8.1.10

Predestinato!!!


De tan en tant ressuscita aquest sant de mirada greu i posat estudiat, que podeu veure a l'estampa que he penjat. Fa una mica de por mirar-lo. També fa riure. En temps del senyor Felipe deien que ell era el poder en l'ombra, el dolent de la pel·lícula, que atiava el foc quan calia i que de vegades l'atiava tant que havia de venir el bo, l'amic Felip, i fer un míting contemporitzador per apaivagar els ànims. Va haver de marxar de la primera fila a causa de corrupcions diverses en les quals hi havia parents seus molt propers i força impresentables.


Deien, moltes senyores, que resultava atractiu. Les senyores, de vegades, patim d'un cert i preocupant masoquisme, com sabia molt bé l'escriptora que va publicar aquell bunyol de la Història de la O, que fa poc van emetre per la tele i que tantes cues provocava a Perpinyà. Vaja, sembla que lligava força, aquest sant baró, això si, i que potser encara lliga. Deien, també, que era un gran intel·lectual. Una vegada fa anys algun periodista de casa nostra el lloava pel fet, ai, que en recitar el periodista lletraferit, per allà els passadissos del parlament hispànic, un poema de Gil de Biedma, aquest senyor se'l sabia de memòria i li va acabar de recitar i tot, entonant d'allò més bé. Era aquell que sap tothom i és profecia, fins i tot els qui hem llegit molt poc Gil de Biedma, que la vida va en serio uno lo empieza a comprender más tarde... dejar huella quería y marcharme entre aplausos...


Una amiga o ex-amiga del sant predicador, en algun moment d'arravatament místic ens acaba de titllar l'honorable actual de batasunero; potser sí, que va en bata per casa seva. I ara, ell, el de la foto, també ressorgeix i des del seu brillant retiro ens llença combustible al foc habitual. El seu cognom em fa pensar en aquell acudit en el qual un senyor denuncia la dona per adulteri i en explicar que es diu Cornelio Caprone el jutge fa: Predestinato!!! Hauria estat molt bonic, entranyable, que hagués tingut un gran amor amb alguna de les nostras Paus, la Huguet o la Janer, haurien fet la parella Guerra i Pau, tolstoiana i intel·lectual i potser hauria evolucionat una mica vers horitzons amb balls de saló i amables tertúlies literàries. Segur que llegeix en català en la intimitat, sobre tot si no troba la traducció de l'original. En fi, avui havia fet ja un post i estic endegant el d'en Mistral, però he tingut la visió d'aquest home irrepetible i he caigut del cavall alat, corpresa de la seva maduresa en plenitud. Ha escrit llibres de memòries, com Churchill. Potser, fins i tot, algun dia li donen el Nobel i l'haig d'incloure a la llista de posts i apunts nobeleros que estic fent, coses més estranyes passen, en aquest món sorprenent, excitant i preocupant.

18 comentaris:

Ferran ha dit...

AG: un altre pelacanyes que va ser al lloc addient en el moment precís. Tonto no seu ser, cosa que no és ben bé un elogi.

Clidice ha dit...

m'has fet riure :P perquè el personatge, si no fos pel poder que encara detenta, és força risible. En coneixia un admirador seu que, imagino que com ell, sempre anava dient sentències i autor. Fins que vaig descobrir que tenia un llibre de frases d'autors cèlebres i que era l'única cosa que havia llegit mai, i s'havia après de memòria ;)

Ah! i t'has descuidat a Mahler ^^

F.Puigcarbó ha dit...

Molt fi lo del Predestinatto i Guerra i Pau. Quan a guerra no és ni de lluny un intel·lectual, és un pobre ignorant desfasat en el temps i lloc. Te a tocar el geriàtric que és el que li correspon i no per edat. Ni tan sols fa gràcia, és el que tenen els bufons quan es fan grans.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Dius d'ell "aquest home irrepetible": espero que així sigui. Amén.
(tot i que té alumnes prou avançats, ai!)

Núr ha dit...

Mira que va guanyar el darrer Nobel de la Pau! ais... No volia fer un joc de paraules, però mira... hehehe

Júlia ha dit...

Ferran, tonto no, no ho crec, i espavilat, un 'rato'!!!!

Júlia ha dit...

Sí, també és melòman, Clídice. Queda molt bé amollar frases lapidàries, de fet els polítics d'avui ni això no fan bé, la veritat...

Júlia ha dit...

Sí, Francesc, però de tant en tant s'enyora i ha de sortir a dir la seva... Uf.

Júlia ha dit...

Xiruquero, n'hi haurà de semblants, però com ell, cap, cap, cap.

Júlia ha dit...

Molt bo això del Nobel de la Pau, Nur, he, he.

M. Antònia ha dit...

Crec que ser un "memorió", ajuda a tot el què va arribar, aixó no fa que sigui més inteligent, els ajuda a tenir berborrea (no sé si és així amb català) però no són bons parlamentaris, en el doble sentit, ni bons polítics. És com que els hi entra pels ulls i els hi surt per la boca sense passar pel cervell.

Ferran Cerdans Serra ha dit...

és que n'hi ha que es creuen tan imprescindibles que no troben mai el moment de fer efectiva la seva jubilació, i tenen d'anar tornant talment espectres a instruir-nos amb les lliçons magistrals que ens mereixem... ;-)

pere ha dit...

Si no recordo malament, en altres èpoques -terribles lluites de resitència i reivindicacions- se'l coneixia amb l'àlia d'"El canijo" i suposo que el nom el va marcar (o ja ho portava a dintre)perquè en lloc de crèixer com bona part dels mortals, s'ha quedat petit, petit, petit. Això sí, encara li queda la veu i el posat de la seva època d'actor de teatre i encara és capaç -concedim-li?- de fer creure a un públic predisposat que les seves ficcions són veritat. Encara perillós i reclamat per un sector dels espectadors.

Júlia ha dit...

Maria Antònia, això de la memòria, en general, la tenen selectiva els del seu ram...

El que ha fet famós el senyor ha estat, més aviat la 'mala milk', he, he.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Ferran Cerdans, són d'aquests que volen 'educar el poble'.

Júlia ha dit...

Pere, tens raó, no ho recordava. Potser si hagués continuat en el teatre hauria fet fortuna, qui sap si no tenia complex d'inferioritat i com molts altres, va haver de desenvolupar aquest aire provocatiu. Si, encara té públic, per desgràcia.

Albert B. i R. ha dit...

Aquest senyor encarna perfectament el psoat més centralista de seu partit. Té collons que el mateix que s'ha vist embolicat en tants escàndols tingui la barra de donar lliçons a ningú.

Júlia ha dit...

Albert, l'autocrítica és quelcom absent del diccionari de molta gent. Jo crec que de tant en tant té una necessitat biològica de manifestar que encara és aquí.