27.3.11

Estellés encara i per sempre, divuit anys després









GOIG DEL CARRER

Vicenç Andrés Estellés (4 de setembre de 1924/ 27 de març de 1993)


La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill ....
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins ...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
Només era la joia del carrer.
I els crits
Gol! Gol! -
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...


10 comentaris:

lola ha dit...

Magnífic Estellés, magnífic Ovidi. Ja deus conèixer el "Coral romput". L'he escoltat un munt de vegades.

Júlia ha dit...

Sí, Lola, excel·lent, cada dia m'agraden més aquests poemes i l'Ovidi que jo crec que com diuen de Gardel 'cada dia ho fa millor'.

Però vaig conèixer a Estellès gràcies a 'Els amants' i per això l'he penjat, en homenatge!!!

Francesc Arnau ha dit...

L'Estellés és la sal de la terra... D'aquesta nostra humil i dissortada pàtria... Fa uns dies commemoràvem l'aniversari de la mort de l'Ovidi...
Quins homenots!!!
El seu esperit de combat sempre estarà amb tots nosaltres.
Salut!!!

GLÒRIA ha dit...

No fa gaire vaig passar quasi tota una tarda llegint poemes de l'Estellés. Em transmetia tot el seu sentir, la incontestable grandesa dels seus versos. Vaig acabar sentint la flaire de la flor del taronger.
Salut, Júlia!

Anònim ha dit...

ES TEMPS...
ESTEMPS!
DE DIR
AMB LA VEU ALTA
I CLARA
EL NOM
DEL NONTRE ORGULL
EL NOSTRE DOLOR
LA NOSTRE RABIA.....
VICENT ANDRES ESTELLES.
JUGANT....

Gabriel ha dit...

M'agrada que hagis recordat Estellés. Un gran poeta, ahir, avui i sempre i que ja forma part de la memòria col·lectiva dels grans poetes catalans (o valencians, digueu-li com vulgueu) del S.XX.

Júlia ha dit...

Francesc, el nivell de la cultura valenciana 'no-oficial' m'ha produït sempre una immensa admiració, fins i tot sana enveja barcelonina, encara més quan sembla que el context no li és favorable, jo crec que les dificultats esperonen la creativitat.

Júlia ha dit...

Gloria, és que crec que hi guanyen amb els anys i les relectures.

Júlia ha dit...

Jugant, sempre ES TEMPS, pel que veig i passa!!!

Júlia ha dit...

Gabriel, per casualitat vaig llegir que feia anys de la seva mort, encara que no cal que sigui cap data fixa per recordar els grans poetes.