26.2.09

Un inici de capvespre inoblidable


No puc bandejar la vanitat, com toca, i haig de parlar de la presentació d'ahir, una estona inoblidable, la veritat, compartida amb tanta gent de tantes èpoques i llocs diversos, reals i virtuals, de la meva vida. La meva vida, i la de la majoria, com, per exemple, la del protagonista de la novel·la, es com un gran llençol adobat amb retalls, pedaços, voravius i fins i tot brodats i puntes afegides. Avui ja no es fan servir llençols apedaçats, però en d'altres temps van ser un clàssic familiar i a més, de llarguíssima durada, que calia conservar. A casa m'explicaven que quan la guerra podien canviar llençols, ni que fossin apedaçats, per pa!

No puc evitar donar les gràcies a tothom: a l'editorial, per haver confiat en el llibre i per l'amabilitat de la seva gent, i a l'editor, en Jordi Fernando, pel seu emotiu parlament inicial. També al Jordi Cervera, que no em coneixia personalment, per haver volgut fer la presentació i, a més, haver amollat tants elogis sobre el llibre...

I a la resta: a la família i als amics dels familiars, a companyes de l'ensenyament, a la magnífica gent del foment excursionista, del cerhisec i de l'associació de pintors del barri, a la gent de la tertúlia d'història, a amics i amigues de tota la vida i als més recents, als recuperats a través de la xarxa, per la màgia de l'atzar, (que si de vegades és cruel en moltes ocasions és també força amable amb les nostres vides), als blogaires diversos, als escriptors i escriptores blogaires i no-blogaires, alguns ja coneguts i d'altres que vaig conèixer personalment ahir, als ex-alumnes joves i amb empenta i... segur que em deixo un munt de referències perquè encara estic una mica atabalada...
I també als qui no van venir, per motius mèdics o perquè no eren a Barcelona, però que m'han fet arribar missatges per email o al mòbil.

Per motius organitzatius la llibreria no admet més de cinquanta llibres a la presentació (?) però crec que de moment podreu trobar L'inici del capvespre a les llibreries amb facilitat i, en tot cas, l'editorial és força cèntrica i també us el farà arribar amb molt de gust. Espero que us agradi força!

27 comentaris:

Deric ha dit...

Felicitats per tot!!! No vaig poder assistir-hi perquè no visc a Barcelona, però et desitjo el millor en aquest nou llibre que, segur, serà un èxit!

zel ha dit...

Moltes felicitats, estic molt contenta per tu, evidentment, et pots imaginar les ganes que tinc de capbussar-m'hi! Petons!

Marta ha dit...

Júlia, he fet un post de la presentació en el meu blog.Va ser molt emotiu.Una abraçada.

F.Puigcarbó ha dit...

Moltes felicitats, em va saber greu no poder venir, però veig que vares estar ben acompanyada. Me'l compraré i d'ací a un any o dos quan m'el portin els de la Llibreria ja me'l llegiré.

Júlia ha dit...

Gràcies, Deric, a veure si arriba a Girona, el llibre!!!

Júlia ha dit...

Gràcies, Zel, espero que t'agradi.

Júlia ha dit...

Marta, m'ha encantat el post, a veure què et sembla el llibre.

Júlia ha dit...

Francesc, el pots demanar directament a l'editorial, aquests primers dies l'enviaran sense despeses.

Violeta ha dit...

Moltes felicitats de nou, Júlia. No et preocupis, era una visita de seguiment d'un esguinç que es va fer.

Una abraçada molt gran.

Anònim ha dit...

PERO QUE BE QUE HU VAS FER¡
EL LLIBRE, SEGUR QUE SERA MAGNIFIC.
AQUEST CAP DE SETMANA,MI POSARE.
JUGANT AMB BCN.....

rebaixes ha dit...

Avui si que he entrat a felicitar-te i un aplaudiment per l'èxit. Et mereixes tot el que succeeix.Anton.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tanmateix va ser una vetllada molt i molt agradable, els parlaments clars, sense fer-se pesats ni un moment, en lloc força adient i voltada de tots els amics i amigues.Alguna virtut especial tens que saps envoltar-te de tanta gent que t'estima.
Enhorabona per la publicació i per l'acte.

Mira quines casualitats: ara veig que la paraula que haig de posar a l'espai de comprovació de paraules per a poder enviar el comentari és "ovations". Doncs això, ovations!

Júlia ha dit...

Jugant amb Barcelona, no em diràs que eres allà i no em vas dir res!!!

Júlia ha dit...

MOltes gràcies, Anton, m'anima llegir tants bons comentaris.

Júlia ha dit...

Grpacies, Xiruquero, espero que ho passessis molt bé, em sembla que també vas trobar molts amics -i amigues- per allà, al menys vaig veure que eres molt petonejat...

poesiaula ha dit...

Et reitero la meva enhorabona, Júlia. I ja saps: et considero la meva benefactora. Una benefactora famosa, clar.
El llibre ahir va volar... que segueixi a aquest ritme!

Anònim ha dit...

SOC MOLT POC AMANT DE FERME CONEIXAR.PERO ACOMPANYAVA A UNA AMIGA MALALTA,MOLT MALALTA. RECORDES?.
JUGANT AMB BCN.

Júlia ha dit...

Gràcies, Isabel, que més voldria jo. Em va fer molta il·lusió conèixer-te.

Júlia ha dit...

Òndia, Jugant amb Barcelona, que ja semblen les pistes del teu blog, això.

Malauradament tinc alguna amiga força malalta que va venir fent un esforç però no crec que se li notés.

Més pistes, sisplau.

Llàstima, m'hauria agradat saludar-te. O potser ho vaig fer???

Deric ha dit...

és clar que sí!!! També podries venir a presentar-lo aquí, no?
Et busco algun contacte?

zuria ha dit...

Júlia! nomes sortir de la presentació l'Oriol i jo vam quedar amb unes ganes de començar-lo! a més em vaig (o ens vam crec) emocionar molt! t'haig de dir que els dos hem començat ja, i no se com ho porta ell, però jo me'l estic menjant! m'està agradant molt, i en quan l'acabi començaré a recomanar-ho a molta gent més! (es que he començat ja, però abans d'acabar-ho no se si es molt ètic :P )
Moltes gràcies per la dedicatòria!

Júlia ha dit...

Doncs sí, Deric, em faria il·lusió, a partir del mes d'abril o maig, però, que sinó m'agafarà un stressssss....

Júlia ha dit...

Zúria, suposo que ets l'Alba...

A mi encara em va fer més il·lusió que vinguéssiu i la vostra opinió és molt i molt important, ja que a mi em sembla un llibre que pot agradar a gent una mica grandeta però no sé què en podeu pensar els joves, així que hauré de fer una enquesta, he, he.

Gràcies per venir, és magnífic poder seguir la pista als ex-alumnes i no és gens fàcil en llocs grans.

Una abraçada emocionada de la senyu.

jaka ha dit...

Moltes felicitats Júlia!!!

Una abraçada,

Júlia ha dit...

Gràcies, Jaka, i per molts anys!!!

Anònim ha dit...

A LA TEVA PREGUNTA, NO.....
ES EL MEU ESTIL, FINS I TOT DE VIDA,DEU SER UN TRAUMA INFANTIL.....ES BROMA.
LA MEVA AMIGA, ERA LA NOI AMB "PERRUQUETA",COQUETA MALGRAT TOT.
JUGANT.......

Júlia ha dit...

Jugant amb Barcelona, et quedaries parada de saber quantes 'perruquetes coquetes' hi havia per allà.

Més pistes, més pistes...

A quin sector us vau ubicar?
Vau venir a què us firmés al llibre?
Coneixes algú que jo conec i no ho sé?

Òndia, que em tens intrigadíssima.

Doncs res, a superar el trauma infantil i la propera et dones a conèixer, ep, ep, ep.