Atenció, 'spoiler'!!!
GRAVITY
De l’espai no te’n
refiïs mai
(Ovidi Montllor)
Tot i que no
m’abelleix
viatjar per l’infiniti
per acompanyar una
amiga
vaig anar a veure Gravity.
Una nau ha tingut
panna,
i mentre arrangen
el tema
xoquen amb una
ferralla,
ja tenim un bon problema.
Només sobreviu la
noia
i aquell tan guapo
del Cluni
però si hi aneu
per veure’l
us quedareu en
dejuni.
No dura més d’un
quart d’hora
i va explicant
acudits
ja que a l’espai
sideral
no se senten ni
els mosquits.
Aconsegueix que la
noia
vulgui els seus
dols explicar,
que semblen ben bé
un poema
del Trobador català.
Per salvar-la i
animar-la
quan veu que tot
es complica
com que és tot un
cavaller
el xicot se
sacrifica.
La noia a dins de
la nau
es treu el vestit
pesat
i pel que els senyors opinen
ho té tot molt ben
posat.
Prem botons i
botonets,
si l’encerto,
l’endevino.
i de sobte en una
ràdio
parlen i canten en
xino.
Se li apareix el
xicot
com si fos un
angelet,
que l’anima a
sobreviure
i la convida a un
traguet.
No toquen de peus
a terra
en tot el que us
he contat
car més enllà del
cel blau
no hi ha gens de
gravetat.
La noia fa
capitombes,
i rep moltes
patacades,
deu anar plena de
nyanyos
doncs topa un munt
de vegades.
L’espai de maco ja
ho és,
però amb tants
invents voladors
tot és ple de
ferro vell
i escombraria en
colors.
Al final se’n surt
amb èxit,
cap a la terra a
aterrar!
Per no caure a la muntanya
cau al mig de l’oceà.
I així, per
arrodonir-ho,
quan pot obrir l’ull
de bou
entra l’aigua a
gavadals
com si no en
tinguéssim prou.
Després de tan
grans ensurts
i que a l’espai
subsisteix
a les aigües més profundes
s’hi belluga com
un peix.
I contenta com un
gínjol
arriba a una bona
platja,
i veu que ja és a
la Terra
després de tant
llarg viatge.
Una mica marejades
vam sortir de la
funció,
diuen que en tres
dimensions
encara en surts
molt pitjor.
Ja veieu que poc
que costa
fer una peli anomenada,
amb efectes espacials
i una xica ben
plantada.
La Padrina cinèfila
15 comentaris:
Jaja. Genial aquesta crítica tan original...ostres, també ha quedat en vers! el comentari.
Gràcies, Ramon. Aquesta peli ha tingut bons comentaris de gent d'upa, però he de dir que a mi no m'ha agradat, només em consola que coincideixo amb el crític de BTV, Carles Mir, que és un dels meus preferits.
Cagó en tó ¡¡¡ me dejas flojo,
me desbordas, me acongojas,
me desorientas y alojas
unas dudas de un antojo.
Yo quería visionarla,
pues las cosas espaciales
detrás de miras y umbrales
tienen su parafarnalia.
Y ya, ni suco ni mojo.
Porque me dejas sin hoja
y me pones en enojo.
Se convierte en trampantojo
una visión estreambótica
que me entro por un buen ojo.
Contra gustos, gran Miquel,
diu que no hi ha res escrit,
no facis, doncs, massa cas,
d'aquests versos tan florits.
No prenguis com un consell
allò que és una opinió,
que a molta gent ha agradat
molt més entesa que jo.
Fins i tot l'Enric Juliana
que és un molt bon periodista
ha quedat bocabadat
just després d'haver-la vista.
Així doncs, ves al cinema,
que està en crisi galopant,
i així faran més calaix
els cinemes del voltant.
Jo ja he dit que no em fa el pes
ni l'espai ni els astronautes,
sobre allò que agrada o no
per sort, no hi ha massa pautes.
ja m'has explicat el final, millor, no la penso veure, em posaria molt nerviós em fa l'efecte. Amb el trailer ja m'hi vaig posar dels nervis amb l'angoixa de la situació.
Francesc, a més a més és una mica claustrofòbica o espaifòbica, efectivament.
Los americanos siempre escapan o penetran por los túneles de ventilación, ¿no espabilaran nunca?. Y que conste que a mi, me gusta el cine americano, me entretiene y esa es una de las funciones del mismo. Muchas veces no es el guion, sino como se desarrolla y se lleva la acción, o eso creo yo...
Temujín, el cine americano es muy diverso y tiene muchos aspectos, hace poco comentava MUD, que me gustó mucho. El de entretenimiento también tiene un gran valor, lo que pasa es que el género de ciencia ficción no es de mis preferidos y creo que a la película le falta 'historia', sin embargo creo que puede gustar a mucha gente, también a ti seguramente. Tiene un gran mérito, no es excesivamente larga.
Los que la han visto en 3D dicen que es absolutamente espectacular.
Ya digo, he bromeado con ella pero es sòlo una opinión, no un consejo. Contra gustos...
molt bona, júlia. sembla una jota!
te llijo i puc sentir-te cantant-la.
Gràcies, Iruna.
Fui a verla ayer. Con ilusión, esperaba una 2001, versión siglo XXI con mejores apaños técnicos y un guión que planteara algo más que estupideces. Un truño, un bodrio sin sustancia. Solo las imágenes del planeta se salvan de la quema.
Com que tinc una mica de pressa,
versos no en faré,
que al foc tinc la verdura
i si se'm crema no menjaré.
No he entès mai què li veuen
a la noia espacial,
i menys ara que s'ha operat, diuen, fins i tot els queixals.
Res, que rimar no és el meu. Però entre el Miquel i tu meu fet ballar una estona.
Com que em tocarà anar amb la meva filla, com a mínim sé que hi haurà crispetes.
Déu meu! He escrit "meu"
quan havia de ser "m'heu"!
I se'm crema la verdura!!!
Amaltea, coincidimos pues.
Enric,
com ja dic
el paisatge és bonic
i adient per a les crispetes
pots passar bones estonetes.
La noia et pot no agradar
però potser l'óscar s'emportarà
i operada o no operada
es veu que a més d'un li agrada
i el Clooney, que no està malament,
dura uns deu minuts aproximadament,
li devien pagar més bé
fent els anuncis de cafè.
Publica un comentari a l'entrada