tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post7737365590203370449..comments2024-03-27T17:45:44.194+01:00Comments on LA PANXA DEL BOU: Postals estiuenques (II)Júliahttp://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-1016335322134650442007-08-05T16:53:00.000+02:002007-08-05T16:53:00.000+02:00Potser no eren les mateixes, n'hi havia una filera...Potser no eren les mateixes, n'hi havia una filera de casetes, es veu que algunes eren particulars, individuals, i d'altres les compraven entitats o associacions. Garraf era un indret molt bonic i ara ho ha tornat a ser, es va perdre platja però s'ha recuperat i, malgrat tot, queda una mica 'conservada'.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-73470513281531289652007-08-05T11:24:00.000+02:002007-08-05T11:24:00.000+02:00No recordo res d'aixo que dius a Garraf. Eran case...No recordo res d'aixo que dius a Garraf. Eran casetes particulars, de fusta, magnífiques, en una platja que aleshores era practicament privada. El poble al damunt de la montanyeta, una finca blanca dels Sert, molt a prop una torre d'en Gaudía, un port de pescadors minim amb un parell de barets i a la platja les casetes, blanques, de fusta, amn una terraça, cuina, dormitori i un minuscul bany i servei. Alçades sobre pilars blancs de pedra, sota les terraçes es guardaban els patins, una especie de catamarans petits, amb una vela i un mástil. Disabtes i diumentges pujaba gent en el tren, pero molt poca en comparació amb el que fou després, amb el 600. Fou aleshores que els oncles varen vendre el lloc.Luis Riverahttps://www.blogger.com/profile/00360452832116667401noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-77751377877258148222007-08-05T10:10:00.000+02:002007-08-05T10:10:00.000+02:00Òndia, Arare, quina sorpresa!!! M'alegro molt de ...Òndia, Arare, quina sorpresa!!! M'alegro molt de 'veure't' per aquí, compartint records comuns, per cert he pensat molt en tu, sobretot quan es va recordar els anys que feia de la malaurada mort de Miguel Angel Blanco, amb tota aquella polèmica que es va generar als, ai, ja llunyans, fòrums de la uoc.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-16074008084258375222007-08-05T08:24:00.000+02:002007-08-05T08:24:00.000+02:00Júlia, quina delícia de post... jo també recordo e...Júlia, quina delícia de post... jo també recordo els estius com massa llargs, tot i que he de reconèixer que m'ho passava molt bé, els diumenges, tota la família agafavem l'autobús i anàvem a la platja de Montgat, quins temps, ai... i alguns dies laborables, quan els grans es podien compaginar la feina, anàvem als banys de Sant Sebastià que anomena Luís, amb aquella piscina gran amb aquell tobogan immens i aquella altra piscina interior d'una aigua gelada que la memòria em guarda amb nostàlgia... les sessions de joc al carrer o al jardí de casa, regar les plantes a s'hora baixa, aquella olor de terra molla i aquella bavor que pujava del terra escalfat pel sol de tot el dia... les cuques de llum... ja callo, ja callo.<BR/><BR/>Una abraçada, Júlia!Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-33087319978250444922007-08-05T07:09:00.000+02:002007-08-05T07:09:00.000+02:00Bon dia, Luis,No sé si era a Garraf però hi havia ...Bon dia, Luis,<BR/>No sé si era a Garraf però hi havia empreses, centres socials i altres que tenien allà i a d'altres platges unes casetes per als treballadors i socis on podien portar coneguts. No em considero molt nostàlgica, encara que qui sap, però de tant en tant m'agrada recordar coses que s'han perdut tan de pressa, i cada dia anem a ritme més accelerat.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-78704424014726439892007-08-05T01:30:00.000+02:002007-08-05T01:30:00.000+02:00Si, al carrer Calabria/Diputació l'estiu era i no ...Si, al carrer Calabria/Diputació l'estiu era i no era. Calor, radio, lectures, als Banys de Sant Sebastián si el pare tenía vacances. Un any deu diés a Montserrat. A garraf de vegades, a la caseta de banys que tenía un germá del para. Poca cosa. Estic descubrint que he perdut memoria i nostalgia. S'está prou bé.Luis Riverahttps://www.blogger.com/profile/00360452832116667401noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-3764641812875259482007-08-03T17:09:00.000+02:002007-08-03T17:09:00.000+02:00Ai, Yayo, tinc una història d'allò més normaleta, ...Ai, Yayo, tinc una història d'allò més normaleta, tot depèn de com s'explica. A mi m'agradaria haver viscut exòtiques aventures i viatges misteriosos pel món, però res. Girona és una ciutat molt maca, ara, i de tant en tant hi torno i sempre hi descobreixo alguna cosa nova i diferent, a més de menjar-hi molt bé, també.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-24033471792425046352007-08-03T17:07:00.000+02:002007-08-03T17:07:00.000+02:00Hola, Francesc, devies estar fet una bona peça... ...Hola, Francesc, devies estar fet una bona peça... Les caceres de mosques eren una bona distracció anys enrera, hi havia qui es feia una mena de gàbies amb taps de xampany o patates buides i agulles de cap. N'hi havia tantes!!!Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-446946276745066362007-08-03T17:06:00.000+02:002007-08-03T17:06:00.000+02:00Efectivament, Lola, l'avorriment també té una part...Efectivament, Lola, l'avorriment també té una part positiva i és necessari, a l'escola hem caigut sovint en el parany d'intenta que es divertissin tothora, és cert. Sobre Folch i Torras, sort d'en Massagran, encara que a mi aquelles històries de nens pobres m'agradaven i tot, aleshores.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-35734589782703984682007-08-03T14:22:00.000+02:002007-08-03T14:22:00.000+02:00Ai... aquells estius! En el poble: de bon matí al ...Ai... aquells estius! En el poble: de bon matí al camp; després de dinar, l'odiada sesta; i, al capvespre, a jugar al carrer.<BR/>Júlia, tens una història riquíssima. Per cert, vaig estar farà un parell d'anys una setmana a Girona, a un congrés, principiant la tardor, i vaig quedar encantat de la ciutat.Yayo Salvahttps://www.blogger.com/profile/08759245206385724230noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-66813164893461721252007-08-03T12:53:00.000+02:002007-08-03T12:53:00.000+02:00M'has recordat els meus estius a l'Estany, la tia ...M'has recordat els meus estius a l'Estany, la tia també tenia penjada la tira groga de les mosques, i les pàgines viscudes les llegia sempre eren de blau sobre blanc i parlaven de na Maria Goretti i cose sde l'església. En canvi a l'esglesia no hi podiem anar, el capellà ens tenia mania, tot plegat perquè ens vàrem cagar al seu jardí.- Coses de mainadaFrancesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-24208961309075197922007-08-03T11:46:00.000+02:002007-08-03T11:46:00.000+02:00M'adono que he pogut donar una imatge d'infància d...M'adono que he pogut donar una imatge d'infància de flors i violes evidentment esbiaixada. Ostres, recordo -rememoro- la densitat del tedi, també. Terrorífic. També en la vida he hagut de fer esforços titànics per a sortir-ne. Però, l'avorriment, ben encarrilat, em sembla que, a la llarga, és molt fructífer, i que, ara, amb la canalla, tendim a voler-los sempre distrets i, és clar, se'ns distreuen.<BR/>Per cert, del terror de les lectures infantils n'havia parlat fa temps en un post referint-me a la mania que li tinc a Dickens; em passa el mateix amb aquest Dicknes nostrat que és en Folch i Torres; recordo unes novel.les de nens orfes, maltractats per perversos familiars, etc, que m'afectaven profundament. Sort que també tenim d'ell les lectures més còmiques i d'aventures, en Massagran.<BR/><BR/>Lolalolahttps://www.blogger.com/profile/00870239234989950159noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-21286285210406913522007-08-03T10:33:00.000+02:002007-08-03T10:33:00.000+02:00Doncs has tingut molta sort, jo, malauradament, er...Doncs has tingut molta sort, jo, malauradament, era a un pis petit amb poca vista i uns pares molt enfeinats, encara bo que Montjuïc no era massa lluny i hi podíem anar a voltar. A més, en ser un carrer amb força trànsit, a tocar del Paral·lel, feia que no fos possible baixar a jugar al carrer, cosa que era habitual en altres indrets del barri. L'estiu em neguiteja una mica també pel fet que sempre vols fer moltes coses i n'acabes fent menys, en el meu cas, fins i tot de les que fas durant el temps de feina 'normal'. Encara que tinc també molts bons records de llargs estius de la meva joventut i maduresa, la veritat, ep.Júliahttps://www.blogger.com/profile/15180635931928842197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7949508264375465560.post-51210924252989465142007-08-03T10:28:00.000+02:002007-08-03T10:28:00.000+02:00Els estius de la meva infància formen part del pai...Els estius de la meva infància formen part del paisatge d'Horta, llevat de dues excepcions, quan els pares van tirar la casa per la finestra (un any a Calella de la Costa i un altre a Montbrió del Camp). Això sí, sempre he pogut jugar al carrer, i a l'hort de casa i a les golfes... Potser és aquesta experiència infantil la que em fa estar en desacord amb això del "llarg" període de vacances estiuenques. Cada vegada són més curtes per cert. Per a mi -si afegim a més la diferent percepció del temps dels nens- eren el paradís, sobretot per la llibertat. Jo crec que vaig aprendre a ser lliure llavors. Certament, em costava molt de reiniciar la rutina reglada, sempre m'ha resultat feixuga l'escola, de petita i de gran (tot i que la meva professió m'agrada molt i ben segur que la meva vida hagués estat molt pitjor sense ella, com també sense haver anat a l'escola), però sempre m'he sentit en el centre d'una dinàmica entre el "dolce far niente" (on, de fet, en fas moltes i molt llamineres de coses) i els rigors del treball obligatori.<BR/>Salut, Júlia,<BR/><BR/>Lolalolahttps://www.blogger.com/profile/00870239234989950159noreply@blogger.com