15.5.08

Elegia Muntanyolenca

Amb permís dels coixetòfils desacomplexats. Si voleu una crítica aprofundida, seriosa, i amb banda sonora, aneu a visitar El Veí de Dalt, a qui dedico aquesta producció poètica inspirada en el film que ens ocupa.
ELEGY

Vet aquí que un iaio calb
que ensenya literatura,
encara està preocupat
Per allò de: si li dura...

Amb un amic vell com ell
s’expliquen les picardies,
i se’n van a fer gimnàs
o a la sauna, força dies.

A l’aula on parla de llibres
arriba una moreneta,
el iaio ja se’m trasbalsa
i ja vol fer-li l’aleta.

En una festa que fa
se li enrotlla d’allò més
i la convida al teiatru,
i a prendre quatre cafès.

El iaio té un embolic
amb una senyora gran,
que encara està de bon veure,
prima, rica i elegant.

Però res, que la noieta,
qui, per cert, es diu Consuela,
impressionada pel iaio
doncs, també se me’l camela.

I després d’anar al teiatru,
l’avi es fa l’interessant,
i se l’emporta al seu pis
on té un piano molt gran.

Després de tocar el piano,
ja us podeu pensar que toca,
la passió me l’arrossega
i el deixa fet una coca.

La cosa tira endavant,
el iaio es torna gelós.
L’amiguet li diu: ‘vigila
que no ets un noi ufanós’.

I entre amor i gelosia,
i passió viscuda a raig,
la noia se n’enamora
i ell pensa: ‘i ara que faig?’

Un dia ella me’l convida
a casa dels seus parents,
cubanos amb molta pela
però ‘bailongos’ i contents.

El iaio que és un ‘corridu’
fuig rabent del compromís,
i la noia s’acomiada
amb disgust I desencís.

El iaio té un fill que es metge,
tenen males relacions,
són coses que sempre passen
entre les generacions.

L’amic aquell és poeta
també és lligon, sembla fort,
però un dia en presentar uns versos
em té un cobriment de cor.

Sense amic, sense la noia,
el iaio no sap què fer,
i un dia la noia el truca
i ell pensa: Què deu voler?

Doncs resulta que malalta
la noia s’ha d’operar,
i el iaio que se m’espanta
i al seu fill es va a informar.

L’operen i no ens expliquen
si la cosa ha anat prou bé,
perquè cadascú s’ho agafi
com vulgui, que així ha de ser.

I així s’acaba la història,
abraçats a l’hospital,
penedit, em sembla el iaio,
de no haver estat més formal.



Moraleixes

Qui vagi a veure la peli
que no convidi el marit,
que aquest iaio amb tanta marxa
i tantes ganes de llit
és, per als senyors madurs,
un exemple negatiu,
que els pot empènyer a pensar
que la cuca sempre viu.

Per més que un iaio reciti
poemes amb molta grapa,
per més que toqui el piano,
i el miri una nena maca,
cada cosa té el seu temps,
i cal la moderació,
una dama ben granada
sempre li anirà millor.

Allò de gallina vella
és una gran veritat,
i les noies jovenetes
han d’anar amb nois de l’edat.

Noies que veniu al món
no us fieu de gent llibresca,
que fent-se els intel·lectuals
el que volen sempre, és gresca.

La Molinera Cinèfila



9 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Juàs, juàs, juàs...

Però tu...et dediques a les auques o què? Que bo!

Afegiria una paraula al vers: "Per allò de ‘si li dura’...dura"!

I jo que volia fer una classe "particular" a les veïnadtes trentistes (no rendistes) sobre literatura comparada entre Bukowski-Baudelaire i Beltor Brecht, vas tu i me les espantes amb aquestes moralitats finals...! Ni cura, ni litera-dura, em queda! Uix!

Júlia ha dit...

Jo em dedico a tota mena de literatura, des de la més popular a la més minoritària, ep.

La intenció subliminal de l'al·lusió a la duresa era aquesta però ho he deixat així per no ferir sensibilitats.

Si el calbet de la peli pot amb la Pe, tu pots amb trenta de trenta o amb vint de vint, segur que faries estralls... si no els has fet, ja.

Francesc Puigcarbó ha dit...

d'acord amb el veí de daLT, T'HAS DEIXAR UN ...DURA,.
MOLT BO!.

Júlia ha dit...

Gràcies Francesc, ciberescriptor sènior!

Gulchenruz ha dit...

Molt bo!!! m'ha agradat molt, en serio. M'has de fer unes classes de treure aquesta literatura del meu cap, si es que li tinc!

Per cert, el títol... has llegit Elegia d'en Philip Roth? és la única novel·la seva, de les 3 que he llegit, que m'ha agradat, tot i la decrepitud d'aquesta.

Marali ha dit...

Boníssim, quasi que ja no cal que vagi a veure la peli. També estic d'acord amb "el vei de dalt" que t'has deixat "dura" (si dura...dura) Fins dissabte.

Júlia ha dit...

Gràcies Gulchenruz, doncs l'hauré de llegir si me'l recomanes, ja el buscaré.

Júlia ha dit...

Bon dia Marali, fins dissabte!!!

Arare ha dit...

Quin tip de riure! Crec que li hauries d'enviar, a la Coixet!!!

Com ha anat la catosfera? volem crònica!!