Ahir vaig anar una mica emmandrida a una xerrada a l'entorn de les institucions catalanes durant els fets de 1714. He de dir que el tema, que no ha fet res més que començar, em produeix moltes reticències i podria dir que un cert refús visceral injustificable, ho admeto.
Però el fet és que em vaig trobar amb una conferència seriosa, històrica en el millor sentit de la paraula, cosa que vol dir sense consignes, afirmacions basades en desitjos patriòtics o tòpics vigents. El ponent era l'historiador Eduard Martí, deixeble de Joaquim Albareda que crec que hores d'ara és qui més sap sobre l'època. Hi ha gent que s'ha empipat una mica amb mi pel fet que quan em cantaven les excel·lències de Victus (pel que fa a la història, no pas a la literatura, que aquest seria un altre tema), els he comentat amb certa ironia que si volien entrar a fons en la qüestió llegissin historiadors i, en concret, Albareda.
No estic en contra de la novel·la històrica, tot i que és un gènere en el qual, gràcies a les modes, es poden trobar, com en la novel·la negra, molts bunyols oportunistes. Però una novel·la ha de ser una bona novel·la i qui hi accedeix ha de tenir això en compte i no no demanar figues a la perera. Estic una mica tipa que pel carrer em demanin com es va a La Catedral del Mar, per cert. Per posar un exemple recent i molt popular.
Conec persones que en impartir una conferència sobre aspectes del passat s'han trobat amb participants que li corregeixen el contingut pel fet que no respon a alguna novel·la històrica que han llegit. A més a més, en general la gent volem explicacions clares i les coses no són mai clares i si fins i tot en la història familiar trobem versions, secrets, silencis i divergències importants, no cal ni pensar què podem trobar i no trobar en passats remots.
I és qui ni tan sols d'allò que hem viscut ho podem saber tot, la vida és polièdrica i nosaltres, també.
Un altre aspecte de la qüestió són els itineraris històrics sobre tota mena de temes, que creixen com els bolets i en els quals, amb algunes excepcions, escolto moltes bestieses. Però, vaja, tot fa ambient.
20 comentaris:
Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!
Ja està fet, Pons 007
La novel.la històrica s'inspira en fets històrics però no és una crònica de la història, com puntualitzes oportunament.
Teresa, jo ho tinc clar, i el mateix pel que fa al cinema, però sembla que costa d'entendre, això.
És molt curiós com la parafernàlia dels 300 anys eclipsa la feina investigadora dels historiadors sobre aquest moment històric. Han aconseguit treure molt documentació pública d'arxius locals i internacionals que aporten coses molt interessants. Mentrestant hom va dient, com aquell que comenta el futbol, que la Història es manipula.
Precisament el que s'està fent és intentar treure a la llum pública els matissos de la Història i no reduir-los sintetitzar-los.
El que si que és curiós és que els borbons no celebresin els seus 300 anys el 1700 com ho van fer el 1492, el 1808, el 1812...
Sobre "Victus" em guardo l'oponió perquè no em va agradar per diverses qüestions que no venen al cas.
Galderich, això d'eclipsar la feina seriosa i donar ales a la parafernàlia 'també' és manipulació o com en vulguem dir.
De tota manera sempre passarà això perquè els historiadors tenen la seva ideologia i en general es potencia allò que respon al discurs que volem fer segons les nostres idees i s'amaga allò que no és ben bé el que toca o que contradiu el discurs vigent.
Sobre Victus, se n'ha de parlar com a novel·la i com a literatura, però com que ha estat un 'títol oportunista' es fa difícil separar una cosa i l'altra, del que em planyo és que gent que no té interès per la història real de l'època se'l prengui com la bíblia. Vaja, no passa tan sols amb aquest llibre, és clar.
No és estrany això dels Borbons considerant les dates que menciones. Això ens portaria a un debat molt més aprofundit.
Els historiadors seriosos són molt prudents en les seves valoracions i admeten que moltes coses no se sabran mai ni es poden saber, pel que he escoltat.
Aquesta recreació constant dels fets de 1714 em produeixen la mateixa sensació que a tu. De totes formes també és bo que molta gent se n'assabenti i sobretot els turistes.
Jo no tinc res contra la novel·la històrica però la defujo i penso que ambdues paraules no haurien d'anar mai juntes. Ben poques n'he llegit i sempre amb l'interrogant al costat. Ara bé com que llegir Història pura i dura em resulta molt dur i també em desperta dubtes, me n'aniré a l'altra món sense saber-ne ni quatre rudiments.
Salut!
Doncs dic -i que ningú s'ofengui si us plau- que això d'escriure "novel·la històrica" em sembla de tenir penques: home, ja em donen el guió de la novel·la fet, no cal que m'escarrassi gaire en crear! Després una mica de sal i pebre en segons quins passatges, un polsim de marro i un pessic -petit o gros- de sexe (proporcions a triar per l'editor, que és el que sap de què va el mercat), i feina feta.
Ve a ser una mica com aquells que en la música agafen una peça d'un gran compositor, Beethoven posem per cas, i fan el que en diuen un "arreglo", un arranjament, i a sobre la gent diu que aquella melodia és del que ha fet l'arranjament!
Glòria, de novel·les històriques, com de tot, n'hi ha de bones i dolentes, el mateix que en el cinema, un altre tema és que vulguin ser història o que la gent les prengui com història.
Xiruquero, no estic d'acord amb tu, n'hi ha de tota manera, de fet Shakespeare també va fer 'teatre històric', Víctor Hugo, Pérez Galdós, molta gent ha fet novel·la històrica digna i ben documentada, o per exemple, tenim la saga de Claudi de Graves, o en cinema coses com Becket. Una novel·la històrica pot ser bona, normaleta o dolenteta, com tot. Fins i tot la novel·la contemporània no deixa de ser 'històrica'. Un altre tema és l'abús, l'oportunisme i utilitzar el gènere per repetir tòpics diversos.
I sobre els arranjaments, també hi ha de tot, hi ha variacions sobre temes d'altres compositors i fins i tot els grans copiaven tonades populars.
No es pot generalitzar, però el que m'empipa una mica és que amb motiu de modes o celebracions es facin novel·les d'aquest tipus com a xurros,.
Sobre el que poden arribar a saber la majoria de turistes, Glòria, d'aquest tema o d'altres, em temo que sempre serà força superficial i, en tot cas, dependrà de la sort del guia turístic que els toqui, que també n'hi ha de bons i de dolents i molt ignorants.
En resum: Del que em queixo no és del gènere, dins del qual hi ha de tot, sinó que es doni més crèdit al que es diu en una novel·la -bona, dolenta, o com sigui- per damunt dels llibres d'història.
Poso un exemple recent: en el cas de Victus algú a qui vaig rebatre algun punt de la narració pel que fa a la realitat em va dir 'oh, doncs ha estat dos anys documentant-se, l'autor'.
Però és que hi ha historiadors que porten tota la vida acadèmica documentant-se i, és clar, encara que es puguin equivocar o fer les seves interpretacions segons la ideologia que tinguin em mereixen molt més crèdit.
Ficció i història acadèmia es complementen i sovint recórrer al passat és una excusa per parlar del present.
En resum: Del que em queixo no és del gènere, dins del qual hi ha de tot, sinó que es doni més crèdit al que es diu en una novel·la -bona, dolenta, o com sigui- per damunt dels llibres d'història.
Poso un exemple recent: en el cas de Victus algú a qui vaig rebatre algun punt de la narració pel que fa a la realitat em va dir 'oh, doncs ha estat dos anys documentant-se, l'autor'.
Però és que hi ha historiadors que porten tota la vida acadèmica documentant-se i, és clar, encara que es puguin equivocar o fer les seves interpretacions segons la ideologia que tinguin em mereixen molt més crèdit.
Ficció i història acadèmia es complementen i sovint recórrer al passat és una excusa per parlar del present.
per molt inexactes que siguin les novel·les històriques alguna cosa real encertaran, no? val més això que res...
PD: On dius que es la catedral del mar? jo encara la busco xD
Enn España hay muy buenos escritores de novela historica, Santiago Posteguillo, Jose Luis Corral, Juan Eslava Galán y algunos otros, recientemente he leido de Colleen McCullough seis libros consecutivos que narran la Historia de Roma desde los tiempos de Cayo Mario hasta Marco Antonio y Octavio, francamente buena.
Pons, crec que una novel·la és literatura i la història és una altra cosa, que l'ambientació estigui força bé, millor, però no hem de pensar que sustitueix l'estudi, sovint llarg i complex, que s'ha fet sobre tota mena de temes, i això de si l'encerten, com diu la dita 'si l'encerto, l'endevino'.
Temujín, por buenas que sean siempre tendran limitaciones. A ver, no estoy en contra del género sino del exceso, del oportunismo y de que la gente quiera substituir el conocimiento de una época con la lectura de una novela. No sé si será porque me gusta la historia pero encuentro poca cosa que me convenza, aunque tampoco les pido fidelidad sino literatura.
si no sabem com va anar lo de la pilota de goma d'Esther Quintana, de fa quatre dies, com pretenem saber que va passar fa 300 anys. Em fa gracia, perquè a Rac1 cada dia al mati donen les noticies de 300 anys enrere quan el setge de BCN... cada dia, pocs o molts, entraven desertors dels borbons a la ciutat.
Francesc, tot això del 1714 sobra, la veritat. Si es vol reclamar el que sigui s'ha de fer des del present i deixar el passat tranquil d'una vegada, deixar-lo per als historiadors seriosos i no per a aquests comisaris mediàtics que han fitxat...
Sobre aquestes notícies que expliques, ja és el 'colmo'.
Publica un comentari a l'entrada