24.11.09

Joaquim Ventalló i la nostra història





Avui, dimarts 24 de novembre, CERHISEC ha convidat al Poble-sec l'historiador Pau Vinyes, del Centre Ignasi Iglésies de Sant Andreu, per parlar del publicista, escriptor (i moltes coses més) Joaquim Ventalló, sobre el qual està preparant una publicació. La conferència serà a dos quarts de vuit del vespre a la Biblioteca Francesc Boix, del carrer de Blai (metro Poble-sec).

Ventalló va néixer el 1899 i va morir l'any 1996, amb noranta-set anys, una llarga vida, doncs, plena de trasbalsos i amb una activitat immensa, diversa i que avui, com passa amb tants personatges de la nostra història, és poc recordada, perquè sovint tendim més aviat a mitificar les rauxes que no pas el seny, a casa nostra.

Periodista des del 1915, es va convertir en secretari de redacció de La Publicitat en tornar de la guerra del Marroc (del 1923 al 1930), i redactor del setmanari d'esquerres L'Opinió, del qual va ser també director (del 1931 al 1934). Va dirigir La Rambla (del 1934 al 1936) i va ser un dels fundadors de El Dia de Terrassa.

Com tantes altres persones que van rebre per totes bandes durant la Guerra Civil, amenaçat per la FAI, va haver de marxar a França i entre el 1936 i el 1942, va col·laborar amb la revista Catalunya, mentre es guanyava la vida com a venedor de fruita al mercat central de Les Halles. A París va viure l'entrada dels alemanys i els bombardejos que va patir la ciutat. Va tornar a Barcelona el 1942 sense possibilitats de treballar com a periodista i exercint de representant comercial.

No va tornar a treballar per a la premsa fins al 1966. Va col·laborar a Crònica Social, L'EstevetMirador, Destino, La VanguardiaTele-estel, Punt Diari, Tele-exprés, Diario de BarcelonaHoja del Lunes, El Noticiero Universal i l'AVUI. Junt amb Josep Maria Lladó, un altre gran periodista, va fer cada dijous l'espai La dignitat de la memòria, a Catalunya Ràdio, fins al 1992.

Com a escriptor, va cultivar la novel·la, la prosa de no-ficció, la critica i els estudis literaris. Entre altres, va publicar Pau Canyelles, exdifunt(1931), L'educació com a fonament del respecte als drets humans (1968),El que hi ha i el que no hi ha en el llibre blanc sobre educació (1970), Els intel·lectuals castellans i Catalunya: tres dates històriques: 1924,1927 i1936 (1976). Com a traductor va treballar a la col·lecció de Tintín, i va traduir aquests llibres al català. El seu combat pel manteniment de les escoles municipals de Barcelona es va reflectir en les tres edicions de Les escoles populars (1968,1970 i 1980). Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1984), la medalla al mèrit de l'Ateneu de Barcelona i el premi Godó Lallana (1980).

Com a polític, Ventalló ser president de la Joventut Nacionalista des de molt jove. Les seves activitats van començar per la lluita contra la Unió Monàrquica nacional a principis de segle. A les eleccions del 12 d'abril de 1931 va ser escollit per les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya a Barcelona i va ser regidor de Sant Andreu. Quan es va proclamar la República, Ventalló va assumir el càrrec de tinent d'alcalde i president de la comissió de cultura, fins al 1934. En saber que era a la llista negra de la FAI va fugir, el 9 de setembre de 1936, i es va posar a disposició de l'ambaixada de la República a París.

Jo el vinculava a l'educació perquè va col·laborar en la represa de les Escoles d'Estiu i perquè el llibre sobre les escoles populars va ser molt important a l'època. Ventalló va donar, aleshores, moltes conferències sobre educació. Avui tindríem dificultats per trobar en llibreries convencionals les seves publicacions. Ara, que tant es parla de les relacions amb el govern espanyol i de l'escola, un repàs a les reflexions que va fer Ventalló sobre aquests temes potser ens faria un gran servei. Encara més: interessat pel futbol, va ser el primer en retransmetre un partit en català per ràdio, l'any 1924. Un partit que es va disputar a l’estadi Gal d’Irun entre la Real Unión d’Irun i el Barça, amb victòria blaugrana.

L'historiador Pau Vinyes va arribar a Ventalló a través de la seva afició pels llibres de Tintín, dels quals Ventalló va ser el  primer gran traductor al català.

Ventalló és un d'aquells personatges que cal recuperar i conèixer, la seva és també una mica la història de tots nosaltres. Si aquest vespre no sabeu què fer, ja ho sabeu, visiteu el Poble-sec i feu cultura, que sempre va bé.

10 comentaris:

Allau ha dit...

Encara que només fos per haver traduït Tintín, ja mereixeria un lloc privilegiat en el meu cor...

Galderich ha dit...

El recordo explicant històries a la ràdio, era molt bo!

Jesús M. Tibau ha dit...

cal anar rescatant els nostres personatges de l'oblit.

F.Puigcarbó ha dit...

a mi també em sona de la radio, el que no sabia és lo del Tintin. Soret en tenim de tu que rescates personatges oblidats, i n'hi ha tants...

www.gabrieljaraba.info ha dit...

Vaig coincidit amb el Ventalló periodista a Diari de Barcelona. L'enyorat Josep Faulí l'anomenava sempre Quimet Ventalló.

Júlia ha dit...

Un gran personatge, Allau, podríem dir-ne també 'un secundari de luxe'.

Júlia ha dit...

Sí, l'etapa de la ràdio la recorda la gent més 'jove', Galderich, va tenir molta audiència.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Jesús, més enllà dels grans actors principals hi ha una sèrie de gent de la qual avui se sap poca cosa.

Júlia ha dit...

Francesc, jo l'associava sobre tot a l'ensenyament, perquè venia a escoles d'estiu i per l'èxit del llibre sobre les escoles populars, per casualitat he sabut la resta.

Júlia ha dit...

Quimet Ventalló, molta gent li deia, efectivament Gabriel. Va tenir una molt llarga vida plena d'experiències diverses, molt interessant, tens sort d'haver-lo conegut personalment,