Aquests jocs que ens passem, de tant en tant, entre blogaires, i també diferents posts pels quals he navegat, incideixen sovint en el tema literari, en els llibres que han estat importants per a nosaltres, pel món, per a la cultura.
Acabo de llegir el darrer de Saragatona, que dóna voltes a aquest tema, i reprodueix una llista recollida entre les preferències dels lectors habituals del seu blog, sobre llibres que s’emportarien a una illa deserta. Participo, amb irregularitats derivades de les meves circumstàncies personals actuals, en un grup de lectura de l’editorial Meteora. La tria de llibres per a la propera tanda de trobades es va fer de forma molt democràtica, cada participant n’anotava cinc i els enviava al moderador, aquest feia una llista i d’aquesta en triàvem tres. Finalment, en una darrera reunió, es va elaborar la llista definitiva. Havia de ser literatura contemporània, diversa. El resultat va ser el següent, em sembla una llista molt significativa i que evidencia gustos ben diferents, cal dir que havia de ser prosa:
La nova vida, Orhan Pamuk
El Danubi, Claudio Magris
Bearn o la sala de les nines, Llorenç Villalonga
Cròniques italianes, Stendhal
L’ombra de l’eunuc, Jaume Cabré
Suite francesa, Irène Némirovsky
Els Buddenbrook, Thomas Mann
Intrigues de palau, Maria Carme Roca
El hereje, Miguel Delibes
De profundis, Oscar Wilde
Rayuela, Julio Cortázar
Bearn, que va ser dels que jo vaig triar, per tal que n’hi hagués de catalans i que ha commemorat els seus cinquanta anys des de la publicació, el 2006, em sembla encara un llibre fascinant, irrepetible. Com veieu, els gustos eren diversos i la llista ha resultat eclèctica. El llibre de Maria Carme Roca, premi actual de novel·la històrica Néstor Lujàn, suposo que s’ha inclòs pel fet que es pot comptar amb l’assistència de l’autora, vinculada al grup i a l’editorial. Hi ha pesos pesats, imprescindibles: El Danubi, Els Buddenbrook (que costa de trobar en català, actualment), Rayuela... Si us animeu, només cal telefonar o enviar un email a l’editorial, és gratuït, les reunions són molt agradables, amb gent que estima molt la literatura, a les set del vespre, mensuals. Una bona ocasió per descobrir, rellegir i compartir.
Els canons literaris, les llistes dels millors, sempre responen a un present individual i col·lectiu, sempre ens deixarem al tinter llibres que van ser molt importants per a nosaltres i que hem oblidat, com oblidem persones i instants, músiques i paisatges. De tant en tant, remenant prestatges, o, per una circumstància atzarosa, algun llibre, algunes paraules, retornen a nosaltes des del suposat oblit, algunes paraules llegides acaben formant part de nosaltres mateixos, les repetim, les fem nostres, i no recordem des de quin text ens van quedar gravades, gairebé per sempre.
Acabo de llegir el darrer de Saragatona, que dóna voltes a aquest tema, i reprodueix una llista recollida entre les preferències dels lectors habituals del seu blog, sobre llibres que s’emportarien a una illa deserta. Participo, amb irregularitats derivades de les meves circumstàncies personals actuals, en un grup de lectura de l’editorial Meteora. La tria de llibres per a la propera tanda de trobades es va fer de forma molt democràtica, cada participant n’anotava cinc i els enviava al moderador, aquest feia una llista i d’aquesta en triàvem tres. Finalment, en una darrera reunió, es va elaborar la llista definitiva. Havia de ser literatura contemporània, diversa. El resultat va ser el següent, em sembla una llista molt significativa i que evidencia gustos ben diferents, cal dir que havia de ser prosa:
La nova vida, Orhan Pamuk
El Danubi, Claudio Magris
Bearn o la sala de les nines, Llorenç Villalonga
Cròniques italianes, Stendhal
L’ombra de l’eunuc, Jaume Cabré
Suite francesa, Irène Némirovsky
Els Buddenbrook, Thomas Mann
Intrigues de palau, Maria Carme Roca
El hereje, Miguel Delibes
De profundis, Oscar Wilde
Rayuela, Julio Cortázar
Bearn, que va ser dels que jo vaig triar, per tal que n’hi hagués de catalans i que ha commemorat els seus cinquanta anys des de la publicació, el 2006, em sembla encara un llibre fascinant, irrepetible. Com veieu, els gustos eren diversos i la llista ha resultat eclèctica. El llibre de Maria Carme Roca, premi actual de novel·la històrica Néstor Lujàn, suposo que s’ha inclòs pel fet que es pot comptar amb l’assistència de l’autora, vinculada al grup i a l’editorial. Hi ha pesos pesats, imprescindibles: El Danubi, Els Buddenbrook (que costa de trobar en català, actualment), Rayuela... Si us animeu, només cal telefonar o enviar un email a l’editorial, és gratuït, les reunions són molt agradables, amb gent que estima molt la literatura, a les set del vespre, mensuals. Una bona ocasió per descobrir, rellegir i compartir.
Els canons literaris, les llistes dels millors, sempre responen a un present individual i col·lectiu, sempre ens deixarem al tinter llibres que van ser molt importants per a nosaltres i que hem oblidat, com oblidem persones i instants, músiques i paisatges. De tant en tant, remenant prestatges, o, per una circumstància atzarosa, algun llibre, algunes paraules, retornen a nosaltes des del suposat oblit, algunes paraules llegides acaben formant part de nosaltres mateixos, les repetim, les fem nostres, i no recordem des de quin text ens van quedar gravades, gairebé per sempre.
6 comentaris:
Realment una llista ben eclèctica, com ha de ser quan es parteix d'interessos de lectors diversos. Algunes de les obres que esmentes no les he llegides i em sembla que algunes les tinc molt oblidades, com Rayuela, per exemple. De Bearn, en conservo l'esperit, però segur que tampoc no recordo molts detalls. De Villalonga també m'agraden molt alguns contes.
Hi ha grups de lectura de poesia? Suposo que deu ser una mica més complicat a l'hora de parlar dels poemes.
Precisament aquesta tarda pensava en el que dius en el teu darrer paràgraf. Concretament en versos que recordo, alguns dels quals els associo amb determinades persones o circumstàncies, en poquets casos d'una manera molt clara, i que se'm presenten recurrents.
Estpa clar que no en sóc gaire de literari. L'únic que he llegir és Bearn i com opinió escoltada, no meva, diria que l'antipàtica Cela va davant del simpàtic Delibes.
Hola, Pere, crec que a la biblioteca Mercè Rodoreda, de Gràcia, tenen un grup de lectura, de poesia, ara hi ha molts grups d'aquests, molt diversos.
Això de les paraules 'llegides' també ens passa, al menys a mi, amb les paraules 'cantades', sovint, en diferents circumstàncies, em venen al cap paraules de cançons que conec.
Hola, Albert, jo també n'hi ha uns quants que no els he llegit. Sobre 'Rayuela' he de dir que mai he aconseguit acabar-lo. La llista mostra la gran diversitat de la gent que ha participat en la seva confecció, no pretén res més. Cela i Delibes són molt diferents, Cela, per mi, té algun llibre molt brillant, dels primers temps, i molta palla, Delibes té una trajectòria sòlida i honrada, molt personal, amb preocupacions molt humanes i cap estirabot. No sabria dir qui és millor o pitjor. Com a persona, evidentment, per a mi, Delibes. Com a escriptor, de forma subjectiva i personal, diria que també. Malgrat el Nobel, que vol dir poca cosa, com els óscars. Tot són gustos.
Cela, fora de La colmena, no m'ha pas satisfet mai...
Delibes... és tota una altra cosa. El trobo més humà. Digueu-me tiquis-miquis.
I quin dia de la setmana us reuniu? (jo no puc parlar, que marxaré abans de l'estiu, però...)
Hola, Arare, és els dilluns, jo ara fa alguns que no hi he pogut anar, per les meves circumstàncies familiars, però així que pugui... a veure si t'animes.
Publica un comentari a l'entrada