autor: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_B%C3%A9jar_Novella
Aquests dies he estat llegir alguna cosa a l'entorn de les restes de Guifré el Pilós, la reconstruccio del Monestir de Ripoll i una novel·la històrica, premiada, sobre el personatge. Si ens enreden amb temes actuals no cal dir com ens han enredat amb els temes històrics. Els mites agraden, contribueixen a forjar identitats heroiques, però la realitat segurament era força galdosa. La novel·la històrica és ficció i cal tenir-ho en compte. Com també son ficció tots els esplèndids quadres de temàtica històrica que van proliferar durant una època. Els mites històrics funcionen a tot arreu i conformen el nostre imaginari.
Hi ha èpoques històriques de les quals se sap poc o res i altres de les quals se saben força coses però no s'expliquen gaire. Un tema complex i poc i mal explicat han estat les guerres carlistes. El Monestir de Ripoll va patir destruccions i pillatges. Durant l'època carlista, a Ripoll, els liberals van fer disbarats el 1835 i els carlistes, el 1839. La ciutat de Ripoll gairebé es va despoblar. Després, a més a més, molta gent va aprofitar pedres i runes. A finals del segle XIX es va reconstruir el monestir. No se ara com ho fan però en algunes visites que havia fet al monestir practicament no m'havien explicat res de tot això. Ja no em sobta la destruccio sinó que encara quedi 'alguna cosa' del passat.
Tot i que per la xarxa es poden trobar informacions serioses sobre el tema també es troben curiositats, per exemple, en alguns articles no s'esmenta la destrucció perpetrada pels carlistes i sembla que els culpables de tot fossin els liberals 'd'Isabel II', gairebé com si es tractés d'una mena d'invasió 'espanyola'. Com que a la Catalunya profunda va arrelar força el carlisme aquest, segons com, s'ha considerat 'més català' malgrat ser carca en molts aspectes. També surten sovint, com en el tema de la guerra civil, 'incontrolats'. A casa nostra hem tingut grups dedicats a reinventar la nostra història, sempre des del punt de vista de què els 'espanyols' ens havien robat la mitologia i la 'veritat'. Van tenir una certa requesta fins que es van passar de voltes.
Comparar la informació de la Wikipèdia en català i castellà forneix grans sorpreses. Hi ha qui té molta por de les fake news del present però els 'bulos'existeixen des de sempre. Sovint hi ha lectures històriques que, intencionadament, miren de forjar-nos patriotismes passats de rosca. També hi ha 'oblits' quan algú que semblava lluny de sospites resulta que va simpatitzar amb el franquisme o, fins i tot, amb els nazis. I això, per no anar més lluny en el temps. Més enllà de l'enredada hi ha el silenci, intencionat o no.
En tot cas amb el temps desconfies de tot i perds la fe. No tothom, és clar, hi ha qui es manté en les seves conviccions i les magnifica. Potser necessitem creure en coses, deus, pàtries, herois... Però tot és complex i contradictori, què hi farem.
Vaig escriure un llibre en el qual el personatge principal travessava el poc conegut i terrible segle XIX, per no embolicar-me vaig canviar noms de persones i de llocs, tot i que al final del llibre explicava 'les equivalències'. Potser em vaig equivocar i amb els noms reals hauria estat més 'efectiu'. En tot cas allà tocava el tema dels carlistes i la destrucció de Ripoll, el personatge principal es veia obligat a canviar de bàndol per sobreviure. Va tenir poca sortida pero el podeu trobar a l'editorial i a les biblioteques.
https://www.stonbergeditorial.com/product-page/l-extraordin%C3%A0ria-vida-d-en-tomeu-valent-j%C3%BAlia-costa
https://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Ripoll_(1839)
7 comentaris:
La història és un conjunt de mentides acordades. Avui, el dia del meu naixement, reflexiono sobre com cada acte, cada batalla, cada paraula escrita, serà interpretada i reinterpretada per generacions futures. És la nostra responsabilitat, no només crear història, sinó també entendre que, al final, seran els vencedors els qui la contaran. En aquest món canviant, només la determinació i el poder modelen el llegat que deixem enrere... això diuen que va dir Napoleó Bonaparte.
Aclareixo això de diuen que va dir, perquè de frases inexistents o manipulades atribuïdes a grans personatges de la història, la xarxa n'és plena.
Salut.
¡Aplaudiments!
Amb facilitat y amb una mica d'escepticisme, podem comprovar com s'ha anat construint una èpica nacional ficticia, basada en mites d'antics comtes sagnolients que sucaven els dits en la sang per a dibuixar les quatre barres, tot ben galdós. o de mercenaris que esbatussaven cops amb uns garrots que duïen gravada l'expressió "fot-l'hi" o ve "desperta ferro", hem vist com una Catalunya hereva del carlisme més tronat que s'adjudicava els títols de bons catalanets.
En fí, una irracionalitat i un cúmul de mals negocis històrics.
Una altra vegada, ¡aplaudiments!
Ja està tot dit.
Estic d'acord amb tots (cosa rara en mi)
salut
He de dir que, evidentment, el tema no afecta tan sols als mites nostrats, la famosa ''Reconquista' no va existir i el Cid era molt diferent al mite, per posar exemples propers. I això val per a tots els països i indrets. Pel que fa a personatges, gairebé ningú no aguanta una biografia seriosa i crítica. 'Me se todos los cuentos', que deia el poeta.
Per molts anys, Francesc!!!!
Tampoc no estic d'acord en això de què la història l'escriuen els vencedors, és un tòpic, depèn, els revanxistes perdedors fan el mateix o pitjor, llegendes negres, 'reinterpretacions', podria posar molts exemples.
He de dir que a Catalunya hi trobem carlisme tronat però també moltes altres coses i ideologiés, el mateix a Espanya, en general, més enllà de flamenc i braus i patriotisme ximplet. La història és molt complexa.
Publica un comentari a l'entrada