Quan jo començava a treballar de mestra la Cooperativa Abacus era un piset i tan sols hi accedia gent de la professió. Avui és una mena de macrobotiga a l'abast de tothom, amb moltes sucursals i que ara pel setembre farà l'agost amb això dels llibres d'escola, per molt que alguns els reciclin, fins i tot. Els llibreters de barri es van queixar en més d'una ocasió del fet que ells no podien fer descomptes en els llibres i aquestes empreses disfressades de servei pedagògic feien els que el semblava. La dependència de l'establiment crec que varia força, sempre acostuma ser jove, amb poques excepcions.
Avui cercava un diccionari 'en paper', el de l'Scrabble. Quan vas pel món proper, França, Anglaterra, et trobes amb la gran afició que hi ha a aquest joc i veus com s'ha generat un gran nombre de bons diccionaris dedicats a cercar mots correctes i adients. Aquí, que jo sàpiga, encara es ven l'edició de l'any 2000, que era un refregit d'una de 1998; en línia hi ha alguna cosa, poqueta. He mirat en alguna llibreria convencional i encara no he trobat el diccionari, tot i que em temo que ja ha d'estar una mica caducat amb tants de canvis com el TERMCAT ens amolla un dia sí i un altre també.
Me n'he anat a una de les botigues ABACUS, pensant que allà el trobaria sense problemes, val més un diccionari obsolet que cap diccionari. Un xicot a qui pregunto em mira amb cara de no saber què demano i em diu que vaig a on hi ha la llibreria especialitzada. Demano el diccionari a dues noietes molt joves, que es miren i comenten: Ho has sentit mai, això d'aquest diccionari? No em sona de res. M'ha deixat descol·locada...
Molt amables i servicials, tot s'ha de dir, miren l'ordinador a veure si això tan estrany que sol·licito existeix i comproven que en queda un a no sé quina sucursal i tres o quatre a una altra de fora de Barcelona. Si vull, me'l poden demanar, a veure si hi ha sort. Desisteixo, enganxaré com pugui les pàgines malmeses del meu exemplar històric, els problemes en trobar-ne un de nou me'l fan més valuós i en el meu imaginari escrablístic ha passat de vell a antic ràpidament. Veig per internet que alguna cosa queda també a alguna altra llibreria grandeta i a Amazon, m'ho pensaré.
Crec que la minva actual en l'afició per aquest joc, que tant van promocionar Tísner i Màrius Serra, és preocupant. Sí, ja sé que en alguns indrets hi ha grupets molt actius en el tema, però són pocs i no en tinc cap a tocar de casa, hi juguem en família. Els jocs que demanen un cert grau d'enginy i de cultureta han anat de baixa, crec. Fa anys, molts, a les escoles es van promocionar activitats a l'entorn dels escacs, ara fa poc vaig llegir que en un parell entomarien el tema, com si fos una novetat i haguessin descobert la sopa d'all. Un gran problema de l'educació nostrada és que no es crea tradició i de forma constant es redescobreix i es recicla -horrible paraula- i no queda constància de grans esforços oblidats o menystinguts.
L'evolució i canvis en les activitats extraescolars o en el que s'ofereix als centres cívics mostra la incoherència i la inconstància que ens amara des de temps immemorials. De les sardanes vam passar al ballet, del ballet al tai-xi, del tai-xi a les sevillanes, de les sevillanes a la dansa del ventre i de la dansa del ventre al country i el gospel, que és allò que abans en dèiem 'espirituals negres' tot i que ara cal disfressar-se i refilar en anglès, per ser com cal.
Pel que fa a l'scrabble en català, quan la meva filla feia el batxillerat, ja fa gairebé vint anys, es va introduir el joc amb bombo i platerets, van portar els alumnes a campionats i els van regalar als guanyadors jocs de taula. De tota manera sé de gent ben catalana que a l'hora de jugar a aquest joc s'estima més la versió castellana, encara avui. Aquell primer tauler, pel meu gust, era millor i més bonic que els que van sortir després, però això ha passat amb molts jocs i encara recordo el gust i la qualitat de les antigues capses dels Jocs Reunits Geyper, en comparació amb les versions posteriors.
O potser és que em faig vella i a tot arreu hi trobo puces.
Sí, sí, ja sé que hi ha l'Aparaulats, però no és ben bé el mateix...
10 comentaris:
Però encara compren llibres els escolars... ? Em pensava que a l'escola ja s'havia informatitzat tot.
En el meu segon institut, a Sant Boi, els escacs eren molt presents. El conserge de nit gairebé sempre tenia un tauler sobre el taulell on s'aturaven a fer partides ràpides o no tant professors i alumnes. El conserge guanyava molt sovint.
Miquel, el senyor Montilla ens ho havia d'informatitzar tot, tot, tot, però em temo que la cosa ha acabat en aigua de figues. Els projectes no realitzats deuen dormir al cel de la pedagogia etèria.
M'alegro que els escacs siguin vius en algun lloc, per això em sobta que de tant en tant els presentin com una novetat metodològica.
Conozco un colegio en La Bordeta, que es concertado y enseñan a jugar (pensar) con ajedrez, dado que la tienen como asignatura complementaria..
Salut
Júlia,
No em sorprén que els dependents arrufin el nas quan demanes el diccionari de l'Scrabble. Ho fan quasi per a tot. Si puc m'arreglo sola estil auto-servei i quan em toca preguntar ja sé que acabaré molesta i no demano coses tan estranyes, no però és que no saben res. Res de res.
Els comentaristes anteriors parlen d'escacs. És una confusió. Perdona la pregunta.
Sovint a casa hi jugo amb la meva dona a una variant de l'Scrable. El joc es diu "Palabras arriba" i pots jugar-hi amb l'idioma que vulguis. Cal anar posant al tauler les paraules que puguis muntar amb les lletres (7) que has agafat de la pila tot aprofitant les que et trobes fetes (creuant-les o muntant lletres sobre les existents). Cal jugar també amb el diccionari ben aprop. Tot plegat una molt bona manera de passar l'estona d'una manera totalment "analògica".
Miguel, alguno hay, pero pocos.
Glòria, com que a l'entrada també parlo de jocs en general i dels escacs a l'escola, suposo que és per aquest motiu.
Ramon, amb el meu marit fa molts anys que juguem a l'scrabble en català, gairebé cada dia, per cert, moltes vegades em guanya, grrrrrr
Hi he jugant ben poc a l'Scrabble, i mira que he jugat a jocs diversos on les paraules en són protagonistes. Suposo que això va com va.
Per cert, el millor jugador de l'estat es diu com jo.
A mi m'agrada molt jugar-hi en català tot i que pel barri no hi ha cap grup i gairebé nomes hi jugo amb el meu marit. Durant un temps vam fer una colleta però se'n van cansar.
Publica un comentari a l'entrada