Predestinato!!!

De tan en tant ressuscita aquest sant de mirada greu i posat estudiat, que podeu veure a l'estampa que he penjat. Fa una mica de por mirar-lo. També fa riure. En temps del senyor Felipe deien que ell era el poder en l'ombra, el dolent de la pel·lícula, que atiava el foc quan calia i que de vegades l'atiava tant que havia de venir el bo, l'amic Felip, i fer un míting contemporitzador per apaivagar els ànims. Va haver de marxar de la primera fila a causa de corrupcions diverses en les quals hi havia parents seus molt propers i força impresentables.

Deien, moltes senyores, que resultava atractiu. Les senyores, de vegades, patim d'un cert i preocupant masoquisme, com sabia molt bé l'escriptora que va publicar aquell bunyol de la Història de la O, que fa poc van emetre per la tele i que tantes cues provocava a Perpinyà. Vaja, sembla que lligava força, aquest sant baró, això si, i que potser encara lliga. Deien, també, que era un gran intel·lectual. Una vegada fa anys algun periodista de casa nostra el lloava pel fet, ai, que en recitar el periodista lletraferit, per allà els passadissos del parlament hispànic, un poema de Gil de Biedma, aquest senyor se'l sabia de memòria i li va acabar de recitar i tot, entonant d'allò més bé. Era aquell que sap tothom i és profecia, fins i tot els qui hem llegit molt poc Gil de Biedma, que la vida va en serio uno lo empieza a comprender más tarde... dejar huella quería y marcharme entre aplausos...

Una amiga o ex-amiga del sant predicador, en algun moment d'arravatament místic ens acaba de titllar l'honorable actual de batasunero; potser sí, que va en bata per casa seva. I ara, ell, el de la foto, també ressorgeix i des del seu brillant retiro ens llença combustible al foc habitual. El seu cognom em fa pensar en aquell acudit en el qual un senyor denuncia la dona per adulteri i en explicar que es diu Cornelio Caprone el jutge fa: Predestinato!!! Hauria estat molt bonic, entranyable, que hagués tingut un gran amor amb alguna de les nostras Paus, la Huguet o la Janer, haurien fet la parella Guerra i Pau, tolstoiana i intel·lectual i potser hauria evolucionat una mica vers horitzons amb balls de saló i amables tertúlies literàries. Segur que llegeix en català en la intimitat, sobre tot si no troba la traducció de l'original. En fi, avui havia fet ja un post i estic endegant el d'en Mistral, però he tingut la visió d'aquest home irrepetible i he caigut del cavall alat, corpresa de la seva maduresa en plenitud. Ha escrit llibres de memòries, com Churchill. Potser, fins i tot, algun dia li donen el Nobel i l'haig d'incloure a la llista de posts i apunts nobeleros que estic fent, coses més estranyes passen, en aquest món sorprenent, excitant i preocupant.