8.1.16

DESPROPÒSITS DIVERSOS ENDEGATS AMB BONA INTENCIÓ


La corrección política contra Enid Blyton

Llegeixo que noves reedicions dels llibres d'Enid Blyton seran passades pel ribot de la correcció política, els canvis que es faran són sucosos i divertits. També el Rijksmuseum de Ámsterdam canviarà rètols diversos que avui es podrien considerar ofensius. Els despropòsits del nostre temps pel que fa a aquest tema són tan ridículs i incoherents que no cal ni tan sols entrar-hi a fons. Passa el mateix en temes diversos, com ara els canvis de noms dels carrers per tal d'esborrar-ne franquisme o espanyolisme. El pitjor és que sovint tot plegat es fa de forma incoherent i des d'una ignorància amarada d'absurds, com  allò del carrer de l'Escull, quan el nom feia referència a la ciutat d'Arrecife.

El tema no és d'ara, tots els poders diversos, que no sempre són els de dalt de tot car en això hi ha una gran transversalitat papanates han tingut la tendència a tractar la gent com a ximpleta o immadura. Potser ho som, de ximples i d'immadurs però és que aquells que ens han d'adoctrinar i convèncer ho són encara molt més, és una mica com allò d'avaluar determinades feines, que no queda mai clar qui avaluarà els avaluadors. En el fons tot plegat és censura però també la vana pretensió de què canviant les paraules -o enderrocant monuments- semblarà que les coses han estat d'una altra manera o que no han estat mai de cap manera.

Ahir vaig anar al teatre Tantarantana, hi han estrenat una molt interessant versió de Ròmul, el gran, de Dürrenmantt, amb un actor en estar de gràcia, Oriol Guinart, en el paper principal. A l'obra, davant de la imminent caiguda de l'Imperi Romà hi ha qui vol cremar els arxius, perquè no caiguin en mans germàniques però també pel fet que no hi ha recursos per traslladar-los. Al final desapareixen però l'emperador, lúcid, cínic i criador de gallines amb noms històrics i venedor dels busts de les velles glòries, creu que ja es reinventarà la història com sigui, fins i tot amb la recreació de documentació que passarà per autèntica quan toqui.

Hi ha coses que s'han de renovar des del present, no diré que no. Fa uns dies la meva néta de tres anys em deia que li feien por personatges com ara la Malèfica de la Bella Dorment de Disney o Scar, del Rei Lleó. Jo li deia que a tots els contes hi surt algun dolent per tal de fer ambient i em va corregir, a la Peppa Pig no hi surten dolents. És cert, els dibuixos de la Peppa Pig, avui ja un clàssic gairebé universal del món infantil del present, no tenen dolents ni dolentes, reflecteixen un món amable, casolà, proper i divertit, com hauria de ser. 

Ahir mateix una amiga amb qui vaig anar al Tantarantana i que també té una néta petita em comentava que avui és mira les pel·lícules de Disney amb uns altres ulls i s'adona de com es juga amb la por i la pena, per exemple. Canviem i tot canvia i canvia la nostra mirada i no és fàcil trobar un equilibri entre tantes contradiccions ja que per la tele ens amollen els rotllets habituals i frívols sobre les dietes de després de festa i els perills del sucre per després, sense solució de continuïtat, mostrar-nos imatges d'un món horrible on hi ha gent assetjada que no pot menjar res de res o de fugitius ofegats en mars glaçats i inhòspits. 

Però tot això és una cosa i caure en el parany d'aquest absurd bonista amb tendències retrospectives és una altra. Blyton va ser també durant un temps l'ase dels cops de certa pedagogia progre que en criticava el poc pes literari i la pobresa del llenguatge. Els experts que ens amollaven aquells consells recomanaven veritables tostons.  La literatura educativa i les lectures obligatòries des de parvulari són i han estat una plaga bíblica. I, per cert, algú que he llegit, comentant això de la Blyton reeditada, es preguntava quan censurarien tot allò de políticament incorrecte que hi ha, per exemple, a la Bíblia. Tot i que en molts aspectes la Bíblia ja ens l'han passada pel ribot sovint i maquillat, amb intencions diverses i perverses però amb bones intencions, aquestes de la qual està empedrat l'infern.

No sé on anirem a parar tot i que tampoc sé que s'hauria de fer i potser al capdavall hauríem de fer com aquest Ròmul que no vol lluitar i que desitja que tot caigui pel seu propi pes car voler fer-hi alguna cosa encara agreujarà el patiment general i per això s'estima més criar gallines tot i que aquestes no ponguin tant com caldria. L'únic consol per a tants despropòsits és que aquest tema de la correcció política ja s'ha convertit i reconvertit en tema d'humor literari i d'ironia intel·lectual, ja que afortunadament hi ha recursos intel·ligents diversos per a subsistir entre dogmes ximplets. En tot cas podrem trobar els llibres de Blyton en les versions originals, al mercat de segona mà, espero.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

d`això s'en diu ser estùlticament correcte, com a Lucky Luck que li varen treure la cigarreta dels llavis o a Jacques Tati, la pipa i li varen posar una flor a la boca.
I és una malaltia que es va extenent com taca d'oli. No vull ni imaginar si ara haguessin de fer la Pippi Calzaslargas, com quedarien els diàlegs.

salut i paciència, que abans era la mare de la ciencia i ara s'ha quedat orfe.

Enric H. March ha dit...

Els contes tradicionals han anat canviat a mida que han canviat els temps i les sensibilitats, però ara ho veiem tan de prop que fa angúnia. El cas d'Enid Blyton fa riure. Ens estem infantilitzant. Amb això només s'aconsegueix que no es reflexioni davant d'un text, contextualitzant i entenent les raons del passat per entendre millor les del present.

Júlia ha dit...

Oh, la Pippi ja va crear polèmica, encara m'estranya com ens la van passar per la tele, ja aleshores es va dir que per aquí no haurien publicat aquells llibres, de tota manera la tonteria ha arribat a tot arreu pel que es veu... fins i tot a Holanda.

Júlia ha dit...

Enric és que jo crec això mateix, que les sensibilitats canvien sense necessitat d'intervencions pedagògiques, avui que la nena de la Guerra dels Botons els sargeixi els mitjons als nens fa riure a les criatures, per això no cal censura prèvia.