tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post7637679495442606010..comments2024-03-29T08:52:11.644+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: Plany d'agostJúliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-24252801782127689162008-08-22T08:15:00.000+02:002008-08-22T08:15:00.000+02:00Caram, Sani, poses pocs comentaris, però quan enge...Caram, Sani, poses pocs comentaris, però quan engegues...<BR/><BR/>Doncs tens tota la raó, el que passa és que les pensions són raonables i la gent de vegades es conforma i s'adapta, però crec que caldria aquesta reflexió en profunditat que dius. Fa anys es va fer una campanya 'jubilat, aixeca el cap' que reclamava, més que res, millores econòmiques. Ara potser caldria reclamar un lloc a a la societat més decisiu, els polítics, bisbes i la resta no pleguen pas, ans al contrari, són a la flor de l'edat a aquesta edat, per tant...Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-4008117483795932282008-08-21T11:59:00.000+02:002008-08-21T11:59:00.000+02:00Quan escrius ..."Donar a la gent vella (reclamo i ...Quan escrius ...<BR/>"Donar a la gent vella (reclamo i reivindico l'adjectiu, en front d'eufemismes diversos i ridículs) oportunitats laborals a temps parcial ben pagades, d’acord amb els seus coneixements, mentre les puguin realitzar, seria la millor teràpia contra la decadència."<BR/><BR/>penso que ja has dit perfectament el que jo penso des de fa uns anys.<BR/>De fet, tu que ara comences la teva jubilació i jo que ja hi somio, tenim tot el dret a parar unes màquines, però realment, ben pensat, una societat que invita efusivament a que les persones en el punt àlgid de l'experiència i possibilitats creatives s'asseguin al sol i descansin, és una societat malalta.<BR/><BR/>Suposo que hi ha una bona part dels prejubilats als 60 anys o abans que estan realment esgotats d'una vida de treball intens, però imagino que hi ha tota una altra part a qui els tallen les ales o lliguen les mans impedint-los que donin el bo i millor que podrien donar.<BR/><BR/>Tot plegat passa perquè no s'ha pensat prou encara en com resoldre aquets problema, és a dir muntar una estructura que permeti recuperar del farniente empobridor i decadent aquelles persones que poden seguir fent activitat vàlides per a la societat, i no només a nivell personal, dedicar-se a fer viatges barans amb l'Inserso. <BR/><BR/>Potser cal reclamar que des de la Conselleria de Benestar Social, per dir-ne alguna, alguns dels que tenen despatx, temps, recursos i capacitat decisòria per muntar algun "pla d'acció" ho posin en solfa, per exemple, amb un Congrés de la Tercera Edat, on es reflexioni sobre què es pot fer , quan, qui i de quina manera. <BR/><BR/>Aviat serem molts -els prejubiltats i jubilats i els que estem en capella de prejubilació creixem en proporció geomètrica -... els que tindrem ganes de muntar "un pollastre" per fer sentir i fer entendre a qui calgui que cal canviar els paràmetres i organitzar millor per als individus i per a la societat aquesta Tercera Edat ...Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/04629523395145381010noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-65284306373630962142008-08-19T08:14:00.000+02:002008-08-19T08:14:00.000+02:00La hiperactivitat té una explicació, Ferran, fa ob...La hiperactivitat té una explicació, Ferran, fa oblidar momentàniament que la vida passa, crec que és Tolstoi qui a Guerra i Pau diu això molt més ben dit que no pas jo.<BR/><BR/>Viatjar està molt bé, encara que jo crec que sobrevalorat, també. Kant no es va moure de casa seva i mira com va reflexionar sobre tot.<BR/><BR/>Més encara en aquest món d'avui, on tot té tendència a anar-se assemblant força, per cert.<BR/><BR/>De tota manera, tu que ets jove aprofita, he, he i viatja quan puguis, els ulls joves no miren el món de la mateixa manera que els més vellets.<BR/><BR/>No és que pensi en l'edat, és que és un fet i també un fet que el cos té l'edat que té, per bé que estiguis. I no em queixo, considero que haver pogut viure en aquests temps, sense guerra -de moment-, amb calefacció i plat a taula és, ja, un privilegi, si mirem al passat amb una mica d'objectivitat.<BR/><BR/>Si no passem fred ni gana ni patim violència directa no tenim massa dret a queixar-nos, que aquestes coses no són -encara- a l'abast de tothom.<BR/><BR/>Una abraçada, bona lectura i bona escriptura.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-46670412524331271302008-08-19T08:08:00.000+02:002008-08-19T08:08:00.000+02:00Hola, anònim,No sé si tinc el cap clar, encara no ...Hola, anònim,<BR/>No sé si tinc el cap clar, encara no sé què és un cap clar, he, he. Sento això de la teva mare, ànim.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-69908040545102747552008-08-18T15:40:00.000+02:002008-08-18T15:40:00.000+02:00Jo crec que la gent té por a descansar, a deixar p...Jo crec que la gent té por a descansar, a deixar passar el temps, a NO FER RES. Cal sempre fer activitats, cal anar a algun lloc de vacances, cal apuntar-se a cursets, cal no parar mai o poc per casa? Quin mosquit us ha picat per voler sempre fer qualsevol cosa? És que no podeu estar quiets? Què passa, que si no feu res comenceu a pensar en vosaltres mateixos i en la vostra existència i us fa por el que hi veieu? Un home/dona consumit per les 8 hores de treball, que té la imperiosa necessitat d’aprofitar el temps quan es té vacances. Jo no dic que no es treballi, per la mort de déu, és necessari, només dic que quan es té vacances no cal fer qualsevol cosa (curses de cargols incloses, i no menyspreo aquestes curses), només dic que també és bo aturar-se, deixar de fer qualsevol activitat, estar-se al sofà de casa, canalejant –fent zàping- o llegint un llibre, o fent una becaina, o simplement sense fer res, pensant. Relaxat!<BR/>Es clar que és bo fer coses i també ho és no fer-ne, el que és dolent es el que fa la majoria de la gent: abusa. No para perquè li sembla que s’atrofiarà. NO FER RES, de tant en tant, també és bo i necessari.<BR/><BR/>Pel que fa a l’edat, no pensis en l’edat, si tens ganes de fer alguna cosa i el cos et respon, la fas, i sinó et respon, doncs fes una altre cosa. A partir de setembre aprofita per viatjar, jo ho faria tota la vida si a la butxaca tingués milions d’euros (i llegir un clàssic a cada ciutat).<BR/><BR/>Una abraçada!Ferdinandhttps://www.blogger.com/profile/05809572231777884179noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-19940785667446265132008-08-17T19:01:00.000+02:002008-08-17T19:01:00.000+02:00Encara tens el cap clar! Cal exercitar-lo. Tens mo...Encara tens el cap clar! Cal exercitar-lo. Tens molta raó i més ara que vénen els anys més difícils l'activitat esdevé gairebé un dret innegable molt més enllà de la llei de la dependència i de mirar arbres i ocells i televisió pobrets. La mevaa mare gairebé no pot enraonar per que es fa un embolic amb les paraules que pensa i les que vol dir i diu. No pot llegir per que se li han trencat les ulleres i n'hi han deixat unes que no li van bé. No pot escriure més enllà de la llista de anar a comprar després de un shock emocional i una forta inactivitat. No la vull veure assentada tot el dia en una cadira. Cal activar-se i no haver-se de gastar les pagues en la mateixa cistella de les infermeres i cuidadores i transport sanitari, fóra absurd. Jo cobrava el mateix que una dama de companyia. Ara fa set mesos que estic a l'atur. Fa quinze anys cobrava 800 pessetes l'hora. Quan vaig deixar la feina me les pagaven a 6'00 euros, a un oficial de primera. Tinc trenta-vuit anys. Ara mateix tinc cinquanta cèntims a la butxaca. Escriure amb l'ordinador és la única cosa que em mant´despert cerebralment, diguem-ne.Anonymousnoreply@blogger.com