SOMNIS I MALSONS

Soñé que el fuego se helaba,
soñé que la nieve ardía,
y por soñar imposibles
soñé que tu me querías...
 (jota popular)

LLIBRE I 1     Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi (segons que despuis clarament a llur vergonya s’és demostrat), mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per algun secret juí de Déu, un divendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vénc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre lo llit, e sobtosament, sens desp­ullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejant­s solen dormir.      Estant així, a mi aparec, a mon vijares, un hom de mija estatura, ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d’aur, ab un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hòmens de gran estatura, la u dels quals era jove, fort bell e tenia una rota entre les mans; l’altre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un gran bastó en la mà. E entorn de tots los dessús dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven fort llejament. (Lo somni, Bernat Metge)

Per alguna ignorada associació d'idees i d'imatges he somniat que em trobava a l'època dels romans, no sé si a Barcelona on en algun altre indret. Els somnis són estranys i per més explicacions lògiques que els busquem de vegades no resulten gens comprensibles. Això els somnis que podem recordar, que són molt pocs. 

Sembla, pel que llegeixo per la xarxa, que hi ha una sèrie d'elements que sovintegen en els somnis, més enllà de les cultures, les quals el que fan, més que res, és de decorat:
-En cada somni predomina una emoció concreta i abunden més les negatives.
-Els homes somnien més en temes relacionats amb l'agressivitat i els seus personatges acostumen a ser masculins.
-Tan sols un deu per cent té contingut sexual, en contra del que pensen els picardiosos.
-En un seixanta per cent de casos hi ha històries o situacions repetides.
-Alguns temes recurrents són l'escola, arribar tard, caure, perdre's, la mort d'una persona coneguda, un accident...

Tot plegat em sembla molt general i discutible. Jo somnio de tant en tant en l'escola però al capdavall era la meva feina. El decorat és diferent en cada cas, -canvien l'aula, els alumnes, el centre, el context-, però repeteixo una situació angoixosa que he viscut en alguna ocasió real:  els infants, més petits o més grans segons el somni, no em fan cap cas, no m'escolten, no treballen, no creuen, vaja. I jo em desespero davant de la meva impotència i del fet que la gent de l'escola sentirà soroll, els infants se m'escaparan de la classe i els pares criticaran la feblesa professional que rumbejo.

Els somnis ens impressionen força quan els recordem, si somnio que m'enfado amb algú proper estic una estona realment molesta amb aquella persona. Explica una història medieval que un noble va matar la seva dona pel fet que havia somniat que li era infidel, que ja és gros. És clar que per matar la dona, aleshores encara més, amb poca cosa n'hi havia prou. A la gent li agrada explicar els somnis rarets, els que es poden explicar, però no hi ha res més avorrit que escoltar l'explicació dels somnis dels altres pel fet que pertanyen a la fantasia més absurda i no ens hi podem identificar.

Es fa difícil saber tot allò què somniem, tan sols en recordem una petita part i encara, d'aquestes pel·lícules il·lògiques que poblen les nostres nits. Moltes vegades reconeixem en els somnis situacions i persones però de vegades són coses ben allunyades de la nostra experiència immediata. Jo, per exemple, amb això dels romans, he somniat aquesta nit que era joveneta, gairebé una adolescent, i un senyor gran però de bon veure em deia si m'abelleria de casar-me amb ell, que em demanaria al meu pare si hi estava d'acord. Com que fa molt de temps que no llegeixo novel·les de romans ni veig pèplums la cosa té la seva gràcia i el seu misteri. El cas és que m'he despertat sense haver arribat a casar-me amb aquell senyor, el qual, en aparença, tenia calerons, propietats i esclaus a desdir.

Les males digestions provoquen somnis més estranys encara i per això és millor sopar poc i pair bé, que ja se sap que de grandes cenas estan las sepulturas llenas. Tot i que els somnis surrealistes serveixen d'inspiració als escriptors i escriptores, no sé on vaig llegir que Mary Shelley sopava grans entrecots pel fet que aleshores tenia malsons i se li acudien coses com el Frankestein. O sigui, una mica com drogar-se, però de forma legal i tolerada. Jo en alguna ocasió, quan he recordat somnis singulars, he anotat alguna coseta però després no sé on ho he anotat o bé al cap d'una estona ja no em sembla tan interessant. Una vegada vaig somniar que somniava que somniava, una mena de nines russes de somnis, em va semblar una cosa original però més endavant em vaig assabentar que aquest era ja un tema explotat en la literatura. 

La meva mare, quan ja no estava gens bé, un dia em va dir, mig en secret i de forma confidencial, que aquella nit havia somniat que viatjava amb un senyor asturià, molt contenta. Em vaig alegrar d'aquell somni, encara més en la seva situació, els somnis també consolen de vegades, quan la realitat és feixuga, dolorosa i irreversible. No sé per què era asturià el seu acompanyant, però... qui pot saber del cert l'imaginari dels nostres parents i coneguts, fins i tot dels més propers! I sobre els pares i mares, sempre seran un misteri i així ha de ser.

Això dels romans  m'ha estranyat ja que fa temps que no somnio coses situades en d'altres èpoques històriques tot i que llegeixo molts llibres sobre el passat. En canvi, quan anava a escola i estudiava batxillerat elemental, somniava de tant en tant coses inquietants relacionades amb els continguts històrics. Una vegada, després d'haver escoltat una explicació sobre els pirates, els navegants i l'escorbut, vaig somniar que em queien totes les dents i em ballaven a dins de la boca. Per sort em vaig despertar de seguida! 

En una altra ocasió vaig somniar que Robespierre em condemnava a la guillotina i gairebé vaig notar que em tallaven el coll però la cosa tenia una explicació física, en aquella època es duien els pentinats bufats, els crepats, i com que jo tinc el cabell molt fi i en els anys joves estàs carregada de manies, cada nit del món em posava rulos i pinces per tal d'aconseguir una bona perruca estofada l'endemà. Era incòmode i havia de dormir de costat. Doncs resulta que tenia una pinça del cabell encastada al clatell. D'aquests dos somnis me n'he recordat sempre però n'he oblidat molts altres, per sort. Només tinc por de tornar a trobar-me en una immensa classe plena de criatures que no em fan cas car aquesta situació sembla que no la dec haver superat encara del tot, ni tan sols de jubilada.

Andersen evoca en els seus contes l'homenet de la son, en castellà recordo que en deien el viejo conciliasueños. Aquest senyor llença com una sorra daurada a les cambres dels infants per tal que s'adormin i si s'han portat bé els obre al damunt un paraigües molt bonic que fa que somniïn coses maques. Si no és així n'obre un de negre i sinistre i aleshores es tenen tota mena de malsons. En algunes versions actuals del conte això del paraigües negre i els malsons s'ha suavitzat i gairebé censurat, el mateix que molts altres aspectes dels contes populars que avui poden semblar de mal gust i poc adients als nostres infants actuals. Andersen té un punt trist i inquietant però els contes tradicionals més antics, encara són molt pitjors. Aquest tema dels contes i els infants és complex i polèmic, així que ho deixo aquí. Que tingueu bons somnis aquesta nit i sempre.