4.6.08

Del Poble-sec a Texas!!!


He tingut durant molt de temps un blog dedicat al meu barri, Un balcó al Poble-sec, que ara he passat al blogger, renovat i modernitzat, ampliant-ne la temàtica al conjunt de la ciutat de Barcelona.

Així mateix, una veïna de vida una mica alternativa, Margalida Gotié, que durant un temps va tenir un blog emblemàtic, Memòries d’una vedette a l’atur, i a qui conec força, m’ha demanat que pengi al nou BALCO les seves aportacions, car ja no esta per blogueries darrerament. A més, es veu que agosarats visitants li amollaven comentaris poc refinats, que pel món virtual hi ha de tot.

És un blog per a barcelonins i barcelonines desacomplexats, i militants poble-sequins o poble-sequencs, que encara no s’ha fixat el gentilici canònic. I també per a tots els tafaners i tafaneres interessats en la diversitat, la multiculturalitat, el patrimoni, la tradició, la història i la geografia properes. Per cert, aprofito el tema per reivindicar que, ens agradi o no, per ara i si les autoritats vigents de la filologia nostrada no canvien la normativa, hem d’escriure POBLE-SEC, encara que ja sé que el guionet aquest posa nerviosa molta gent. És clar que potser escric això i la norma ja l'han variada, que ja sabeu que això del guionet ha fet vessar molta tinta aquests darrers anys. Bé, si algú té notícies sobre el tema, que me les faci arribar, doncs.

Vaig a fer com la tevetrès i els altres canals de tele, que es passen la meitat del temps fent-se autopropaganda:

LLEGIU UN BALCÓ AL POBLE-SEC!!!! VISITEU EL BLOG EMBLEMÀTIC DEL POBLE-SEQUISME MILITANT!!! Que ja ho deia l'antiga cançó de la Trinca amb lletra de l'enyorat i admirat Jaume Picas (autor de grans lletres, encara que admeto que en aquest cas no es trobava pas en l'estadi més elevat d'inspiració poètica, per cert):

Del Poble-sec a Texas/ yes, yes, yes/ mentre hi hagi dos sexes/ yes yes yes/ no cal gastar complexes/ yes yes yes/ però cal tenir reflexes/ yes yes yes


8 comentaris:

Luis Rivera ha dit...

Ara, per mor d'aprofitar el temps que corre tant, visito els meus posts, cinc només, un día a la setmana. Lluny ha quedat el temps d'una llarga llista de visites. Aquest es un. Ho faig com si es tractés de la lectura d'una publicació setmanal. Aixó merma els comentaris, que limito, pero no l'interés, que es conserva. Aquest teu es una agradable lectura amb el café amb llet al costat, o si es a mitg matí, amb una toronja degustada "gajo a gajo" amb la mateixa parsimonia que dona la lectura parsimoniosa.

pere ha dit...

Ara vinc de votar a la teva enquesta del POBLE-SEC. M'he decantat, segons he vist, per l'opció majoritària, encara que la veritat és que darrerament no freqüento tant com caldria el barri, i això que hi ha un dels centres neuràlgics de la meva empresa :-)
Uf això dels guionets, i altres cosetes com els signes d'interrogació, sense anar més lluny...
(no, Picas no estava en el seu moment més inspirat)

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja l'he vist i linkat, no he votat pèrqué no conec el barri, es a la banda esquerra del Paralel oi?

Júlia ha dit...

Gràcies, Luis, pel comentari, jo tampoc puc 'passejar' tant com voldria pels blogs, a més, cada dia en 'conec' més.

Júlia ha dit...

Amb això dels guionets, Pere, hauríem de fer un debat aprofundit.

Una vegada, en un curs de català de nivell força altet recordo que un senyor va comentar, rient, que caldria que el termcat tingués més gran difussió, altrament et podies estar pegant amb algú per defensar l'ortografia i que, mentrestant, la paraula objecte de la discussió ja hagués canviat 'normativament'.

Ja saps el que penso de les geminades, doncs amb els guionets...

Però els respecto, ep, i el punt volat, també. Compliré les normes, com Sòcrates, però sense arribar a morir per elles, tampoc cal.

Júlia ha dit...

Entre el Paral·lel i Montjuïc, Francesc, ara hi ha molta immigració, també. No havies anat mai al MOlino, he, he????

Francesc Puigcarbó ha dit...

ah! si al Molino, si es al darrere, allí no hi ha un carrer que es diu Viloa-Vila, i havia un resraurant on es menjava molt bé, o tenia jo molta gana.

Júlia ha dit...

Francesc, el carrer Vila i Vilà, efectivament. Allà hi ha molts restaurants, no m'estranya que t'atipessis, solen estar bé encara que són una mica careros, això sí.