1.5.08

Crònica cinematogràfica a l'estil muntanyolenc: COBARDES


En un institut molt ple
Un guillat i els seguidors
A un panotxa poca pena
N’hi fan de tots els colors.

La mare, que es periodista,
S’ensuma la mala bava,
Però el nen, introvertit,
No vol explicar ni fava.

El pare col·loca alarmes
I me’l tenen putejat
I a la pobra germaneta
Fa patir el paio amargat.

L’agressor és un incomprès
Doncs el papà és diputat,
I sempre va amb guardaspatlles
Per si té algun atemptat.

Els profes veuen que allò
Ja és com una guarderia,
I estan de l’educació
Més tips i farts cada dia.

Una fins i tot declara:
-Abans que els nens, una vaca.
I el panotxa, no sé com,
Lliga amb una noia maca.

A la víctima innocent
Li prenen el mòbil nou,
Però al cole ningú no ho sent,
Malgrat que és ple com un ou.

De poc que no me’l rosteixen,
Un dia, tot fent de cos,
Però el noi no vol denunciar-los,
perquè sembla un xic talòs.

Es pensen que l’agressor
És l’agredit, ves per on,
I aquí es veu com els piscòlegs
De vegades, tontos són.

La mamà del nen dolent
Que ja té la mosca al nas,
Veu al mòbil com estova
El seu nen, al bon janàs.

La família del panotxa
Va cada nit, a sopar,
A una bona pizzeria
Que regenta un italià.

L’italià, molt campetxano,
Diu al noiet, contundent:
-Te n’has de defensar, nano.
Ull per ull, I dent per dent.

La víctima fa una trampa,
De nou es deixa estovar,
Mentre la noia estimada
La pallissa ha de gravar.

Per més inri aquell pizzero
Que els abaltia la gana,
Fuig perquè era un capo gros
De la mafia siciliana.

Amb la gravació a la mà
L’ofès els fa gran xantatge
I els amics del més malvat
Diuen: -Adeú, bon viatge.

La noia també li diu
Al pel roig, que no és com cal,
I el planta i així s’acaba
La història sentimental.

I també es gira la truita
I en lloc d’acabar tot bé,
El panotxa, maquiavèlic,
Pensa: ara jo em venjaré...

La peli té coses bones
Sobre tot, L’Hospitalet,
I els actors i les actrius
Que són d’allò milloret.

Ara bé, tota la història,
Feta amb bona voluntat,
Em sembla que en molts aspectes
Una mica ha grinyolat...

Llàstima, perquè els Corbatxos
Són bons en tot el que fan,
Un ha arribat a ministre,
L’altre a cineasta gran.



Moraleixes

Pares que teniu els fills
Estudiant als instituts,
Desconfieu molt dels psicòlegs
I de tants mòbils perduts.
Mestres que patiu sovint
en societat tan estranya,
aneu-vos a pasturar
ovelles, a la muntanya.
No cal que poseu alarmes
a la torre ni al xalet,
perquè quan venen mal dades
ningú no en sent el xiulet.
Si voleu ser diputats
o polítics amb barret,
penseu que el vostre partit
us farà llaurar molt dret.
I en lloc d'anar a menjar pizza
cada vespre, que no es bo,
feu-vos un bon pa amb tomàquet
amb pernil de l'Aragó.

6 comentaris:

Arare ha dit...

Ets un geni, Júlia (o una gènia?)

però en definitiva, la pel·li s'ho val?

A partir d'ara, quan em preguntin per la meva professió, em passo a "pica-pedrera" ;)

Francesc Puigcarbó ha dit...

genial.

Júlia ha dit...

Arare, les mestres 'l'hem de veure', i això que ja et dic que no em va convèncer del tot. Té detalls molt bons però... no dic res més, només que vam anar quatre mestres juntes i al sortir vam haver d'anar a un cafè a fer cine-fòrum, o sigui, que provoca debat, que ja és un merit.

Els adults quedem com uns ximples -potser amb raó- i una altra 'moraleja' seria 'si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit'.

Ja em diràs el què quan hi vagis.

I mira que el Corbacho em cau bé i que això de que estigui rodada a Hospiwood com 'Tapas' m'arriba a 'las entretelas'.

Júlia ha dit...

`Gràcies, Francesc, m'alegro que t'agradi.

Deric ha dit...

és la primera crítica cinematogràfica teva que llegeixo?
Molt bona.

Júlia ha dit...

Deric, ja n'he penjat unes quantes, val a dir que en vers, menys.

Gràcies!