28.10.26

EL PODER D'UNA VEU

 

Ahir vaig anar a dormir més tard del compte, segons els meus costums. Em vaig mirar el programa dedicat a Justo Molinero. Crec que el personatge i l'època donaven per a més gruix però va estar prou bé. L'elitisme nostrat ha fet broma sovint de Molinero i la seva ràdio i en comptades ocasions la resta dels canals han informat sobre les seves activitats o els concerts que ha organitzat.

La veritat és que jo he escoltat i escolto força ràdio tele taxi. També hi truca gent de parla catalana i se'ls parla en català. La gent una mica grandeta estem una mica tips de cançons en anglès i lletres ximpletes. I a casa nostra, es vulgui admetre o no, hi ha hagut sempre una certa tirada a la cobla, a la canço andalusa, al flamenc.

El mon de Molinero és ignorat per un gran nombre de la gent catalanista i això no ve d'ara. Si Molinero fos més jove crec que seria capaç d'endegar un nou format de ràdio dirigit als nou vinguts actuals, tan diversos. Una companya mestra que vaig tenir, de pares andalusos, s'empipava quan m'explicava que la seva mare no llegi mai llibres però que se n'havia comprat un del Justo Molinero. Durant la guerra civil la pel·lícula comercial més vista als dos bàndols va ser Morena Clara.

Ara que tants dogmàtics no volen ser 'espanyols' potser caldria replantejar el tema a fons i sense prejudicis. Va ser una llàstima que eliminessin el seu canal de televisió, recordo una entrevista a Raimon en una epoca en la qual el cantant estava una mica bandejat dels mitjans. Resultava entranyable el final del programa d'ahir, Molinero i Pujol de cara al paisatge, personatges heterodoxos, que ens costa de comprendre però que son imprescindibles. Era interessant veure com els polítics s'acostaven a Molinero en l'època de l'esplendor de la ràdio. Em va agradar com connectava amb un taxista actual, pakistanès.

Segurament Molinero va cometre errors, relatius. Com tothom, vaja. Però no es pot negar la seva altura mediàtica, el seu coratge d'emprenedor original i 'diferent', i la seva intencio de construir ponts entre la gent de totes les procedències.

22.10.26

EL QUE ENS QUEDA PER LLEGIR


Avui fa anys que va néixer Ivan Bunin (1879-1953). Va ser el primer escriptor rus guardonat amb el Nobel, l'any 1933. No crec que hagi estat gaire llegit, fins i tot crec que és d'aquells noms que 'no sona'. El Nobel és important i el de literatura un dels que te més ressò. Bunin va viatjar, va escriure molt i el primer que va publicar va ser un poema. Va rebre diversos premis i rconeixements. Va emigrar a França el 1920. Molts dels seus llibres es poden trobar en anglès, fins i tot a ebiblio. És estrany com s'obliden tants personatges rellevants mentre d'altres es mitifiquen i monopolitzen el seu camp creatiu, ni que sigui durant una llarga temporada. Ni tan sols el Nobel t'assegura el pas a la posteritat. Per sort internet i la bescantada IA ens ajuden a ser una mica menys ignorants, tot i que sigui d'una forma relativament superficial.


 https://es.wikipedia.org/wiki/Iv%C3%A1n_Bunin


https://elcuadernodigital.com/2021/07/02/la-poesia-de-ivan-bunin/


21.10.26

LA VELLA CIUTAT

 





La ciutat on el temps s’ha tornat represàlia
s’endormisca al fondal sense límits precisos,
entrunyella les vides dels homes i les dones
amb cordes invisibles quan el jorn s’abalteix.


Han tancat els portals de les velles muralles,
han segellat les portes dels casals ultratjats
i a la torre més alta hi ha penjat les despulles
dels somnis que gronxaven il·lusions abaltides.


Les campanes enceses de l’església romànica
intenten endebades cridar el poble al combat
en nom d’inútils greuges i d’antigues consignes.


Temorenca, la lluna s’enfila a la carena,
acomboia basardes i angoixosos neguits
entre els tons ametista dels núvols tardorencs.



Júlia Costa, poemes inèdits



19.10.26

ARA

 







Ara.
Ara que ja de tanta cosa torno...
No em pregunteu, que no sabria dir-vos
per quina brida m'he sentit lligada.
El cor encara vol tornar a gronxar-se
desbocat, a les barques de la fira;
i dic que sí, que en mi tot clama d'esma
cap aquella petita esbojarrada.
...I ja no sóc sinó una dona absorta,
amb la veu i amb el riure que s'aturen


Clementina Arderiu

10.10.26

MARGIN CALL

 

    Al darrer cinefòrum de l'associació 'Tot Història' vam recuperar i comentar aquesta pel·lícula que, en el moment de la seva estrena, va tenir un ampli ressò.
      És americana, cinema independent, amb guió i direcció de J. Chador, que s'estrenava. Va generar una mena de temàtica recurrent (The company Man, La gran puesta, el lobo de Wall Street, Inside Job). 
         Aconsegueix incidir en temàtiques complexes sense un excés de tecnicismes i mostra la psicologia moral i les misèries dels executius ben situats, homes i dones com tots, al  capdavall.
       Compta amb un repartiment de categoria, amb actors coneguts i d'altres que no ho son tant. I amb una fotografia excel·lent, paisatges urbans nocturns i crepusculars.
        Parteix de l'acomiadament d'un dels executius d'un banc imaginari, aquest passa la informació a un home més jove i aquest detecta un forat que pot portar l'empresa al desastre. Això provocarà  una sèrie de reunions fins a la matinada i el cap empeny la resta a vendre els actius com sigui i de pressa. Tot ha de rutllar malgrat la manca d'ètica.
          Tots estan atrapats pels diners, sous exagerats que generen una sèrie d'absurdes necessitats irreversibles. Ningú no serà capaç de canviar de feina o abandonar l'actual, una feina on tot és eteri i poc evident. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Margin_Call

https://www.filmaffinity.com/es/film974746.html

El tema està inspirat en la crisi de Lehman Brothers, que va tenir moltes repercusions a tot arreu, que avui encara ens encalcen (habitatge, hipoteques, reduccions de personal...)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lehman_Brothers

Els punts febles poden ser una durada excessiva, escenaris poc dinàmics, manca de claredat en les explicacions, en algun cas. Però ens trobem davant una història moral, exemplar, que deixa que jutgem per nosaltres mateixos com van les coses. 

https://lapanxadelbou.blogspot.com/2011/11/margin-call-o-estirar-mes-el-brac-que.html