GLÒRIA, LA XILENA: SOLITUDS I RESISTÈNCIES

Havia posat un excés d'expectatives en aquesta història i potser si hagués anat al cinema sense haver-ne llegit res, cosa sovint ben aconsellable, m'hauria agradat més. Tot i amb això em va agradar, malgrat que es fa una mica llarga i reiterativa. Paulina García, l'actriu sobre la qual recau el pes de la narració, és una actriu, dramaturga i directora molt coneguda a Xile tot i que aquí, com sol passar amb tants actors i actrius que no són ni catalans ni espanyols ni americans, en sabéssim, fins ara, poca cosa. El mateix ens passa amb Sergio Hernández, aquest senyor que no és capaç de trencar amb una família aclaparadora, i amb el director, Sebastián Lelio.

L'argument, com molta gent ja deu haver escoltat o llegit, gira a l'entorn d'aquesta Glòria a fregar de la tercera edat definitiva, en aquesta època que algú ha batejat com l'adolescència de la vellesa. Vitalista, independent, resignada de forma positiva a acceptar que molts mals són ja per sempre, com aquest problema a la vista i decidida a aprofitar tots els moments possibles. Separada, en un d'aquests balls per a gent sola i grandeta, lligarà amb un senyor i li semblarà possible entomar una relació una mica profunda. Però no és fàcil, les famílies pesen, sobretot la d'ell, un home gran però amb rampells d'immaduresa infantil que no faran possible allò que en díem un final feliç. En resum, al capdavall val més estar sol, sol pel que fa a la parella, no pas a d'altres relacions d'amistat, que no mal acompanyat.

Gent corrent, doncs, d'aquesta que ens podem trobar cada dia a casa i al carrer, en aquesta societat dels nostres temps, urbana i exigent, que no acull amb gaire comoditat el pas del temps quan aquest es fa massa evident en les persones. I aquí rau l'interès principal de la pel·lícula, en la seva normalitat que podem reconèixer i que ens pot fer identificar amb moltes de les situacions de la protagonista, sobretot als qui ja tenim uns quants anyets al damunt, en l'intent de mostrar amb respecte i de forma planera cossos de gent gran. No sé si és pel·lícula per a joves, suposo que ho serà per a joves interessats en temes universals, com ho és aquest del pas dels anys i de l'arribada dels desenganys i les evidències poc amables, tot i que la pel·lícula és amable i potser en un cert excés d'amabilitat rauen algunes de les seves febleses.