tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post6428049197532403325..comments2024-03-27T17:45:44.194+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: PUNXES MUSEÏTZADES I TENDÈNCIES ARTÍSTIQUES Júliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-32053970747947426932016-08-05T11:30:44.649+02:002016-08-05T11:30:44.649+02:00Lectora, el Parc Güell és un dels exemples més lam...Lectora, el Parc Güell és un dels exemples més lamentables, amb la mare hi anàvem un cop l'any a l'estiu, com si anéssim d'excursió, veníem de l'altre costat de la ciutat, sovint hi havíem trobat poca gent, també hi havia anat amb l'escola, aleshores ja començava a anar a mal borràs tot plegat però no calia demanar hora ni res d'això. Per entrar al recinte del Castell de Montjuïc ara també has de pagar, de vegades passejava per la ciutat i tot i que no sóc religiosa m'asseia una estona al Pi, m'agradava, ara és complicat i no ve de gust, tens la impressió que t'han fet fora de casa i, a sobre, han fet absurdes reformes destraleres a la casa, a molts llocs no hi torno i a d'altres no penso anar-hi, tot i que mai se sap, sobretot quan acompanyes gent de fora que vol veure això o allò, el que s'ha promocionat. Si he de demanar hora, malament. Una amiga de Granada m'explicava el mateix en referència a la ciutat i a l'Alhambra, no és cap consol, més aviat el contrari, però moltes ciutats europees han caigut en aquest parany de l'excés turístic dels nostres temps, al menys he tingut la sort de poder-ne gaudir en d'altres temps, aleshores de vegades recordo que ens queixàvem del poc promocionats que estaven determinats espais de la ciutat, per desgracia sembla que anem, en tot, d'un extrem a l'altreJúliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-38566370943347092862016-08-05T10:53:35.177+02:002016-08-05T10:53:35.177+02:00A mi em fa pena el parc Güell. Era el parc que ten...A mi em fa pena el parc Güell. Era el parc que tenia més a prop de casa dels 4 als 14 anys i ens hi duien sovint. A la plaça damunt les columnes vaig fer la primera foto, als meus pares (una foto en què es veuen ells, a un costadet, i un senyor desconegut, al mig; us asseguro que he millorat com a fotògrafa). Amb els meus germans, jugava a fet i amagar entre les columnes de la sala hipòstila --que aleshores ningú anomenava així-- i moltes vegades ens havíem enfilat damunt del drac. De tant en tant també pujàvem fins a les tres creus que hi ha dalt del turó. I a la primavera hi feien un aplec de sardanes. Jo no era molt balladora, però, cap als dotze o tretze anys hi havia anat alguna vegada.<br /><br />La darrera vegada que hi vaig anar va ser el 2004, quan hi vaig acompanyar una professora americana que va venir a fer unes conferències. Ja hi havia molta gent, però ni de bon tros el que sembla que hi ha ara. Tot i que sé que les persones que vivim a Barcelona podem anar-hi de franc, em sembla que és complicat; si no m'equivoco, crec que cal demanar-ho per endavant. No hi he tornat i no crec que hi torni. No vull enterbolir els records de la meva infància i adolescència.Lectoracorrenthttp://lectoracorrent.blogspot.com/noreply@blogger.com