RAN DE TERRA, RAN DE CEL

 

Aquest és el darrer poemari de Teresa-Costa Gramunt. Com l'autora manifesta en el pròleg, son poemes escrits de forma lenta, en silenci. Ens explica que venen d'un període de dol per la mort de la mare, i d'una operació molt greu que ella va patir... Experiències que trasbalsen i que incideixen en la nostra vida de forma indefugible. La fragilitat humana té certa atracció per a les ànimes sensibles.

Son aquests versos d'amor en un sentit molt generós, a la gent estimada i admirada, a la natura, a tot un mon immens, bell i fràgil. I també hi copsem referències a un Déu misteriós, percebut de forma diferent per nosaltres, a l'espiritualitat necessària, en un mon que sovint la defuig.

El recull té quatre parts. A la primera, En la mort de la mare i altres poemes, els records materns comparteixen espai amb reflexions sobre la vida i l'amor.

Aquells braços que em sostenien d'infant/ i que els anys havien fet tan fràgils/no han marxat: són aquí amb més virtut...

La segona part porta per títol El més alt amor i la primavera l'autora recull experiències personals amarant-les de transcendència

Ressuscito en una imartge/  aquell retrat dels vint anys/ No sabia de la mort/que arribaria vestida de vermell...

La tercera, 'Vetlla l'art el déu de la vida', retrobem espais i objectes, situant-los en un imaginari molt personal:

Vetella l'art matí i vespre/en la finestra que com pa d'or/s'obre en el mur mur/que ressguarda/del temporal del segle.

La quarta part Retaule de la Vall de Boí l'evocació de l'indret es torna poesia condicionada pels sentiments que provoca.

Somriu la rosa petita,/ en l'alta bardissa cada any fa estiu/Les veus de la Vall/ acaronen el Crist/ en besen la Majestat...

Teresa Costa-Gramunt, amb formació humanística i artística fa anys que es dedica a la creació literària. Col·labora en diferents mitjans, ha publicat i traduït força llibres i ha rebut premis rellevants. És una d'aquestes intel·lectuals que potser no tenen encara la difusió merescuda. Aquest llibre segur que ens evocarà experiències personals, una petita joia per llegir i rellegir de forma lenta, un consol per als neguits més íntims i que connecta en diferents moments amb el mon del present i les seves realitats. Un llibre molt ben editat amb dues precionses pintures de Ton Sant a la coberta i a l'inici del recull.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Costa-Gramunt

https://lanausea.art/2026/04/17/critica-literaria-ran-de-terra-ran-de-cel-de-teresa-costa-gramunt-per-merce-amat/

RECORDS I MEMÒRIES

 

Quan yo anava a escola ens agradaven els actors tipus Tony Perkins. Quan et vas fent gran valores personalitats com la de Mastroianni. L'actor tenia tot just onze anys quan va començar a fer teatre a la seva parròquia. Tot just amb vint Visconti el va triar, amb Fellini se'l va etiquetar com a latin lover.  Es pot ben  dir que va fer tots els papers de l'auca, seductor, gelós, impotent, homosexual, cornut... Fes el que fes sempre sabia relfectir el costat humà dels personatges. Ja en la seva maduresa va gravar un documental autobiogràfic on explica un munt d'anècdotes, de vivències, va treballar molt i amn una dedicació exemplar, va conèixer els grans directors d'un temps mític. 

                                 https://ca.wikipedia.org/wiki/Marcello_Mastroianni

                                   https://www.filmaffinity.com/es/film801376.html

El documental, que en alguns aspectes em recorda El tiempo amarillo, de Fernando Fernán Gómez, es pot trobar i gaudir en llibre i ens passeja per una época inoblidable. Ah, el cinema i la  seva màgia, quants dels 'grans' ja no son entre nosaltres però la màgia del mitjà ens n'assegura la perdurabilitat.

                                    https://www.imdb.com/es-es/title/tt0119614/

UN NIU DE TÒRTORES

 UN NIU DE TÒRTORES

Traducció de Josep Julià

Katherine Mansfield (1888-1923) va néixer a Nova Zelanda i va viure a Londres des de 1908. Des de la publicació del seu recull de contes In a German pension va ser reconeguda com una de les mestres de la narració curta en llengua anglesa. 

Podem trobar diferents reculls en castellà i, en català Una mica infantil i Un niu de tòrtores.   Enmig de situacions ordinàries, trivials, l'autora aconsegueix crear una atmosfera humana, vulnerable i sovint pessimista. Crec que en aquests darrers temps la seva fama ha rebrotat a casa nostre, més d'una persona m'ha recomanat els seus llibres i una amiga em va passar aquest Niu de tòrtores. També sembla que la narració curta ha experimentat una revifalla. En aquests reculls podem trobar contes per a tots els gustos, que ens ofereixen finals ambigus i inquietants. Un tipus de literatura que em fa plànyer no poder llegir en la llengua original.

RETORN A HOWARDS ENN

 

Avui, al cinefòrum de Tot Història comentarem 'Regreso a Howards Enn', una pel·lícula amb moltes virtuts però que no acaba de seduir-nos. Tot i que no formen cap trilogia, l'ambientació i els actors evoquen dos títols important, 'Lo que queda del día i 'Una habitación con vistas'.

Son històries 'd'època', amb famílies benestants i capteniments coincidents, Va aconseguir, totes, premis semblants. Óscar al millot guio adaptat i a la direcció artística, nominacions diverses... D'aquest retorn a Howards Enn cal destacar el vestuari, la fotografia i les interpretacions, En tots els casos la recreació d'una societat, d'uns capteniments i d'una forma de pensar. Cases de luxe, gent benestant, problemes magnificats, flors i violes...

Aquest tipus de pelis tenen el seu públic, cosa gens estranya. Hopkins no arriba  a les virtuts del majordom de 'Lo que queda del dia', però està molt bé, el mateix que Redgrave en un paper molt breu. Els diàlegs son breus i intel·igents, molt 'britànics' podríem dir. És una cinta de James Ivory i es pot trovar doblada al català. Es pot veure a la web de TV3.

SENTIMENTS COMPLEXOS EN UN MON QUE ES DECANDEIX

Ahir vaig veure per la televisió la versió en cinema feta per Bille August de 'La impaciència del cor`. Tracta temes ja entomats pel director, bàsicament els riscos d'un amor barrejat amb compasió.

És una història incòmoda en molts momentd, amb una fotografia evocadora i que incideix en el perill de barrejar la pietat amb sentiments i compromisos. 

Es considera el llibre l'única novel·la de l'autor, per les dimensions del text i la complexitat de les siituacions.

He llegit força Zweig i he de dir que allò que menys m'agrada d'ell son els textos narratius i, sobre tot, la visió que te de les dones, més enllà de les seves biografies de Maria Estuard u Maria Antonieta.. L'escriptor va ser també un home complicat, sacsejat per la història del seu present. 

Una pel·lícula notable, ben feta i ben interpretada, malgrat una certa fredor que ja es pot copsar en el text.

https://www.filmaffinity.com/es/film153286.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Stefan_Zweig:_Adeu_a_Europa

https://lapanxadelbou.blogspot.com/search?q=el+mon+d%27ahir