UNA MICA MÉS ENLLÀ DELS NOSTRES LITERARIS MELICS AUTONÒMICS

¿DONDE ESTAS, GUINEA?

¡Oh! Guinea Patria mía,
hoy gimes y lloras de dolor,
a voz en grito clamas
y lloras tu esclavitud;
en tus hijos buscas tu Libertad,
pero... éstos ¿dónde están?

Los retoños, de tus entrañas fruto,
errantes vagan por el orbe 
entre sí aislados, ciegos y errados,
mendigando no sé qué solución
para tu Libertad alcanzar;
mientras tu lloras, y sollozos de dolor,
pero... éstos, ¿dónde están?

Anegado en llanto y dolor aguardas;
las horas se tornan días,
los días años y éstos siglos;
mientras te retuerces de dolor y angustia,
y de tus hijos imploras tu Libertad;
tus retoños ¿dónde están?

¡Oh! Guinea, errante,
Guinea del exilio: ¿dónde estás
y qué haces para a tu madre salvar?

Lloras tu soledad y orfandad,
impasible y sordo
de espaldas vives al llanto y dolor
de aquélla que el ser te dio,
aislados hermanos a hermanos
buscas su Libertad,
pero juntos. iOh! Guinea errante
qué haces para a tu madre salvar.

¡Oh! Guinea errante,
Guinea del exilio: ¿Dónde estás?

Juan Balboa Boneke

La recent anada dels futbolistes sagrats a Guinea ha propiciat que es parlés -poc- d'aquell país oblidat que en algun moment de la seva història va tenir una profunda relació amb Espanya. A les colònies hispàniques hi van anar també catalans, jo en conec algun, però el tema ha quedat diluït en l'oblit generalitzat del qual es planyen alguns dels seus habitants quan, en comptades ocasions, els volem escoltar o alguna televisió se'n preocupa.

El món colonial espanyol, més enllà de la mitologia dels indians, no ha tingut fins ara un gran paper ni a la literatura ni al cinema. En els darrers anys estan sortint novel·les diverses, la més famosa i mediàtica El tiempo entre costuras, que evoquen aquell món. Anglaterra i França han explotat molt el tema, és clar que ells eren uns colonialistes de categoria, amb més terra i més grapa per explotar el que fos que no pas els espanyolets. Molts autors del món colonitzat s'han donat a conèixer, de forma paradoxal, gràcies a haver utilitzat la llengua colonial i dominadora, és clar. Son contradiccions que no es poden defugir fàcilment.

De fet, les llengües minoritàries i no academitzades s'han començat a valorar i reconèixer fa quatre dies, el mateix que aspectes culturals com ara la literatura oral. Tot plegat, que m'ha agafat una certa curiositat per tot allò que s'ha fet i desfet, culturalment parlant, a l'antiga colònia. No entraré en el lamentable tema polític, ni en aquestes llàgrimes de cocodril pel fet d'anar a jugar a pilota a una dictadura, quan amb tantes dictadures es fa la puta, la ramoneta i el que toqui. En això, com en tot, hi incideix el pes del poder i la rellevància del dictador i, per desgràcia, els països més suposadament democràtics han fet tot això d'una forma encara més destralera, com els nostres veïns del nord. 

Al blog sobre dones poetes he dedicat una entrada a Maria Nsue, una de les poques dones escriptores guineanes, la més coneguda de moment, i tinc demanada la seva novel·la més rellevant, Ekomo, que ja comentaré quan la llegeixi. Aquí podeu llegir un interessant article sobre la literatura guineana escrita en castellà, reivindicant el tema i recordant que molts autors africans han escrit o encara escriuen en francès o anglès, gràcies a això, no ens enganyem, ens n'ha arribat notícies. I aquí trobareu una web molt interessant sobre la literatura del país, en general. Crec que, com va passar en determinat moment amb allò de l'esclat, avui una mica abaltit, de la literatura hispanoamericana, moltes renovacions literàries i culturals en vindran, i de fet ja estan venint, d'aquest món encara massa pobre i oblidat, inestable i amb tants problemes. Una altra qüestió és l'accés a tota aquesta literatura, sobretot si ens ve de països més petits i menys rellevants que d'altres, és clar, com Guinea Equatorial, una terra que existeix i pateix però que també té poetes, ja que com deia Brecht també es cantarà sobre els temps ombrívols...

En tot cas encara ens costa acostar-nos, ni que sigui de passada, a la realitat africana. En aquest cas trobem al país més de catorze llengües, una gran diversitat i divisions basades en conceptes europeus, com a gairebé tot arreu. En el fons del fons, homes i dones com nosaltres, criatures, i uns sistemes dictatorials que no van millorar res, més aviat el contrari. Ai, i avui, també, petroli... Però a més a més avenços que no podem valorar en perspectiva i fins i tot poesia, bona poesia...