat contra l'antisemitisme des de la seva condició de fill d'un jueu italià, afincat a França, de misteriós comportament.<br />Júlia tens raó quan dius que la llengua i el dialecte són el mateix però no tothom sap que només la normativització eleva el segon al rang de la primera i així deu haver anat passant sempre i, passa, amb tots els idiomes.<br />Em fa molt contenta que m'hagis esmentat. Estava a punt d'escriure't per saber si havies continuat llegint Ernaux i que te'n semblava.<br />El llibre "Une passion simple" és, a parer meu, dels fluixos i prescindibles. El que passa és que ella sempre escriu bé i aconsegueix una envejable precisió expressiva. Crec que tindria molt d'èxit si es decidissin a traduir-la al català i al castellà. Hi ha nombrós públic i, especialment, el femení que xalaria de valent amb aquesta normanda lúcida i necessària. Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/09548589099768038530noreply@blogger.com