20.5.10

Elisenda Sala, l'art optimista



Ahir els amics Montserrat i Ferran em van convidar a presentar L'inici del capvespre a Premià de Dalt, a la biblioteca Jaume Perich. Com sol passar sovint, em va coincidir el dia amb la celebració de les Justes poètiques organitzades per l'Editorial Meteoria, amb motiu del seu desè aniversari, però no es pot ser a tot arreu i darrerament hi ha una oferta immensa d'activitats interessants a l'entorn de la literatura i de moltes més coses.

A Premià la vetllada va ser esplèndida, no pas per l'assistència de públic, que va ser moderada pel que fa a la quantitat, sinó per la qualitat extra dels presentadors i també de les persones que van venir. No sé si en algun lloc hi ha tants artistes per metre quadrat com en aquesta població.

Vull destacar la personalitat d'Elisenda Sala, a qui no coneixia, i que em va impressionar molt amb la seva vitalitat, intel·ligència i simpatia. Va tenir l'amabilitat de convidar-nos a sopar a casa seva, un museu viu i modern de la cultura. Li dedico aquest post, crec que també en l'art de la ceràmica, com en la poesia o la pintura -i, en general, en qualsevol camp-, a igual nivell de qualitat i reconeixement, són molt més coneguts els homes que no pas les dones.  L'any 1984 Josep Maria Espinàs li va dedicar un programa a Identitats, programa que, per cert, es va tornar a emetre aquest gener i que es pot recuperar a la xarxa. Han passat alguns anys però el somriure i la vitalitat d'Elisenda Sala continuen incombustibles i encomanadissos.


Elisenda Sala i Ponsa: 
Formada a l'Escola Massana (1950-59) —fou deixebla i col·laboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d'Estocolm (1961-62). Ha exposat individualment a la Garriga (1960), Estocolm (1962), Girona (1963), Barcelona (1966, 1967 i 1979), València (1974 i 1979), Gandia (1979), Palafrugell (1983) i Vic (1985), i col·lectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich (Holanda), Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills (Ontario), Göteborg (Suècia), Bechyně (Txecoslovàquia) i, sovint, a Barcelona. Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es concedí per a ceràmica (1966) i és medalla d'or del concurs de Faenza (1973). Professora de l'Escola Massana des del 1963, ha participat en congressos i seminaris a Yale (1971), Londres (1972) i Sargadelos (Galícia, 1974). Becada per la Fundació Joan March, anà a investigar ceràmica al Japó (1971). Ha fet diverses publicacions. Ha destacat en la recerca de formes ceràmiques i d'esmalts originals. De la seva obra destaquen murals a la sala de consells de FENOSA de la Corunya (1964), al vestíbul del Banco Ibérico del carrer de Tuset de Barcelona (1968), a la capella de les Carmelitanes Missioneres de Gràcia, a Barcelona, (1970) i els titulats Catalunya (1967) i Mediterrània (el premiat a Faenza, 1973). Té obres als museus de ceràmica de Barcelona, València i Faenza. (informació GEC)


13 comentaris:

Galderich ha dit...

M'ha agradat l'Elisenda Sala, un personatge que desconeixia i que té el seu què, com tots. Curiosa aquesta entrevista amb l'Espinas. M'ha envellit una mica perquè recordo aquestes entrevistes i penso: com ha canviat la manera d'entrevistar la gent! Ara, si el presentador no fa quatre acudits que trenquin la dinàmica del que es diu no hi ha entrevista.

Júlia ha dit...

Doncs ja veus que és tot un personatge en el camp professional, només cal llegir l'article de l'Enciclopèdia, fins i tot en aquest tema de la ceràmica són 'també' molt més coneguts els senyors que no pas les senyores, Galderich.

Pel que fa a les entrevistes, em deprimeix veure les d'abans, tan bones (Roig, Soler Serrano, Espinàs) i les d'ara, on, ho es va lluir el presentador, o aquest no sap un borrall del personatge que presenta, o... Les gracietes i els acudits d'humor fàcil, una altra plaga dels nostres temps.

No és estrany, doncs, que de tant en tant ens tornin a passar aquelles entrevistes 'antigues', fetes amb pocs mitjans tècnics però amb una gran qualitat professional.

Júlia ha dit...

Galderich, si l'arribessis a conèixer en persona, cosa que no és difícil, ja que és amiga de la Montse-poeta de Brisalls de Mar, encara t'agradaria molt i molt més, no només ha fet ceràmica, ja ho veus per l'entrevista, sinó un munt de coses i ha conegut un munt de gent.

mar ha dit...

Hola Júlia
M'agrada moltíssim el post que has dedicat a l'Elisenda i espero que el llegeixi i que també li agradi. M'ha agradat poder tornar a veure aquesta entrevista. No sé que puc aportar jo que tu no hagis dit, potser la seva part humana que com vas poder apreciar és excel•lent. És una persona molt generosa i col•laboradora en totes les activitats solidàries que fem des de l'associació. I també és una gran rapsode. Jo sóc un desastre a l'hora d'organitzar actes perquè per falta de temps no els preparo, deixo que succeeixin de manera improvisada i me'n surto com puc... i recordo que l'últim va ser una exposició de poetes i artistes locals i en la inauguració de manera improvisada vam decidir fer lectura dels poemes... i és clar li vaig demanar a ella, i sense haver-los llegit abans els va recitar i els va brodar amb la seva interpretació. Tinc la gran sort de gaudir de la seva amistat i és una persona que m'estimo moltíssim.
Una forta abraçada

poesiaula ha dit...

Feliç coincidència!
La més afectuosa triple salutació per a l'Elisenda, la meva rapsoda preferida, la incansable, generosa i productiva Júlia, i la gran activista-poeta Montse.

Isabel Barriel

Miquel ha dit...

Mi Julia ( con permiso de tu marido ), me hubiera gustado contestarte en tu trabajo anterior, da igual, lo hago en este, pero con remite de lo pasado. Todo va tan deprisa que, ni para robar se tiene dignidad. Las cifras son tan espantosas ( Millet 70 años = 40 millones € ) , que no son asumibles. La pregunta de ¿ para que quiere una persona de 70 años 10.000 millones de las antiguas ? no es contestable, ni razonable a respuesta hacia un menor. Me niego ir a votar. Me niego pagar a nadie nada por lo que trabaja hacia los demás. Me niego que un político gane mas que un banquero , pues cada uno a lo suyo. Me niego a que los ministros salgan a dar sus mensajes en Salsa Rosa, la Noria o Las Mañanas, tratándome de analfabeto circunstancial. Con perdón a tu página, Julia...¡ que les vote su puta madre ¡ A mi Julio, se lo comieron los mios ¡ y a la Aguilar, se la comeran los de la socio-visa. ¡ Programa...programa...programa...pograma por escrito a cuatroa años...y si no se cumple..a la mierda y otro que valga a gobernar...salut

Júlia ha dit...

Mar, em va impressionar, estic molt contenta d'haver-la conegut.

Júlia ha dit...

Gràcies, Isabel, poeta en actiu!!!!

Júlia ha dit...

Miquel, poco puedo añadir, vergüenza ajena viendo lo que se ve y oyendo lo que se oye, ay, esos 'pares de la pàtria' de quienes parece que todo el mundo sabía los secretos... Me temo que habrá muchas cosas que no se sabrán nunca, como por ejemplo las relaciones y compromisos diversos de los estafadores con... quién?

F.Puigcarbó ha dit...

Hi ha que veure el que dona de si l'Inici del Capvespre. Segueixo sense tarja dfe so, quan en tingui escoltaré l'entrevista de l'Espinàs a na Elisenda Sala.

Júlia ha dit...

Oh, Francesc, i encara donarà molta 'guerra'... espero. A veure si no acaba molt aviat amb els llibres oblidats, ep.

T'agradarà molt, una gran senyora, molt simpàtica i senzilla.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Jo he tingut oportunitat de conèixer l'Elisenda Sala gràcies a la Montse Assens i no deixa de sorprendre'm. Com en Galderich, no n'havia sentit a parlar i em té fascinada tot el que vaig descobrint d'ella.

Saps, Júlia? quan la vaig conèixer, a un recital poètic que celebra l'associació de dones de Cabrera de Mar, ella va triar per llegir un poema meu i va ser de forma totalment casual perquè no ens coneixiem. Això em permet afirmar que, com ha dit la Montse i la Isabel, és una gran rapsode.

Enhorabona pel post Júlia, i pel magnífic discurs que vas fer a la presentació.

Júlia ha dit...

Gràcies, Sílvia, estic molt contenta d'haver-te conegut, també.