26.9.08

Crítiques cinèfiles muntanyolenques: Ni Vicky, ni Cristina, ni Barcelona

L'altre dia escoltava el senyor Flavià ironitzant sobre aquesta pel·lícula, dient, en broma, que era poc patriòtic criticar-la. El fet és que sembla que els mitjans de comunicació semblen haver-se posat d'acord per no parlar-ne excessivament malament, després de la parafernàlia muntada i de la badoqueria encalçadora del senyor Allen. I de la vergonya de veure bons actors catalans fent d'extres amb tal de sortir a la foto. M'han explicat que fins i tot en un programa d'aquests de tafaneries la senyora Griso va contradir la senyora Massiel qui, com sabeu, les fot sense engaltar, i que deia també que la peli era una bírria. Sisplau, quin país... Tenim Barcelona retratada de forma molt més artística i reeixida per directors de la pell de brau i part de l'estranger. A més, vaig tenir la desgràcia de veure-la doblada, i m'han dit que aleshores es perden els pocs gags que fan gràcia. Món de mones. Només una curiositat, l'excel·lent actor Doménech que fa de pare de la criatura i que encara té 'una mica de paper' és del meu barri, d'una nissaga matalassera. Encara més... per què al cartell no hi surt 'en gran' la Rebecca Hall que és la protagonista? Diuen que hi ha qui s'ha mosquejat perquè hi surt Oviedo i tot. Però vaja, Oviedo no passa, com Barcelona, de la postaleta. Com deia el meu iaio, agafa fama i fote't a jeure.
Com que van fer tan soroll
Quan el film varen filmar,
Una tarda que plovia
També em vaig deixar enredar.

Dues noies estudiants,
Morena i rossa bufona,
De l’Amèrica llunyana,
Arriben a Barcelona.

No se sap ben bé el que fan
Ni d’on treuen els calés,
Les hostatja un matrimoni
A qui tampoc manca res.

Torre amb vistes i piscina,
Festes amb gent elegant,
I exposicions de pintura
Que es veu que sovint en fan.

Hi ha un pintor amb cara de llus
Que les mira de reüll,
I a la rossa, el gamarús,
Li desvetlla un gran antull.

Es troben més endavant
En una tasca com cal,
I el pintor que se’ls acosta
I els diu, com si fos normal:

-Nenes, voleu anar a Oviedo,
que tinc avioneta a punt?
L’aparell sempre em funciona
I d’estimar, jo en sé un munt.

La morena s’esgarrifa
Però la rossa diu que sí,
I cap a Astúries se'n van,
Que estan tipes d’en Gaudí,

La rossa està a punt de menja,
Però de salut té un ensurt,
I la morena seriosa
Amb el pintor lligon surt.

La porta a escoltar guitarra,
I a veure vi del més bo,
I tant donar la tabarra
Afavoreix l’ocasió.

La morena té un promés
I a Barcelona és presenta,
Com que ha tastat el pintor
Ja no la té tant contenta.

La rossa se’n va amb el paio
Que té una casa amb jardí,
No se sap qui la neteja
Ni qui l’olla fa bullir.

Un dia el noi porta a casa
L’ex senyora, amb molts treballs,
Que plora I que vol morir-se
I que treu foc pels queixals.

I acaben fent llit rodó
I moltes fotografies,
Però la rossa s’avorreix
Quan veu que passen els dies.

I diu adéu i bon vent,
La morena s’ha casat,
Però malgrat el casament
Al pintor mai no ha oblidat.

La senyora de la casa
On s’estan de residents
Li diu que la vida passa
I que aprofiti el present.

Són a punt d’un nou rotllet,
Però l’ex dona arrauxada,
Es presenta a aquell indret
Amb pistola carregada.

Poca cosa, molt soroll,
El pintor no pot sucar
I la morena seriosa
Se’n torna amb l’americà.

I entre musica I dinars,
I entre amors i indecisions
Pots contemplar Barcelona
I alguns seus petits racons.

Tot plegat com de postal,
Quatre tòpics, molta palla,
Gaudí, la Rambla, el Raval,
Només falta l’ou com balla.

I és que si no fos qui és
El senyor que ha fet això,
Li tirarien tomàquets
En acabar la funció.
Moraleixa
Noies que veniu al món
no us fieu de pintor abstracte
que us portarà en avioneta
però el que busca és el recapte.

15 comentaris:

Arare ha dit...

Ets genial! Encara no l'he vista, però sóc força fan de l'Allen. Em rebenta, però, que se li hagi donat tanta importància, perquè no sé si la té. Només és una pel·lícula!

petonets sabatins

Xurri ha dit...

M'encanta que m'ho confirmis; ja fa mesos que sospitava que l'emperador estava en boles.
I em fa una rabia que li donèssim diners públics!
Ai, quin país de catetus!!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Gràcies, ja no em cal anar a veure la pel·lícula. de cfet, Woody Allen o m'avorreix o em posa nerviós, és un dels directors de cinema molt sobrevalorat i a sobre ultimament qual ramera assedegeda de diners es ven als provincians per fer-els-hi pel·lícules a mida.
Tot plegat bastant penós.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ah! ja tens a la teva disposició el poeta Mallorquí.

Francesc Puigcarbó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Puigcarbó ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Júlia ha dit...

Arare, tot són gustos i diuen que en versió original fa més gràcia, tampoc voldria pontificar, és la meva opinió, ja hi direu la vostra.

Júlia ha dit...

Xurri, et dic el mateix que a Arare, és una opinió, a més, crec que ja hi anava disposada a que no m'agradés, però vaja, per a mí és un rotllo. S'ha de dir que els actors fan el que poden.

Júlia ha dit...

Doncs sí, encara que té coses bones, també, però de tant en tant, com molts, en fa de 'alimentícies', com aquesta, suposo. El que em fa més ràbia no és ell, és que tothom perdés el cul per fer-li la gara-gara quan va estar per aquí, sembla ben bé una peli d'encàrrec.

Mar Talafilla ha dit...

He, he... Molt bo, el poema. En vers fa força més patxoca.

mia ha dit...

No sé Júlia, jo la vaig veure ahir i em va agradar. És divertida, em va agradar veure ni que sigui d'esquitllada en Joel Joan, la Lloll i altres... Jo la recomanaria!!

Júlia ha dit...

Mar, m'alegro que t'hagi fet 'gràcia', Talafilleta.

Júlia ha dit...

Mia, ja vull aclarir que és la meva opinió, els gustos són molt diversos i he llegit crítiques on la lloen força. A mi no em va agradar, però per passar l'estona va bé. Potser també estic influenciada per la parafernàlia muntada a Barcelona amb la vinguda del senyor Allen, que em va semblar excessiva i una mica servil, ho admeto.

El veí de dalt ha dit...

L'haurem de veure. I opinar.

Sani Girona Roig ha dit...

Feu bé de desmitificar ...
No hi has res més ridícul que l'esnobisme.
Dit això, a mi em cau bé en Woody i reconec que té unes quantes obres per a mi molt rellevants, i Match Point em va encantar.
Alguna cosa em deu passar-oi doctor- quan a hores d'ara encara no he ant a veure aquesta Vicky Cristina BCN ... pero el temps és així.
Espero que no la retirin `fins la setmana que ve com a mínim.
I ja us diré ...

Em sona haver sentit o llegit que com a míni, ni que fos per "patriotisme catalanet" calia no criticar-la massa...ni si fos veritat que és una mica bírria.

Contràriament a la presa de posició del Francesc, jo no em deixo dur per les opinions i miro de comprovar en pròpia carn el pa que s'hi dóna ;-)
Vla a dir que moltes vegades en trono amb el cul escaldat tot i que ja m'havien avisat...