LIMÓNOV I EL SEU TEMPS

 

Carrère ens ofereix una biografia, a la seva manera, o sigui, inserida en la història de Rússia i plena d'informacions, personatges i situacions singulars. Limónov va ser un escriptor inclassificable, suposadament un esperit lliure, una personalitat d'aquestes que inspiren atracció i rebuig a la vegada.

Existeix una pel·lícula sobre el llibre i el personatge, es pot veure a Filmin. Llibre i peli son 'pujats de to', si fóssim en d'altres temps l'hauríem de veure a Perpinyà.

https://www.filmaffinity.com/es/film447280.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Lim%C3%B3nov

https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/limonov/9788433946638/LA_132

PARAULES- POEMES INÈDITS

 

CANVI DE TEMPS

 

El jorn de primavera va llevar-se

assolellat. Pol·len a l’aire,

inquiet, cercant estada

escampava neguits.

 

De sobte el cel es va pintar de gris

es van esquinçar els núvols.

i la tarda

va esclatar en trons, tempesta inesperada.

Frescor i temor,

Les antigues goteres

Revifen amb la pluja, sempre fràgils.

 

Celatge sense llum,

Vell viarany.

Del cel,

camí d’un infinit imprescindible.

 

PAS  DELS DIES

L’urc de la joventut s’ha fet escàpol.

A poc a poc passejo amb el temor

D'ensopegar amb el temps  a la vorera.

Prenc un bastó molt vell de fusta fina.

 

Somnis antics es gronxen, sense pressa,

en el present tan estantís i feble,

Sé que han florit els arbres de la vila

seguint el ritme del seu temps fidel.

 

I jo he perdut la joia indispensable

per explorar els carrers que m’han vist créixer

del meu barri, que vetlla l’harmonia.

 

Ah, ciutat plena de records boirosos,

m'aculls avui, a la llinda enyorada

rere la qual, tots els meus morts m’esperen.

EL PIS BUIT

 

Miro el balcó.

Ja no conec ningú,

Algú hi viu ara

Que no conec.

 

Rere aquella barana

De ferro, contemplava

Les voreres

I els balcons dels veïns,

 

Quants somnis s’esmunyien cel enllà

Quants pensaments suraven al capvespre

Quants desitjos d’amors desconeguts.

 

El dia es pon amb llangorós calfred

Montjuïc es retalla i es dibuixa

Mentre la nit, a poc a poc s’acosta.

 

Costa, Júlia (poesia inèdita)

  

DE LA HISTÒRIA AMB MAJÚSCULA A LA HISTÒRIA FAMILIAR

Un llibre molt especial, d'aquests que sap greu acabar i que no pots deixar sense recança. Barreja l'autobiografia de l'autor i la història de la seva família, tot plegat amb un munt de referències als fets històrics més rellevants dels segles XX i XXI.

L'autor parteix del funeral d'EstaT de la seva mare, Helèna Carrère d'Encausse,  que va ser una autoritat reconeguda pel que fa a la història russa, i espigola documents diversos, arxius, fotografies, correspondència i notes diverses revollides o elaborades pel pare, al llarg de la vida. 

He llegit algun llibre de Carrère però aquest és, fins ara, el mes personal. Investiga sobre la genealogia familiar i els orígens diversos de quatre generacions. Els besavis, burgesos il·lustrats, es van exiliar de Georgia després de la Revolució, investiga, amb un cert respecte, sobre un avi que va tenir relacions poc clares amb els ocupants alemanys, descriu de forma personal i poètica el tarannà de la mare i, així mateix, el caràcter discret i a l'ombra del pare.

El llibre situa l'autor en dos eixos que descriu, l'horitzontal i el vertical, pel que fa a les relacions familiars i d'amistat. Al llarg del llibre ens ensopeguem amb molts personatges, alguns de ben coneguts i d'altres que, al menys  jo, desconeixia. Hi ha moltes reflexions sobre el comunisme i els seus líders i a la darrera part ens ensopeguem ja amb el capteniment de Putin amb Ucraïna. Linco una entrevista amb l'autor i una entrada a l'espai d'Agustí Pons. 

https://www.rtve.es/noticias/20260303/emmanuel-carrere-koljos-gran-historia-rusa-pequena-historia-intima-nuestra-familia/16963342.shtml

https://www.dietariobert.cat/sant-pau-emmanuel-carrere-i-lofici-descriure/

   

MARINA VLADY, EN ELS MEUS RECORDS

 

He llegit per les xarxes que ha mort Marina Vlady. Més d'una vegada m'havia preguntat que en devia ser d'aquella actriu tan bonica i especial. La recordo, sobretot, en una pel·lícula de finals dels anys cinquanta 'La bruixa', amb un final dramàtic. En aquell temps de la meva infantesa m'agradaven els finals feliços i no entenia la necessitat de fer acabar malament les històries d'amor. La va fer amb Maurice Ronet, un actor molt atractiu, traspassat de forma prematura. El primer marit de Vlady va ser Robert Hossein. Vlady era d'origen rus. va ser una persona intel·ligent i polifacètica, molt més que una cara bonica, que també.

https://es.wikipedia.org/wiki/Marina_Vlady

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maurice_Ronet

https://www.elmundo.es/cultura/cine/2026/09/24/6ab5526ce4d4d8aa168b45cb.html

ALLÒ QUE ÉS MEU

'Allò que és meu', de José Henrique Bortoluci, és és una novel·la original, molt ben escrita, i una valuosa reflexió històrica sobre el Brasil actual.

L’autor, sociòleg i professor, se centra en les entrevistes al seu pare, camioner durant molts anys, per tal de repassar la història del país, lligada a la història familiar.

Hi trobem testimonis diversos, anècdotes, referències literàries i reflexions sobre el país, el seu passat i el seu present. Tot plegat segons les vivències d’una persona normal, que va viure la dictadura militar i empreses ambicioses com ara la contruccio de la Carretera Transamazònica.

Un altre tema, més individual sacseja de forma inevitable els protagonistes, el càncer patit pel camioner i els tractaments mèdics que l’acompanyen. Les ferides del cos venen a ser com les carreteres que travessen els indrets transitats pels camions, al llarg de kilòmetres i paisatges diversos.

També és important eI contrast entre els estudis del fill, que es vonvertirà en professor universitari, i la feina del pare. Bortoluci (Jaú, 1984) compta amb diferents titulacions universitàries i amb una extensa cultura, lectures diverses i investigacions sobre la classe treballadora.

Fa anys, molts, les sèries sobre camioners van proliferar a la televiso i la feina de transportista internacional es va mitificar i era molt valorada. Més enllà de les visions turístiques del territori hi ha l´experiència dels treballadors de les carreteres, un mon diferent lligat a la necessària subsistència diària. L’autor defuig els tòpics i ens ofereix un relat polièdric, no exempt de poesia, vital i realista, que ens parla de gent normal, dels herois anònims