tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post6713423517500495836..comments2024-03-27T17:45:44.194+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: Paraules vives i mots abaltitsJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-67761199252027619322007-07-23T21:05:00.000+02:002007-07-23T21:05:00.000+02:00Jo, de vegades, me'ls vaig apuntant i aleshores, q...Jo, de vegades, me'ls vaig apuntant i aleshores, quan en tinc uns quants de poc usuals els incorporo a un poema o text narratiu, és una 'estratègia' que també he fet amb alumnes grans. Recordo, fa anys, com vaig sentir Pep Albanell explicant això mateix.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-22006761259245989202007-07-23T21:03:00.000+02:002007-07-23T21:03:00.000+02:00Hola, Empar, crec que és interessant incorporar aq...Hola, Empar, crec que és interessant incorporar aquests mots, si ens agraden, al nostre llenguatge parlar i escrit, sobretot, així els recuperem i els anem 'normalitzant', primer semblen estranys, però després es fan familiars, penso per exemple que, fa trenta, quaranta anys, mots com ara 'menys' havien gairebé desaparegut.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-46343364298319776692007-07-23T19:05:00.000+02:002007-07-23T19:05:00.000+02:00Hola, Júlia. Si el que volia dir jo era que de veg...Hola, Júlia. Si el que volia dir jo era que de vegades són formes oficials (péntol és al diccionari de l'IEC) i nom és es gasten en una loc concret del domini limgüístic, cosa que , per tant, pot condemnar la paraula a la seua desaparició.<BR/> Una abraçadaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-16982743078212955422007-07-23T06:25:00.000+02:002007-07-23T06:25:00.000+02:00Bon dia, Empar,El fet és que no podem saber quin e...Bon dia, Empar,<BR/>El fet és que no podem saber quin era el llenguatge dels nostres avantpassats, encara que ens n'arribin restes, a través de l'experiència familiar. De vegades, ara que sóc gran, em ve al cap, de sobte, un gir o una dita que vaig escoltar fa anys i que creia oblidada.<BR/><BR/>La dialectologia és un camp molt ampli i enriquiria força el vocabulari i les possibilitats literàries anar incorporant els mots de les diverses variants a la llengua literària i normalitzada. Malauradament, encara hi ha un cert menyspreu d'aquestes formes 'no oficials' i les mateixes persones d'una comunitat lingüística 'ignorem' sovint tots aquests mots, si no és que un bon escriptor ens els recupera i transmet.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-58325417634078336682007-07-23T06:21:00.000+02:002007-07-23T06:21:00.000+02:00Bon dia, Deric,Hi ha qui diu que la història sempr...Bon dia, Deric,<BR/>Hi ha qui diu que la història sempre és història contemporània, ja que la interpretem i l'escrivim amb els ulls del present.<BR/><BR/>El sorprenent de la literatura és que hi ha obres que, malgrat no haver-se escrit pensant en la posteritat, són sempre ben actuals, és el valor dels clàssics.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-79503443335660211332007-07-22T18:32:00.000+02:002007-07-22T18:32:00.000+02:00Hola, pel que fa a les novel·les històriques comar...Hola, pel que fa a les novel·les històriques comartesc totalment el teu punt de vista. Alguns autors, esmerçats de ple en la contextualització i documentació històrica fidedigna, sovint, obliden que estan realitzant un "acte de reació literària".<BR/> Pel que fa al tema dels mots vull comentar un parell de coses. Vaig llegir una enrevista d'un dels meus escriptors favorits que deis que sempre escrivia novel·les ambientades, com a molt tard, a pincipis del XX perquè és amb la llengua del segle XVIII i XIX que s'hi troba còmode, tot usant el seu lèxic , frases fetes etc. Bé, això si es fa amb cura, és mot interessant.<BR/> Una alra qüestió relacionada amb els mots és que m'agrada molt esccoltar paraules que no s'usen a la meua àrea lingüística (bé, és una mica agosarat afirnar que a Alacant capital s'usa el valencià, però en fi). Fa poc, a Alcossebre (nord Castelló) a un cambrer ( que, a més a més , era jove) se li va caure una ampolla de vidre i va dir: "carai, s'ha fet a PÈNTOLS". Aleshores sempre acudesc a l'Alcover Moll i la busque.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-20270102653049137662007-07-22T11:51:00.000+02:002007-07-22T11:51:00.000+02:00Aquest és el bo de les llengües que estan vives qu...Aquest és el bo de les llengües que estan vives que incorporen noves paraules, de totes maneres també està bé que fem servir les correctes del nostre idioma, si les tenim, i deixar les noves per conceptes estranys a la nostra llengua.<BR/>En quant a la literatura i cinema històric és inevitable fer-lo des d'una óptica actual perquè vivim el present i del passat se'ns escapen moltes coses, com dius, per molt documentat que estiguis.<BR/>I tens molta raó en que quan escrius sobre el present, dones pocs detalls perquè es donen per sabuts i no cap especificar-los, però què passa si el llibre es llegeix d'aquí 100 anys? o, sense anar tan lluny, per algú de fora de la nostra cultura? Una cosa tan obvia i no hi havia pensat. Gràcies per fer-m'hi reflexionar.Derichttps://www.blogger.com/profile/18345484856159307399noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-74526790265984558132007-07-22T07:48:00.000+02:002007-07-22T07:48:00.000+02:00Bon dia Violant, no ets de la meva quinta però ets...Bon dia Violant, no ets de la meva quinta però ets poeta, cosa que atorga un plus vital i semàntic.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-10135629894861611702007-07-22T07:47:00.000+02:002007-07-22T07:47:00.000+02:00Bon dia, Francesc,Es una expressió que, efectivame...Bon dia, Francesc,<BR/>Es una expressió que, efectivament, no s'utilitza massa avui, present en la coneguda dita:<BR/>'si em fas festes i no me'n solies fer, o em necessites, o m'has de menester'.<BR/><BR/>No sé si la peli que dius és 'Bola de fuego', però crec que 'el noi' era Gary Cooper...<BR/><BR/>Sobre el fotògraf, segur que es guanya les garrofes millor que no pas jo, ja l'he oblidat.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-7086028719335163752007-07-22T01:06:00.000+02:002007-07-22T01:06:00.000+02:00Hola Júlia, els mots xirucaire, kumbaià i botiga e...Hola Júlia, els mots xirucaire, kumbaià i botiga encara formen part del meu vocabulari qüotidià i ja saps que no sóc de la teva quinta.<BR/>Bon cap de setmana.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-34165967572423338402007-07-21T10:52:00.000+02:002007-07-21T10:52:00.000+02:00Hi ha una paraula o un modismeque m'agrava molt, "...Hi ha una paraula o un modismeque m'agrava molt, "haver de menester", jo encara el faig servir. Lo de la Xiruca i en Coromines es molt divertit, i es que en Coromines sortia poc de Premià. Em recorda una película de la Barbara Stanwick i James Stewart d'uns erudits que estàn tancants en una mansio per estudiar el llenguatge, la Barbar aquesta es la fulana d'un gangster que ha de declarar contra d'ell i la tanquen allí per protegir-la. Aquella dona amb elseu llenguatge de carrer, nou, fresc i espontanti, els hi descobreix a aquells erudits un noyu món del llenguatge. N'han fet varies versiones pero ara no recordo el títol de cap. <BR/>Llibre rebut, dona'm adreça fotograf, semblarà un accident..-Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com