8.1.08

Rebaixes



Les rebaixes comencen quan acaba el consum nadalenc, i mostren un món que, en aparença, va de festa en festa i de fira en fira. Aquesta fira del gener omple els carrers després de Reis, sense solució de continuïtat, de persones adelerades, moltes de les quals potser van més a badar que no pas a comprar. Tot plegat ens distreu de la veritat per excel·lència, que tothom sap encara que no en vulgui parlar massa, i que explicava molt bé Tolstoi a Guerra i Pau, parlant de les festes mundanes que celebrava la societat benestant del seu entorn: que la vida passa.




Rebaixes


M’he comprat un vestit blau
i un anell de plata bona,
sabates de fina pell
i un vestit de papallona,
i una mena de capell
al mercat de Barcelona.

He entrat a uns grans magatzems
on una escala camina
tota sola, cap al cel,
entre muntanyes de nines
i taulells plens de jerseis
i espurneigs de joia fina.

He arribat al pis més alt
per mirar-me la ciutat
des d’una cafeteria
que tenen al seu terrat,
plena de pastissos dolços
i cafè ben ensucrat.

He vist la casa llunyana
on vivia el meu amant,
i el racó de Montjuïc
on anàvem, pel meu sant,
quan el món era petit
i jo l’estimava tant.

Han tancat els magatzems
m’han deixat allà tancada
contemplant els vells carrers
amb uns binocles de plata
que em va regalar el padrí
pel Nadal de la nevada.

Les llums del món han florit
la ciutat semblava encesa
i he cercat la joventut
i els records de la infantesa
amagats als celoberts
entre munts de roba estesa.

Pel matí m’he despertat,
a la terrassa, arraulida,
he sortit a poc a poc,
però he vist que feia bon dia
i encara he pogut comprar
un perfum de satalia.

M’he hagut d’esperar una estona,
hi havia cua a les caixes
i m’ha dit la dependenta
que era dia de rebaixes.

Que em calia estar contenta
doncs per totes les despeses
regalaven brots de menta
i descomptaven tristeses.
Júlia Costa. La pols dels carrers


19 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt bonic. Molt.

Albert de la Hoz ha dit...

Doncs jo no faig literatura de les rebaixes; les aprofito com molts. Així de pedestre sóc. Em vaig comprar una americana blava que substituirà una altra de blava que tenia més de vint anys i que tant de bo la nova me la posi més de vint anys.

Júlia ha dit...

Gràcies, Xiruquero.

Júlia ha dit...

Albert, és que jo faig literatura de qualsevol tema, he, he.

Que en gaudeixis més de vint anys, doncs, de la nova jaqueta!

Júlia ha dit...

Albert, és que jo faig literatura de qualsevol tema, he, he.

Que en gaudeixis més de vint anys, doncs, de la nova jaqueta!

Gulchenruz ha dit...

Preciós. Això és poesia. La resta, per mi, prosa poètica.
M'ha agradat molt.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Molt bonic. Per cert,haig d'anar a les rebaixes a comprar-me una caçadora.

Enrique Sabaté ha dit...

permis y escriu en castellá.

Júlia se fue a las rebajas
¿y allí que es lo qué encontró,
unos saldos rebajados?
Yo aquí les digo que no.
Encontrose unos tirantes
para las horas caídas
bálsamo de fierabrás
y un frasco de hierbaluisa,
no para calmar la tos
para atraer la sonrisa,
algunas cosas compró
de ellas llenó su cesta
un manojo de añoranzas
un caldero de entereza
para el óxido del pecho,
un barril de confianza
para los ratos de dudas,
en fin que escribió sus versos
con la lista de la compra
donde sólo se rebaja
la tristeza y a otra cosa.


Moltes gracies Júlia.

Júlia ha dit...

Gràcies mil, Gulchenruz, aquests comentaris m'encoratgen més que no pas guanyar el Carles Riba.

Júlia ha dit...

Òndia, Francesc, tu i l'Albert amb jaquetes noves... Espero que la trobis maca, fashion i bé de preu. és per anar a Granollers, que la vols?

Júlia ha dit...

Enrique, eres un genio.

Muchas gracias, poeta y juglar! És un honor tu comentario!!!

josepmanel ha dit...

Peguem per on peguem tot és sempre una luxuriosa i interminable festa del consum sense aturador. Per què?

Striper ha dit...

em quedo amb lo de que: i descomptaven tristeses.

jaka ha dit...

Que xulo !!!

=;)

Júlia ha dit...

Josep Manel, perquè tenim tendència a la disbauxa i l'excés així que comptem amb un duro (euro) a la butxaca, coses de l'espècie. A més, comprar, malgrat que no ens agradi, com menjar i beure, distreu de moltes cabòries.

Júlia ha dit...

Striper, doncs sí, estaria bé que fos així, d'alguna manera comprar alguna cosa, ni que sigui inútil, generalment produeix una satisfacció que, ni que sigui de forma momentània, alegra la vida.

Júlia ha dit...

Bon dia, Jaka, gràcies!

Luis Rivera ha dit...

Diuen que en Rusiñol va posar un lloc de venda de duros a cuatra pesetes i ningú va comprar. Altres temps, altres costums, que si ho digués Ciceró sería: "o tempus, o mores" Que traduit es: "o temps, o costums", que moralitat ve de costums en llatí.

aixís diriam que las rebaixes son la moralitat del temp que vivim.

Júlia ha dit...

Crec que ara, Luis, tampoc no li comprarien els duros, doncs la gent desconfia d'allò que no és car, sovint sense motius objectius, ja que, avui, precisament, la frontera entre la qualitat i allò que no en té resta més enterbolida que mai per marques i dissenys fatxendes.

Tinc una passió retrospectiva per don Santiago, a veure si a l'altre món el puc arribar a conèixer.