26.5.14

MATERNITATS COMPLICADES


No sé pas si Mare i fill seria una pel·lícula tan intensa i colpidora si no fos per l'actriu que interpreta aquesta mare excessiva, una dona madura de veritat, sense complexos i sense aquests estiraments que sovintegen darrerament entre les dames de més de seixanta anys del cinema més occidental i fins i tot del de casa nostra. Els paisatges interiors i exteriors d'aquesta Romània d'avui, tan desconeguda, ens evoquen en molts aspectes el nostre passat recent que avui sembla oblidat perquè això de l'esperit de nou ric és força universal quan es donen les circumstàncies adients per fer el fatxenda, al nivell que sigui.

He escoltat comentaris per la ràdio i per la televisió sobre la pel·lícula i sembla que cadascú n'hagi vist una de diferent, la veritat. Les coincidències vénen, però, a l'hora de valorar l'excel·lència de la mirada i els gestos d'aquesta dama dominant i fumadora, dedicada a controlar un fill maniàtic, ensopit i immadur. Poca cosa ens arriba aquí del cinema de països com Romània i de tants altres. La pel·lícula també s'ha interpretat en clau política, com un símbol del present corrupte i de la reconversió de les classes dirigents d'abans en les classes dirigents d'avui. L'home nou del comunisme ha estat una presa de pèl però les famílies són encara semblants a tot arreu, tema en el qual incideix sovint el gran Amos Oz. En el fons és aquesta una història força universal, que es podria aplicar a molts indrets d'aquest món nostre. 

No puc deixar de recordar quan molts dels nostres pesuquers manaies se n'anaven, sense mala consciència, a estiuejar a Can Ceausescu, no sembla que se'n penedissin mai. Les coses que arribes a veure al llarg de la vida... Pel que fa a mares, pares, fills i filles, és allò de la vella dita, que de bones intencions n'està empedrat l'infern. Els anys et tornen comprensiu amb els errors dels altres, àdhuc amb els dels nostres parents més propers, tot i que això de la família és un tipus de loteria de les més injustes i estranyes. Al capdavall arriba un moment en el qual, com el xicot de la pel·lícula, un ha d'assumir de grat o per força la pròpia responsabilitat en els moments més complicats i difícils i tirar endavant sense rancúnies estèrils.

6 comentaris:

Allau ha dit...

En els últims anys han arribat de Romania un grapat de pel·lícules força interessants. Crec que aquesta l'aniré a veure, perquè la cartellera no està per gaires alegries.

Júlia ha dit...

Allau, la veritat és que no, al menys pel meu gust, i tampoc a la filmoteca -als horaris que em van bé- no hi trobo res que em faci el pes, a més a més quan arriba alguna peli d'aquests països dels quals no n'arriben gaires sempre tinc curiositat. A veure que et sembla.

Júlia ha dit...

La protagonista m'ha evocat dames de l'estil de Jeanne Moreau, Anne Girardot.

Miquel ha dit...

Aniré a veure...
Gracies

Enric H. March ha dit...

Sembla interessant aquesta mirada sobre el procés de construcció d'una societat allunyada de la nostra però que ens pot servir de mirall per veure'ns a nosaltres en processos semblants però oblidats.

Júlia ha dit...

És així, Enric, més enllà de la història familiar hi ha tot un entorn que em va semblar molt proper.