EXCESSOS ORNITOLÒGICS

 

             fotografia: La Premsa del Baix

Avui torno a llegir al diari el tema de les gavines, cada dia més agosarades a l'hora de cruspir-se els menús a l'aire lliure, dels turistes i dels autòctons. Per la tele vaig sentir que s'han afeccionat a les paelles fins i tot. Ja fa anys que s'intenten controlar els excessos de gavines, coloms i cotorres, sembla que  sense cap èxit aparent. Però parlo per la meva percepció, potser les estadístiques serioses no ho veuen tan negre.

Fa ja alguns anys vaig veure l'habilitat amb la qual una gavina s'emportava un pastisset, un 'gofre', d'una turista, que encara no l'havia encetat. Crec que cada dia hi ha centenar de casos d'aquesta mena. Els coloms envaixen taules a l'aire lliure a molts indrets cèntrics i fins i tot penetren en taulells on hi ha menjar del seu gust. Les gavines, si cal, es poden cruspir un colom sagnant al mig del carrer, he vist de tot.

Per no parlar dels excrements, ep. Expliquen que de moment han controlat els senglars, que amb la pandèmia van proliferar. Pel que fa als coloms, per més que s'insisteix en el tema hi ha una gran afició a donar-los menjar sovint i a dojo. Una mania que sembla ancestral.

Les cotorres, una altra plaga. Recordo, fa molts anys, quan vaig veure la primera, a L'Hospitalet, i em va fer la mar de gràcia. Quan jo era petita fins i tot ens retrataven a la Plaça de Catalunya, plens de coloms, als quals donavem aliment, veces, que venien a paradetes d'aleshores. 

Un colom, de lluny, és bonic i simpàtic. Ara també hi ha aquestes tòrtores, que son una cosa semblant i que també s'han multiplicat. Hi ha un excés de tot, les persones en massa també fem una mica d'angúnia.

Una gavina sobre el mar és una preciositat, com la de la famosa havanera. De la vora fa una mica de por i d'angúnia. Crien als terrats i on sigui. Aquests dies, des de casa, contemplo la gran activitat sexual dels coloms, en un terrat veí. Ja se que els animalons no es poden jutjar amb paràmetres humans però sovint sembla que els mascles encalcin les femelles de forma una mica abusiva. Suposo que aquesta activitat primaveral farà que proliferin encara més. I aixo malgrat els pinsos anticonceptius.

Sabem que a les grans ciutats, fins i tot a les no tan grans, també hi ha moltes rates, el que passa és que, en general, no son tan visibles com les bestioles voladores. Als coloms algú els va titllar de 'rates amb ales' però son tota una altra cosa. Josep Maria de Sagarra té aquell preciós llibre sobre els ocells amics, un clàssic. Llàstima que avui hem de comptar amb tots aquests ocells que no son ben bé amics, la veritat. En canvi ha disminuït moltíssim allo de tenir ocells de gàbia, abans era tan freqüent que fins i tot Maragall els fa sortir en un poema:

Qui no tinga en la finestra
dos testos de flors germans,
un aucell dins d’una gàbia,
i un cor ben enamorat,
no sap lo que és benaurança
ni podrà saber-ho mai.

A aquesta hora i de bon matí sento refilar una merla. És un ocell bonic que  ha proliferat des de fa alguns anys. He llegit que algunes aus migratòries ja ni emigren. En tot cas, l'ocellam és avui, a ciutat, més nombrós i variat que mai, cosa que està molt bé, així, en abstracte. El que passa és que això de les gavines i els coloms ja clama al cel, la veritat. Expliquen que molts coloms actuals son descendents dels que es criaven en els colomars, com aquells que la soferta Colometa acaba per eliminar de mala manera.

Gavines i coloms han inspirat poemes i pintures en moltes ocasions, però avui potser caldria desmitificar tanta literatura ornitològica. He comprovat que ja he escrit sobre el tema en més d'una ocasió, i és que aquest blog ja té una edat.