DE LA HISTÒRIA AMB MAJÚSCULA A LA HISTÒRIA FAMILIAR

Un llibre molt especial, d'aquests que sap greu acabar i que no pots deixar sense recança. Barreja l'autobiografia de l'autor i la història de la seva família, tot plegat amb un munt de referències als fets històrics més rellevants dels segles XX i XXI.

L'autor parteix del funeral d'EstaT de la seva mare, Helèna Carrère d'Encausse,  que va ser una autoritat reconeguda pel que fa a la història russa, i espigola documents diversos, arxius, fotografies, correspondència i notes diverses revollides o elaborades pel pare, al llarg de la vida. 

He llegit algun llibre de Carrère però aquest és, fins ara, el mes personal. Investiga sobre la genealogia familiar i els orígens diversos de quatre generacions. Els besavis, burgesos il·lustrats, es van exiliar de Georgia després de la Revolució, investiga, amb un cert respecte, sobre un avi que va tenir relacions poc clares amb els ocupants alemanys, descriu de forma personal i poètica el tarannà de la mare i, així mateix, el caràcter discret i a l'ombra del pare.

El llibre situa l'autor en dos eixos que descriu, l'horitzontal i el vertical, pel que fa a les relacions familiars i d'amistat. Al llarg del llibre ens ensopeguem amb molts personatges, alguns de ben coneguts i d'altres que, al menys  jo, desconeixia. Hi ha moltes reflexions sobre el comunisme i els seus líders i a la darrera part ens ensopeguem ja amb el capteniment de Putin amb Ucraïna. Linco una entrevista amb l'autor i una entrada a l'espai d'Agustí Pons. 

https://www.rtve.es/noticias/20260303/emmanuel-carrere-koljos-gran-historia-rusa-pequena-historia-intima-nuestra-familia/16963342.shtml

https://www.dietariobert.cat/sant-pau-emmanuel-carrere-i-lofici-descriure/

   

MARINA VLADY, EN ELS MEUS RECORDS

 

He llegit per les xarxes que ha mort Marina Vlady. Més d'una vegada m'havia preguntat que en devia ser d'aquella actriu tan bonica i especial. La recordo, sobretot, en una pel·lícula de finals dels anys cinquanta 'La bruixa', amb un final dramàtic. En aquell temps de la meva infantesa m'agradaven els finals feliços i no entenia la necessitat de fer acabar malament les històries d'amor. La va fer amb Maurice Ronet, un actor molt atractiu, traspassat de forma prematura. El primer marit de Vlady va ser Robert Hossein. Vlady era d'origen rus. va ser una persona intel·ligent i polifacètica, molt més que una cara bonica, que també.

https://es.wikipedia.org/wiki/Marina_Vlady

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maurice_Ronet

https://www.elmundo.es/cultura/cine/2026/09/24/6ab5526ce4d4d8aa168b45cb.html

ALLÒ QUE ÉS MEU

'Allò que és meu', de José Henrique Bortoluci, és és una novel·la original, molt ben escrita, i una valuosa reflexió històrica sobre el Brasil actual.

L’autor, sociòleg i professor, se centra en les entrevistes al seu pare, camioner durant molts anys, per tal de repassar la història del país, lligada a la història familiar.

Hi trobem testimonis diversos, anècdotes, referències literàries i reflexions sobre el país, el seu passat i el seu present. Tot plegat segons les vivències d’una persona normal, que va viure la dictadura militar i empreses ambicioses com ara la contruccio de la Carretera Transamazònica.

Un altre tema, més individual sacseja de forma inevitable els protagonistes, el càncer patit pel camioner i els tractaments mèdics que l’acompanyen. Les ferides del cos venen a ser com les carreteres que travessen els indrets transitats pels camions, al llarg de kilòmetres i paisatges diversos.

També és important eI contrast entre els estudis del fill, que es vonvertirà en professor universitari, i la feina del pare. Bortoluci (Jaú, 1984) compta amb diferents titulacions universitàries i amb una extensa cultura, lectures diverses i investigacions sobre la classe treballadora.

Fa anys, molts, les sèries sobre camioners van proliferar a la televiso i la feina de transportista internacional es va mitificar i era molt valorada. Més enllà de les visions turístiques del territori hi ha l´experiència dels treballadors de les carreteres, un mon diferent lligat a la necessària subsistència diària. L’autor defuig els tòpics i ens ofereix un relat polièdric, no exempt de poesia, vital i realista, que ens parla de gent normal, dels herois anònims

UN POETA, UN MESTRE, DOS TOREROS

 

He mirat el documental sobre Lorca 'Lorca, las horas perdidas' i no comparteixo massa les crítiques que se li han fet titllamt-lo de 'revisionista'. No em plau gaire revisitar la guerra civil, els seus fets i els seus personatges però tot allò encara està molt present a la vida de la gent de la meva edat. També persones més joves incideixen avui en la personalitat i la vida del poeta, com ara el mateix Miguel Poveda. No m'estranya ja que la seva atractiva personalitat i la seva polièdrica intel·ligència desvetllen admiracions diverses. Lorca és conegut com a poeta però podia haver estat músic, pintor... Va néixer en una família culta i privilegiada, la classe social te un pes, encara més en aquells anys llunyans. Amb el temps i les lectures m'he ensopegat amb aspectes que no em plauen, com ara uns comentaris despectius de Lorca vers Miguel Hernández. Ningú no és perfecte.

He llegit que al reportatge insisteixen massa en el tema familiar, en els parents implicats en la seva mort. Malauradament moltes denuncies i violències es van donar en comunitats petites, veïnals, familiars... I en aquests indrets les coses no s'esborren fàcilment. En aquella època horrible sovint depenia de qui t'ensopegaves, gent dolenta tenia bona sort i gent bona o innocent no en tenia. De vegades, avui que tenim accés a  tanta informació, m'adono de com es blanquegen a llocs com viquipèdia passats contradictoris i com es refan moltes biografies. També es justifiquen sense manies les violencies contra gent religiosa i com incomoda que es recordi disbarats perpetrats pels del bàndol republicà. La història de les guerres, civils o no, és plena d'heroïsmes, covardies, casualitats i desastres.

Jo no soc incondicional de Lorca. El seu teatre no em fa el pes, però la poesia té una màgia evident, tot i que algunes frases de les obres teatrals em grinyolen, avui. Quan la meva mare, adolescent, vivia una primera joventut acomboiada per les bombes, als centres socials es recitava Lorca, sobretot poemes agosarats, com ara allò de 'la casada infiel'. La meva mare tenia amagat un llibre de Lorca amb el poema, però jo el llegia d'amagat. Coses del passat, francesilles del present.

La guerra hauria de ser quelcom a eliminar, com la pena de mort. Qui sap, potser algun dia... 

Hi ha dos indrets que em van emocionar en visitar-los, la casa de la Huerta de San Vicente i l'hortet-jardí de Rosalia de Castro. 

AVATARS I RESURRECCIONS

Ahir vaig escoltar el programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio i em va resultar molt inquietant. Un ciborg conviu amb l’avatar d’un capellà de Mataró, assassinat al principi de la guerra civil. La recuperació del capellà va possibilitar que el programa l’entrevistés com si fos un tertulià més d'una forma absolutament convincent. 

Hem vist i veurem coses extraordinàries. La comunicació amb persones traspassades  ha estat una aspiració important i l’espiritisme va ser una activitat força comuna en determinat moments. Vaig conèixer persones que freqüentaven sessions d’aquest tipus i sembla que durant un temps gent culta i escèptica va arribar a creure en la realitat de les comunicacions amb gent estimada que havien perdut de forma prematura. Finalment, però, tot es va explicar i aclarir i posar en quarantena.

La mort és un fet definitiu i irreversible. La vida s’ha allargat però, al capdavall, la mort arriba. La IA pot semblar que aconsegueixi aquesta mena de resurreccions o fins i tot la creació d’amics i coneguts. El que passa és que la realitat és tota una altra cosa. Sobre aquest tema es pot trobar força informació per les xarxes, així que no m’allargaré. Un altre tema és el tracte donat a la religió i als religiosos durant la guerra, s’exigeix demanar perdó per un munt de coses però, en canvi, aquells assassinats semblen justificar-se sense manies, a banda d’haver malmès patrimoni valuós i important. Es un tema que incomoda perquè encara ens movem, segons com, enmig d’un anticlericalisme preocupant.

https://www.3cat.cat/3cat/neil-harbisson-he-fet-reviure-un-mort-amb-intelligencia-artificial-i-se-me-nha-anat-de-les-mans/audio/1290534/

https://www.3cat.cat/3catinfo/el-ciborg-que-conviu-amb-lavatar-dun-capella-assassinat-el-36-no-matreveixo-a-desconnectar-lo/noticia/3428372/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Sams%C3%B3_i_Elias

https://www.facebook.com/watch/?v=4550423998537250