29.4.10

Fotografia amb enigma


Una amiga em fa arribar aquesta bonica fotografia del President Macià. Un dels qui l'acompanyen és el seu avi, que era impressor, però desconeix el motiu de la trobada institucional amb el president. La fotografia és de Pérez de Rozas. La penjo per si algú, per casualitat, coneix algú més de la colla i me'n sap donar alguna informació. Esgarrifa pensar el poc que duraria l'alegria que expressa la gent que envolta Macià, emocionats de la rebuda formal i potser lluny encara de sospitar que anirien tan mal dades. També sorprèn l'elegància de tots plegats.


Estic pensant en què tinc en algun lloc una fotografia semblant, més moderna, amb un grup de mestres, amb motiu d'un lliurament dels premis Baldiri Reixach, en la qual surt el senyor Mas -sí, sí, el biografiat per la Pilar Rahola-. Qui sap, potser d'aquí vuitanta anys algú vulgui investigar el perquè de tot plegat, hauré de posar-hi una anotació...

12 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

No entenc massa bé... El patètic Mas (Artur) amb el Macià? A veure si resulta que això és propaganda electoral...? Crec que en Macià li hauria fotut una clatellada sonora al pobre Artur, i que mai s'hi hauria fotogtafiat.

Allau ha dit...

De la fotografia no conec ningú. Hi ha un paio que sembla Torrebruno i una mossa amb un jersei que algú me l'hauria de copiar.

[ànims: em diu l'estúpida comprovació de paraules]

Júlia ha dit...

Em sembla Lluís que no m'has entès en res. Penjo la foto per si algú en sap alguna cosa. La referència a la meva foto absolutament casual amb Mas, que no he penjat, no és per comparar res, és per constatar les moltes casualitats que es poden aplegar en les imatges antigues quan ja no sap de què venen ni per què es van fer Uf, és que tot s'ha d'explicar.

Sobre Macià, va tenir poc temps per demostrar res, això també ha contribuït a la seva mitificació.

Júlia ha dit...

Allau, la meva intenció és només veure si per pura casualitat algú reconeix el fet.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tot un document històric aquesta fotografia Júlia. A més de bonica.
Espero que tinguis sort i n'obtinguis informació.

Júlia ha dit...

Gràcies, Xiruquero. La penjaré als altres blogs, a veure si per casualitat algú me'n sap dir alguna cosa... Alguna cosa seriosa, ep.

Núr ha dit...

Em fa molta gràcia la moda d'aleshores, especialment els barrets que es duien! :D Sí, que se'ls veu molt elegants!

Jo no conec ningú de la foto que penges, però m'has fet pensar en una capseta que tinc de la meva àvia, amb tot de fotos antigues, i ara no tinc ningú que m'expliqui qui era tota aquella gent!

F.Puigcarbó ha dit...

no conec a ningú, aquesta es d'aquelles foptos que no tenen pérdua, el segon per la dreta tot ben vestidet ell és una joia.

Anònim ha dit...

NO CONEC AQUESTES PERSONAS,PERO FA GOIG AQUESTA ELEGANCIA....ERAN TEMPS EN QUE LA GENERALITAT ERA RESPECTADA.
JUGANT....

Júlia ha dit...

Nur, fa pena això de les fotos amb gent que ja no sabem qui és

Júlia ha dit...

Francesc, aleshores la gent s'arreglava de veritat, quan calia, encara que fos treballadora.

Júlia ha dit...

Jugant, tot era més respectat: generalitat, mestres, polis...