A Filmin es pot gaudir des del 5 d'agost de la minisèrie francesa 'La jove George Sand, de quatre capítols, dirigida per Rodolphe Tissot i creada per Henri Helman i Gdeorges-Marc Benamou. La minisèrie ha tingut èxit i ressò a França i en els diferents festivals on s'ha presentat. La seva protagonista és Nine d'Urso. Ens explica una part de la vida de l'escriptora Aurore Dupin, la dels anys de la seva joventut, en el marc de la França revolucionària de 1830.
L'escriptora va haver de fugir del seu marit, abusiu i violent. A París va dur una vida bohèmia, es va guanyar la vida amb la literatura i va lluitar per la llibertat i la justícia. Va ser un dels gran personatges del segle XIX francès. Va haver d'adoptar un nom masculí, es vestia d'home, fins i tot va aconseguir un permís oficial per poder-ho fer, i fumava. Va ser la primera dona francesa que va poder viure dels seus escrits. Va publicar més de setanta novel·les i assaigs i una interessant autobiografia.
Va entomar un judíci complex per poder obtenir la custòdia dels fills, en una època en la qual les lleis afavorien al marit, cosa que a casa nostra, com sabem va durar anys i panys. Va tenir un munt d'amants, alguns tan coneguts com Musset, Chopin o l'actriu Marie Dorval, i va fer que el saló de la seva residència, el castell de Nohant, fos un lloc de trobada intel·lectual de personatges importants. Va tenir molts admiradors però també crítiques d'homes de l'època que no acceptaven aquelles 'llibertats femenines'. Va estar compromesa amb la revolució de 1848, va escriure manifestos republicans i va defensar el sufragi universal, l'educació piblica, els drets dels camperols i les idees socialistes. Va forma part d'un Govern Provisional, a l'època.
Sembla que per donar suport a la versemblança la protagonista va aprendre a muntar a cavall amb vestits de l'època i també cal·ligrafia del segle XIX, per a les escenes on se la veu escrivint. Nine d'Urso es filla de l'empresària Inès de la Fressange. El castell de Nohant és ara un museu dedicat a l'escriptora i té molts visitants i s'hi fa un festival de música, cosa que va fer que no es pugués rodar en un lloc tan emblemàtic.
Gorge Sand, a casa nostra, crec que ha estat poc llegida i coneguda, més enllà de la seva famosa estada a Mallorca i del llibre que va escriure sobre aquell viatge i l'estada a Valldemosa. Tant aquella estada com la que van fer a l'hotel de la Rambla van motivar comentaris poc afalagadors sobre el nostre país i els nostres costums. En tot plegat, més enllà de ser una dona culta i parisenca, hi van contribuir aspectes personals, l'ambient de la Mallorca de l'època, el fred i la pluja, el folklore del Carnaval... Maurice, el fill de Sand, va ser un bon pintor i dibuixant, va deixar unes mangífiques aquarel·les sobre aquella estada.
Per Ràdio Barcelona, en aquells antics espais de ràdio-teatre patrocinats per mobles 'La Fàbrica' van donar en una ocasió una obreta que explicava aquella estada de Sand i Chopin a Valldemosa, protagonitzada per les veus d'Isidre Sola i Encarna Sánchez, no podia ser altrament.
Sand era una mica la dolenta de la pel·lícula i Chopin un pobre malalt incomprès que estossegava mentre tocava el piano. Era una visió esbiaixada, injusta, ja que crec que George Sand donava cent voltes a qualsevol dels seus amants, però va ser la primera vegada que vaig escoltar música de Chopin per ràdio, en concret sempre he recordat el preludi de la gota d'aigua, evocador i malenconiós.
George Sand va tenir molt bona relació amb el fill i no tant en la filla, tot i que amb els anys la cosa va millorar. La minisèrie és interessant però és queda curta ja que l'escriptora va ser una dona d'una gran complexitat, també la seva família d'origen resulta molt interessant.
Fa anys vaig llegir una biografia força exhaustiva sobre ella, l'hauria de recuperar. En tot cas la minisèrie pot ser un bon acostament a la figura de l'escriptora i sempre es pot fer un viatge a Nohant, tot i que, com a tants altres llocs, el turisme excessiu potser aclapari una mica i tot.
