9.5.12

Amics i amigues, companys i companyes, amistançats, col·legues i la resta


Aquests dies vaig una mica enfeinada, aqueferada i atrefegada i se m'havia passat per alt la convocatòria victoriana.

Com que fa temps que llegeixo diferents comentaris a diversos indrets virtuals sobre Facebook-sí, Facebook-no i sobre si els amics d'aquest poble xarxero són -o no- amics de veritat he triat les paraules amic i company, que no són paraules gens extraordinàries ni exòtiques sinó d'allò més habituals en el nostre vocabulari actiu i quotidià.

Són amics els amics del facebook? Qué és un AMIC? Què és un COMPANY? He relacionat aquestes dues paraules pel fet que en moltes ocasions hem escoltat coses com ara: no som companys, som amics! Això pel que fa a les relacions més aviat fraternals, evidentment. Quan el company passava a la categoria d'amic la cosa s'aprofundia.

Però, curiosament, en el camp amorós i de l'aparellament, el tema és ben bé a l'inrevés. Tinc un amic o tinc una amigueta, parlant d'embolics eròtics vol dir tenir allò que en diuen vulgarment un rotllet. En canvi, quan els termes esposa, muller, dona, consort, han semblat o massa vulgars o excessivament seriosos i oficials, t'acostumen a presentar la parella com la meva companya, el meu company. Encara més, ho fa gent casada fins i tot per l'església però que vol semblar més moderna i desacomplexada.

Precisament d'amistat relacionat amb embolic per darrere l'església n'ha derivat quelcom com amistançada, paraula que en els diccionaris antics es troba més aviat en femení, doncs es veu que eren els senyors, sobretot, aquells que en tenien. És una de les paraules que un personatge de John Irving al seu magnífic llibre L'última nit a Twisted River, encercla, tot i que en remarca unes quantes.

amistançar-se 


v. intr. pron. [LC] Contreure amistançament. S’amistançà amb l’hostalera. En no poder-se casar es van amistançar. 

v. intr. pron. [LC] ant. Contreure amistat.


Una cosa molt sucosa dels diccionaris són els exemples, que reflecteixen dèries estranyes, com ara aquesta hostalera...



amistançat amistançada 


m. i f. [LC] Home o dona respecte de la persona amb qui té relacions sexuals habituals fora del matrimoni.


Precisament el professor del qual parlava ahir ens va desvetllar en una ocasió el significat profund de la paraula company: el qui comparteix el pa. És clar que el pa original no era el pa barat d'avui sinó la menja simbòlica i primordial dels nostres avantpassats. Acompanyat amb la sal eren l'essència de l'aliment espiritual i físic. 

Aquí podeu trobar un interessant article de Ramon Solsona sobre el tema dels companys.

amic -iga 


adj. i m. i f. [LC] Unit per l’amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Qui troba ver amic troba tresor. Som amigues d’anys. 

adj. i m. i f. [LC] Que té afecció per algú o alguna cosa. Amic dels homes, dels animals. 

adj. i m. i f. [LC] Partidari d’algú o d’alguna cosa. Els amics del govern. 

adj. i m. i f. [LC] Que afavoreix algú o alguna cosa. Un sobirà amic de les arts. 

m. i f. [LC] pop. Amant² En Soteres i l’amiga. La Joana i el seu amic. 

adj. [LC] Que mostra afecció, no hostil, favorable, propici. Una paraula amiga.


Més exemples sucosos i inspiradors de narrativa: l'amiga d'en Soteres, l'amic de la Joana. L'home té cognom i la dona, nom de pila. D'amics del govern em temo que cada dia n'hi ha menys, per cert.


Fins i tot Núria Feliu, quan cercava un amic milionari, i crec que no pas al facebook, cantava:

Es pot dur bon abric
quan es té un bon amic,
sobretot si és ben ric
i el cos t'omple de joies
tan de dia com de nit.
Jo busco un milionari...





company companya 


m. i f. [LC] Persona que n’acompanya una altra o està en la companyia d’una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat. Company d’escola. Company de joc. Amb la Montserrat som companyes de carrera. Bon company. Mal company. Cerco algú perquè em faci de company de viatge. Sant Maurici i companys màrtirs. 

m. i f. [LC] per ext. El gos és el company de l’home. He sortit sense altre company que el bastó. 

 [LC] anar de companys Anar en companyia. 

 [LC] company de plet Persona que pledeja ensems amb una altra en la mateixa causa. 

m. i f. [LC] Col·lega, confrare. Companys de claustre, de treball, d’oficina. 

m. i f. [LC] Igual 2 1 Partim-nos-ho com a bones companyes. 

 [LC] trobar el seu company Descobrir en algú els mateixos gustos i les mateixes inclinacions.



Aquí al gos el titllen de company, als exemples, tot i que també se n'ha dit amic i fins i tot s'ha caigut en aquella exageració literària del senyor Byron, quan més conec els homes més m'estimo el meu gos. 

De company en ve companyonia, que és una paraula molt bonica i un sentiment molt recomanable en els temps que corren:


companyonia 



f. [LC] Harmonia entre companys. 

f. [LC] Solidaritat amb els companys. En veure que l’havien destituïda tan injustament, la resta dels regidors ha dimitit per companyonia.

Uns regidors molt solidaris, totalment imaginaris, em temo.


L'amistat ha trobat molt de ressò en el refranyer i en les dites populars, més que no pas la companyonia. Sovint s'han reflectit els seus bons efectes però també els efectes negatius, la falsedat de les relacions, els seus problemes i els interessos que la motiven:

Amic nou és vi novell, si és bo no és com el vell. D'amics, pocs i bons. Amistat interessada només dura una mesada. Menys amigues, menys fatigues. La pobresa no té amics, la riquesa té enemics. Qui té un bon amic té un bon abric...

En resum i com a conclusió no definitiva, crec que els amics del facebook, en general, els podem continuar titllant d'amics ja que la paraula té un ampli significat, no sempre magnificent. Per distingir-los i categoritzar-los hi hauríem d'afegir adjectius i complements: profunds, íntims, de gresca, d'estar per casa. De companys, al facebook, no en podem ser, ja que per a compartir el pa, el vi o la xocolata desfeta ens caldrà fer un pas mes i quedar en persona en algun moment.

L'article de Solsona incideix en frases que fan referència a amics insaparables, en català, però també en castellà, francès, italià. Algunes i d'altres les he escoltat sovint, en to amable o despectiu, Solsona també incideix en el tema escatològic, sovint present en aquestes dites, en el català: són cul i merda, són cul i camisa. També hi ha coses més finetes, com ara ser tap i carbassa, cosa que avui, que ja no fem servir les carbasses com a recipient, potser no entendrien els joves. En català també som carn i ungla, m'imagino que per no ser uña y carne, com els castellans, qui sap.

Quan Miguel Hernández dedica el seu conegut poema a Sijé, bon amic seu, el titlla de company i en aquest cas no vol dir pas que li rebaixi la categoria, més aviat el contrari:

A las aladas almas de las rosas... 
del almendro de nata te requiero, 
que tenemos que hablar de muchas cosas, 
compañero del alma, compañero.

En canvi, no sé si és ben bé a l'amistat convencional al que fa referència Carner en el seu conegut poema sobre les dames, a les quals titlla d'amigues quan el que vol es palpar-les sota les túniques de lli. Per cert, això de palpar és també un verb en retrocés, abans era molt habitual i es feia servir de forma una mica xarona, quan un senyor xaró veia una dama de bon veure amb la bossa del pa, li deia, fent un admirable i agosarat joc de paraules: pel pa et voldria (palpar et voldria). A la meva mare, de jove, li havien dit en alguna ocasió i sempre venia molt enfadada a casa, ho explicava, i el meu pare, per fer-la enrabiar més, en broma, manifestava: devia tenir pa a l'ull. O sigui, que el pa, a més de  per fer companys servia per a un munt de circumstàncies vitals.

Cançó d'un doble amor

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.

Estimo l'una, oh gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.

L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.

Ho fan l'airet o la claror:
estenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.

L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.

I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.

L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.

CARNER, Josep



A la divertidíssima obra de teate Gente Bien, de Rusiñol, la iaia clarivident (o potser el  protagonista fatxenda, no ho recordo bé) pregunta amb intenció si una dama de la qual es parla tiene 'amigo'.  Fa referència a un amant, un fulano, vaja, com dèiem abans de la normalització.  La paraula la diu remarcant-la amb mala intenció i a casa ens n'ha quedat una broma familiar, doncs sovint jo li dic a la meva filla, fent referència a la seva parella oficial no-matrimonial: vindrà a dinar el teu 'amigo'? És clar que si us haig de presentar el meu estimat gendre sense papers us diré, segurament, el company de la meva filla.


Sovint, en els temps moderns, era freqüent manifestar el desig de ser  amic dels fills, avui hi ha tendències retroactives que diuen que els pares han de fer de pares seriosos i no ser tan amiguets, és clar que en aquest cas això d'amic volia dir col·legues, col·leguilles, un altre mot relacional que actualment ha trobat nous sentits semàntics. Els col·legues, etimològicament, no comparteixen tan el pa com les lleis tot i que avui, entre els joves, crec que més aviat comparteixen les gresques. I és que les paraules, quan tenen vida pròpia, van lligades a la intenció i no poden viure sense els sons i el context, entre els quals els donem el to precís de cada moment.
col·lega

[1487; del ll. collega 'company en una magistratura', der. de legare 'nomenar com a llegat o lloctinent']
m i f 1 Cadascun dels qui exerceixen una mateixa funció considerat amb relació als altres.
2 col·loq Tractament que es dóna sovint entre companys.


Mostres musicals per aprofundir en el tema: l'amiga descarada d'Abraira, el mig amic peretià i una de tantes cançons en les quals algú s'enamora de la nòvia del seu millor amic o del promès de la seva millor amiga, un tema recurrent. I és que l'amistat aprofundida té riscos evidents, en les cançons i en la vida real.








13 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Tota una lliçó!!! a la qual afegeixo un comiat que faig servir molt sovint: amb una abraçada fraternal...

Júlia ha dit...

Teresa, precisament una dita fa, més o menys: no tots els germans són amics però tot els amics són germans.

Clidice ha dit...

En aquestes categories no he sabut encabir-nos a nosaltres, ni amigues, ni companyes, ni conegudes, ni saludades i, en canvi, tantes paraules i tantes idees creuades!

Júlia ha dit...

Clídice, és que, com deia un amic lingüista, el llenguatge s'escapa de la realitat com aigua en un cistell.

Ja ho diu aquell vers castellà, en aquest cas fent referència a l'amor: 'porqué sin ser tu marío, ni tu novio, ni tu amante, soy el que más te ha querío, con eso tienes bastante'.

Jordi Dorca ha dit...

Treballadíssim! Un deu. M'has recordat allò que diu el meu amic Miquel, de Rupit: "La 'querida' és com el Cirineu, que t'ajuda a portar la creu".

Júlia ha dit...

Gràcies, Jordi, doncs mira que només pensava posar quatre coses, de qualsevol tema, si l'estires, te'n surt una rastellera més.

miquel ha dit...

Una bona demostració de la vida de les paraules, que els diccionaris intenten fixar, però que agafen vida nova a cada instant. I és que les parauls, com la realitat, física o mental, que volen transmetre, són tan canviants com cada boca que les pronuncia o cada mirada que la vol abastar.

Puigmalet ha dit...

Jo amb això dels amics sóc de l'antiga escola, d'aquells que es compten amb els dits d'una mà. Aquest terme per al Carallibre sempre m'ha semblat excessiu.

Júlia ha dit...

Cert, Miquel, totes són polisèmiques, si fa no fa.

Júlia ha dit...

Puigmalet, ja veus que he intentat explicar que 'amic' vol dir moltes coses i que no és tan carallibrement desafortunat, ben mirat, però vaja, tot és opinable.

Sani Girona Roig ha dit...

HOLA JÚLIA,

Tres cosetes.

1 T'envio una miniprecisó amistosa per correu intern.

2. La cosa més terrible i trencaCORadora que he llegit mai sobre els amics i l'amistat ho va escriure en una frase en John Le Carré a l'obra "Un espia perfecte" : "Compte amb els amics d'avui perquè alguns seran els teus enemics demà".

Tot una summa filosòfica que no m'atreveixo a desenvolupar aquí, perquè no toca. Ja ho faré a casa meva un dia d'aquests.

3, Estic preparant en català un qüestionari sobre l'AMISTAT. Compto tenir-ho enllestiti en cosa de dos o tres dies, com a molt.
En francès ja fa dies que funciona i és AQUÍ
Es podrà contestar sobre un formulari electrònic. I les respostes rebudes es podran consultar en línia AQUÍ
Aprofito l'avinentesa per dir-ho ara i aquí, per convidar-te ja d'es d'ara a contestar-lo, per haver apadrinat aquesta paraula ... i per la nostra, d'amistat. No em fallis ! ;-9

Invitació que faig extensiva als teus amics i amigues seguidors del teu Blog. Espero que amb tots ells i jo m'hi incloc, en Le Carré s'equivoqui de totes totes.

Sani

______________

ypeds Afradomm
Fra Dom també es peta (de riure) ?

Júlia ha dit...

Sani, a nivell nostre no crec que passi però és cert que a nivell historic hi ha molts casos de grans amics que han acabat molt malament i de grans traïcions en moments complexos. Sempre et sap més greu una mala jugada d'un amic que no pas d'un que no ho és, et fa desconfiar dels humans. També passa a l'inrevés, t'has de refiar de qui menys t'esperaves.

Sani Girona Roig ha dit...

Hola Júlia,

Si vas a la pàgina http://sanigirona.net/cat veuràs que hi ha 30 temes i, per cada un, al costat hi ha un enllaç que diu Formulari... Això és el que cal
clicar per contestar el qüestionari

Doncs bé... Ara mateix ja n'hi ha 5 funcionant...

Muntar-ne un de nou, encara que sigui a partir dels originals en francès es una feinada...
De fet, miro de posar-hi fotos noves, enllaços nous ... i fins i tot modifico algunes preguntes, n'afegeixo alguna...

Tu tria els que vulguis contestar ... però com a mínim omple el del tema de l'Amistat, et sembla?

AQUÍ HI HA L'ENLLAÇ : http://bit.ly/K6cUkf

Gràcies
Sani