Ha passat un altre Sant Jordi. Tinc sentiments estranys sobre la celebració, ens ofeguem entre roses, la part més gran de les quals sembla que venen de Colòmbia i que, a casa nostra, tot just se'n fan unes quantes i encara gràcies.
Muntanyes de llibres. Fa quatre dies el senyor Mendoza va deixar anar quatre bestieses sobre el tema i et deiein que cremessis els seus llibres però sembla que tenia cua llarga a la seva paradeta malgrat traspuar en ocasions una mena de catalanofòbia inconscient.
Els llibres que son novetat, una bona part, no passen de la mediocritat, àdhuc els més venuts. Però, vaja, ja m'agradaria vendre força. El llibre és avui un objecte de consum com qualsevol altre i en els llibres s'hi poden escriure moltes ximpleries.
No negaré l'encant de la celebració. Qui aterri a Catalunya de nou en nou quedarà meravellat de tanta floreta i tant de llibre. Sembla que es va vendre força, un altre tema és lllegir, es llegeix poc i a molts celebrats llibres d'autors i autores nous es copsa aviat la manca de lectura prèvia.
Entre les novetats, una gran majoria de llibres lligats a periodistes, gent de diaris i televisions, més o menys mediàtics. Aquestes persones tenen un mínim de promoció assegurada. Sant Jordi, la diada, em produia abans una inefable il·lusió però l'excés ha fet minvar el meu entusasme.
Es cert que aquests dos darrers anys no he pogut sortir, per motius de salut, a badar. No ho he trobat a faltar gaire. Ho he vist per la tele, he sentit la gent lletraferida amollant rotllos eteris sobre els seus llibres, aixi com els seus promotors, també del gremi, fent el mateix. Fa anys la cirereta del pastís era el premi Sant Jordi, la seva fama també ha anat de baixa. La bona crítica literària ha minvat molt.
Les meves experiències amb el tema de les vendes son semblants a les que explicava el Francesc. Els anònims rodejats de famosos acabem frustrats, què hi farem. El que no es veu no es ven, deia una peixatera del meu barri. Al capdavall vendre molt o tenir molta audiència no es un sinònim de qualitat i amb poder parlar una mica, per exemple, de la sobrevalorada Rodoreda, ja fem el fet.
