AQUELLS SILENCIS I AQUELLA LITERATURA

En els meus llunyans temps d'estudiant de magisteri el professor Tuson, que va passar per casualitat i de forma breu per la Normal, ens va fer llegir uns quants llibres emblemàtics. Un va ser 'La Regenta', aleshores feia temps que era difícil de trobar. Pel  que fa a títols més contemporanis recordo 'El Jarama' i 'Tiempo de silencio', entre molts altres. Tuson va ser més endavant, ja a la universitat, un gran defensor de la llengua catalana; en aquella època, però, ens va confessar que tan sols coneixia una mica Espriu, pel que feia a la nostra literatura, que iniciava un procés de recuperació.

Aquests dos llibres, cadascun en el seu estil, son llibros molt tristos però impressionants. 'Tiempo de silencio' va tenir versió en cinema, amb un jove i ben plantat Imanol Arias en el paper principal. En aquella època van començar a arribar els llibres del 'boom' hispanoamericà i semblava que la literatura peninsular havia quedat una mira rància davant dels primers llibres de Vargas Llosa o García Márquez.

Aleshores jo llegia molt, de forma gairebé compulsiva, i molt depressa. Aquells títols estaven de moda cultural i els comentàvem entre nosaltres. No sabia res de Martin-Santos, tan sols que no havia escrit res més que fos conegut. Aquest onze de novembre ha fet cent anys del seu naixement. A  casa nostra, de moment, poc ressò sembla haver desvetllat tot i que encara és aviat per comprovar si el seu centenari genera algun tipus d'activitats i exposicions.

Martin-Santos va ser un brillant psiquiatra, un home molt especial i encara desconegut en molts aspectes, una mica misterós. Amb la seva dona conformaven una parella feliç i atractiva però la tragèdia els va colpir. La seva dona va morir accidentalment, a causa d'un escapament de gas que no va detectar. En aquella època aquests tipus d'accidents no eren tan estranys. Ell, un any després, amb el seu pare i un conegut, va morir en un accident de cotxe. Els fills eren petits, han hagut d'anar reconstruint la vida dels pares. RTVE va emetre un programa de l'excel·lent 'Imprescindibles' que es pot recuperar sense problemes, de moment.

Així he sabut que va ser a la presó en diferents ocasions perquè s'havia implicat en grups socialistes i que la seva mort i la de la seva dona van provocar especulacions molt mal intencionades, com ara que l'havia mort ell. Fins i tot als fills algú els va dir, quan va morir el pare, que les tres persones que anaven al cotxe 'serien a l'infern'. No és estrany que en aquella, època encara tan carca i franquista, amarada de moralina catòlica, hi hagués gent que considerès les persones més avançades com a dimonis pecadors. Avui costa d'entendre tot plegat. L'enveja també devia funcionar.

'Tiempo de silencio' va esdevenir un èxit, ha conegut moltes traduccions i moltes edicions. Martín-Santos es va relacionar amb molts intel·lectuals de l'època. Va morir amb trenta-nou anys i tenia moltes coses escrites tot i que, per exemple, una continuació de 'Tiempo de silencio' no la va poder acabar. Tot s'anirà publicant, segurament, amb motiu del centenari.

Els llibres que passaven la censura i s'arribaven a publicar, en alguns casos, reflecteixen la societat de la postguerra sense entrar en detalls concrets, sinó intentant reflectir l'ambient depriment que es vivia en general, que afectava molt els pobres i vençuts, és clar, però que també va influenciar les classes privilegiades quan les persones eren crítiques i anaven prenent consciència de la realitat i de la situació. En una anada a Barcelona Martín-Santos, a més a més de portar els fills al zoo i el Tibidabo, els mostra el barri del Somorrostro, em sembla un detall molt rellevant. 

No explico més coses ja que els interessats és millor que accediu al programa esmentat. 

https://www.rtve.es/rtve/20241108/imprescindibles-recuerda-escritor-luis-martin-santos-centenario-su-nacimiento/16321602.shtml