25.6.10

Manuel de Pedrolo: Vint anys sense ell (1)





Demà (26 de juny)  farà vint anys que va morir Manuel de Pedrolo. Pedrolo va marcar tota una època de la nostra literatura, va guanyar molts premis però també va ser menystingut pel fet, deien, que escrivia massa i no polia el que escrivia, cosa molt i molt matisable. Hi ha qui ha escrit poc, ha estat molt lloat i les seves novel·les o contes, vistos en perspectiva, no arriben ni a la sola de la sabata de la millor producció pedroliana, la veritat. Probablement hi ha coses també mitjanetes, però ni una sola sense cap interès, al menys si jutjo pel que he llegit d'ell, que és bastant però no ho és pas tot. En general, sempre se suposa que els ganduls de producció limitada són més bons, en literatura i en molts camps, per desgràcia, de la mateixa manera que els callats sempre semblen més intel·ligents que els xerraires, encara que l'íntima realitat sigui, en molts casos, que no tenen res a dir que valgui la pena.

Avui he sentit que en parlaven per televisió, insistint en l'èxit, inesperat per a ell mateix, d'una obra molt i molt menor, el Mecanoscrit del segon origen, que expliquen, portarà al cinema (altra vegada, crec que ja es va fer una sèrie fa anys) Bigas Luna (!). A mi és dels llibres que m'han agradat menys d'ell, és una novel·la juvenil típica, i entre els joves va triomfar. Té un plantejament original per l'època, Pedrolo va ser innovador, original i modern en molts aspectes, però després, pel meu gust, pateix una gran manca d'acció. Em sap greu que es recordi tant aquesta obreta menor, però així és el món literari.

Pedrolo va ser també polèmic, però amb la seva col·laboració agosarada el diari Avui, actualment altra volta en crisi, va assolir un bon moment, en el qual molta gent el compràvem per determinades col·laboracions, entre les quals la de l'escriptor. Té tants llibres que, amb el meu germà, jugàvem fa anys a l'estil Un, dos, tres, responda otra vez, a veure qui sabia més títols de Manuel de Pedrolo. Pedrolo va tastar tots els gèneres en narrativa però també el teatre, amb obres modernes i molt interessants i la poesia. A més, molts dels seus llibres reflecteixen les dèries i misèries de tota una època, gent que va a missa, noies a qui un ultratge marca per sempre, prejudicis en contra dels homosexuals... I també reflecteixen els nostres somnis impossibles, com en aquell Acte de violència pacífic, amb el qual un dictador havia de guillar a causa del refús generalitzat del poble. Mes ai, el nostre dictador va morir de mort natural i allargassada i hem tingut alguns disgustos amb allò que podia haver estat i no va ser.

Pedrolo era una figura incòmoda per a la cultureta, crític amb tots els partits, en els seus darrers anys, i amb la manca d'unitat que va seguir a un temps de crits unànims (més o menys). L'allau de premis rebuts es va aturar a mitjans dels vuitanta, quan també va morir o va hivernar la Nova Cançó i tantes altres iniciatives remarcables d'un temps i d'un país que sembla més capaç de reeixir i lluitar en temps difícils que no pas en la comoditat subvencionada. Jo l'havia vist sovint pel carrer, als encants dels llibres de Sant Antoni, als cinemes d'art i assaig, sovint amb la seva esposa. Devia passejar força per Barcelona, ja que tant jo com molta gent coneguda ens l'ensopegàvem sovint per tot arreu (he llegit que tenia una malaltia que feia que hagués de caminar amb regularitat i que el limitava força). La darrera vegada el vaig veure una tarda, a prop de la plaça Urquinaona, ja devia estar malalt i s'aguantava sovint a la paret, crec que el jovent d'aleshores ja no el reconeixia tant com el de la meva època. Em va produir una pena profunda veure'l en aquell estat. Em produeix molta més pena el poc reconeixement que, en general, ha tingut després.

Atenció, demà és l'aniversari de la mort, encara sou a temps de recordar-lo! 


Manuel de Pedrolo al programa Vostè Pregunta from Fundació Pedrolo on Vimeo.

Llibres publicats per Manuel de Pedrolo


Narrativa
El premi literari i més coses. Barcelona: Selecta, 1952
Míster Chase, podeu sortir. Barcelona: Albertí, 1955
Un món per a tothom. Barcelona: Albertí, 1956
Violació de límits. Barcelona: Albertí, 1957
Les finestres s'obren de nit. Palma de Mallorca: Moll, 1957
A cavall de dos cavalls. Barcelona: Alfaguara, 1967
Solució de continuïtat. Palma de Mallorca: Moll, 1968
Pas de ratlla. Barcelona: Proa, 1972
Històries i ficcions. El premi literari i més coses. L'interior és el final. Domicili provisional. Barcelona: Ed. 62, 1973
Si em pregunten, responc. Barcelona: Aymà, 1974
Els elefants són contagiosos : Articles 1962-1972. Barcelona: Ed. 62, 1974
Contes i narracions (5 vol.) : obra completa. Barcelona: Ed. 62, 1974 - 1997
Contes fora recull. Barcelona, 1975
Sòlids en suspensió. Barcelona: Nova Terra, 1975
Perquè ha mort una noia. Barcelona: Sagitario, 1976
Novel·les curtes (7 vol.) : obra completa. Barcelona: Ed. 62, 1976 - 1995
Les portes del passat. Barcelona: Laia, 1977
Paraula dels botxins. Barcelona: Laia, 1980
Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Sagitario, 1980
7 relats d'intriga i ficció. Barcelona: L'Atzar, 1980
Reserva d'inquisidors. Barcelona: Laia, 1980
A casa amb papers falsos. Barcelona: Ed. 62, 1981
Cròniques colonials. Barcelona: El Llamp, 1982
Les civilitzacions són mortals. Barcelona: L'Atzar, 1984
No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega. Barcelona: Laia, 1984
Múltiples notícies de l'Edèn. Barcelona: Ed. 62, 1985
Caus a cada cantonada. Barcelona: Ed. 62, 1985
Internacional setting. Barcelona: Ed. 62, 1986
Algú sota l'altre. Barcelona: Ed. 62, 1987
Cròniques d'una ocupació. Barcelona: La Llar del Llibre, 1989
Disset contes i una excepció. Barcelona, 1990
Obres púbiques. Barcelona: Ed. 62, 1991
Doble o res. Barcelona: Ed. 62, 1997
Vint-i-vuit contes. Barcelona: Ed. 62, 2009

Novel·la
Es vessa una sang fàcil. Barcelona: Albertí, 1954
Estrictament personal. Barcelona: Selecta, 1955
Domicili provisional. Palma de Mallorca: Moll, 1956
Crèdits humans. Barcelona: Selecta, 1957
L'inspector fa tard. Palma de Mallorca: Moll, 1960
Una selva com la teva. Barcelona: Destino, 1960
La mà contra l'horitzó. Barcelona: Nova Terra, 1961
Balanç fins a la matinada. Barcelona: Selecta, 1963
Cendra per Martina. Barcelona: Proa, 1965
Joc brut. Barcelona: Ed. 62, 1965
Avui es parla de mi. Barcelona: Ed. 62, 1966
Elena de segona mà. Barcelona: Selecta, 1967
M'enterro en els fonaments. Barcelona: Proa, 1967
Totes les bèsties de càrrega. Barcelona: Ed. 62, 1967
Un camí amb Eva. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
Falgueres informa. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
Mossegar-se la cua. Barcelona: Ed. 62, 1968
Se'n va un estrany. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
Entrada en blanc. Barcelona: Cadí, 1968
Un amor fora ciutat. Barcelona: Aymà, 1970
Nou pams de terra. Barcelona: Pòrtic, 1971
Si són roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971
Situació analítica. Barcelona: Ed. 62, 1971
Introducció a l'ombra. Barcelona: Proa, 1972
Des d'uns ulls de dona. Barcelona: Ed. 62, 1972
Unes mans plenes de sol. Barcelona: Ed. 62, 1972
Cops de bec a Pasadena. Barcelona: Nova Terra, 1972
Espais de fecunditat irregular/s. Barcelona: Aymà, 1973
El temps a les venes. Barcelona: Ed. 62, 1974
L'ordenació dels maons. Barcelona: Ed. 62, 1974
Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Ed. 62, 1974
Text/Càncer. Barcelona: Dopesa, 1974
Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974
Viure a la intempèrie. Barcelona: Nova Terra, 1974
Detall d'una acció rutinària. Barcelona: Sagitario, 1975
Acte de violència. Barcelona: Ed. 62, 1975
Milions d'ampolles buides. Barcelona: Laia, 1976
Procés de contradicció suficient. Barcelona: Ed. 62, 1976
S'alcen veus del soterrani. Barcelona: Ed. 62, 1976
Pols nova de runes velles. Barcelona: Ed. 62, 1977
Lectura a banda i banda de paret. Barcelona: Aymà, 1977
Hem posat les mans a la crònica. Barcelona: Ed. 62, 1977
Tocats pel foc. Barcelona: Ed. 62, 1977
S'han deixat les claus sota l'estora. Barcelona: Ed. 62, 1978
Trajecte final. Barcelona: Ed. 62, 1978
Les fronteres interiors. Barcelona: Laia, 1978
D'esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Ed. 62, 1978
Cartes a Jones Street. Barcelona: Ed. 62, 1978
Anònim (3 vol.). Barcelona: Proa - Ed. 62, 1978 - 1981
La nit horitzontal. Barcelona: Laia, 1979
Conjectures, de Daniel Bastida. Barcelona: Ed. 62, 1980
Baixeu a recules i amb les mans alçades. Barcelona: La Magrana, 1980
Successimultani. Barcelona: Laia, 1981
Apòcrif u : Oriol. Barcelona: Ed. 62, 1982
Exemplar d'arxiu, únicament persones autoritzades. Barcelona: La Magrana, 1982
Apòcrif dos : Tina. Barcelona: Ed. 62, 1983
Apòcrif tres : Verònica. Barcelona: Ed. 62, 1984
Els quaderns d'en Marc. Barcelona: El Llamp, 1984
Domicili permanent. Barcelona: La Magrana, 1984
Joc tapat. València: Eliseu Climent / 3i4, 1985
Apòcrif quatre : Tilly. Barcelona: Ed. 62, 1985
Crucifeminació. Barcelona: Ed. 62, 1986
Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986
La creació de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Ed. 62, 1987
Tot o nul. Barcelona: Ed. 62, 1988
Tants interlocutors a Bassera. Barcelona: Ed. 62, 1992

Poesia
Lleida, vuit poetes
Ésser en el món. Reus: Torrell de Reus, 1949
Arreu on valguin les paraules, els homes. Barcelona: Proa, 1975
Obra poètica completa 1931-1990. Lleida: Pagès, 1996
Us convida a l'acte. Lleida: Pagès, 2000

Estudis literaris
Cita de narradors (amb altres autors). Barcelona: Selecta, 1958
El llegir no fa perdre l'escriure : escrits sobre literatura 1951-1974. Lleida: Pagès, 1994

Textos autobiogràfics
Darrers diaris inèdits blocs 1988-1990. Barcelona: Ed. 62, 1991
Epistolari de Manuel de Pedrolo. Lleida: Universitat de Lleida, 1997
Diari 1986. Barcelona: Ed. 62, 1998
Dietari 1987. Barcelona: Ed. 62, 1999

Teatre
Cruma. Barcelona: Nereida, 1950
La nostra mort de cada dia. Palma de Mallorca: Moll, 1958
Homes i No. Barcelona: Horta, 1959
Tècnica de cambra. Palma de Mallorca: Moll, 1964
Situació bis. Barcelona: Occitània, 1965
Darrera versió, per ara. Barcelona: Ed. 62, 1971
Algú a l'altre cap de peça. Palma de Mallorca: Moll, 1975
Sóc el defecte. Palma de Mallorca: Moll, 1975
Pell vella al fons del pou. Palma de Mallorca: Moll, 1975
L'ús de la matèria. Barcelona: Ed. 62, 1977
Aquesta nit tanquem. Barcelona: Ed. 62, 1978
Acompanyo qualsevol cos. Barcelona: Millà, 1979
Bones notícies de Sister. Barcelona: Millà, 1979
Els hereus de la cadira. Barcelona: Millà, 1980
D'ara a demà : comèdia en un acte. Barcelona: Millà, 1982
Teatre (2 vols). Barcelona: Ed. 62, 1999 - 2000

Obres dramàtiques representades
Homes i No. Barcelona: Teatre Romea, 1958

20 comentaris:

SM ha dit...

Una llàstima que estigui tan oblidat. Ni tan sols a la catosfera, que ho solem celebrar tot, se n'ha fet cap menció! A mi em va marcar molt les lectures d'adolescència.

Biel Barnils ha dit...

Pedrolo, un autor a reivindicar. Ara i adés!

David ha dit...

En gran part va ser oblidat pel seu independentisme de pedra picada. No devia interessar parlar i donar veu a algú que es posicionava tan clarament en contra del que els qui manaven pretenien imposar. És cert que ha estat injustament menystingut i el teu post és un homenatge preciós! Ara mateix al C33 n'estan fent un reportage. Una mica tard.

Ferran Cerdans Serra ha dit...

És veritat que el Pedrolo és un gran oblidat. El seu últim llibre que vaig llegir em va marcar molt, el recull d'entrevistes "si em pregunten, responc"; el títol ja diu molt d'ell.

Júlia ha dit...

SM, no tant com sembla, la seva Fundació tira endavant, moltes de les seves idees són més vigent que mai i penjo avui aquest escrit amb l'esperança que la gent s'animi a recordar-lo.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Biel, és una llàstima que siguem un país tan mesquí i que oblidem tan aviat.

Júlia ha dit...

David, precisament avui que es parla obertament de coses que en la seva època només gosava dir ell m'estranya que estigui tan oblidat, la veritat.

Júlia ha dit...

Ferran, té tants aspectes que sembla que si en focalitzem un hem de bandejar els altres, potser perquè el gruix de la seva tasca sorprèn molt avui i fa respecte haver-se d'encarar amb tant de material: novel·les, poemes, articles, teatre, dietari... Em sobta i em dol que se'n parli com si fos només 'l'autor del mecanoscrit'.

F.Puigcarbó ha dit...

I TANT OBLIDAT QUE SI NO ENS HO ARRIBES A RECORDAR SENS PASSA.

d'ell només he llegit el mecanoscrit i tard, perqué algu em va dir que l Darrer Home si assemblava molt i el vaig llegir, i com tu no em va acabar de fer el pes. Confesso no haver llegit res més d'ell tot i que em sona alguna peli amb José Sacristán.
S'em fa dificil recordar algú que conec tant poc pero ja improvisaré alguna cosa.

Júlia ha dit...

Ep, Francesc, té més de cent i pico de llibres escrits, teatre, poesia, per tant, té de tot i em fa ràbia que només es parli del Mecanoscrit. A més va ser un gran pensador independentista que deia el que ara es diu quan ningú no ho deia. Em pensava que pels blogs hi hauria més moguda. Les pelis que es van fer a partir de les seves novel·les van ser molt poc reeixides, ell mateix en parla a l'entrevista. Si vas als enllaços que he posat en podràs saber més coses, com ara que una jove Rahola el va deixar verd a Madrid, ai, quins passats té la gent, més foscos i oportunistes. Benzina, la revista, al menys li ha dedicat un bon espai i a la Fundació també fan el que han de fer.

Gabriel ha dit...

Moltíssimes gràcies Júlia per recordar-nos d'un autor que cal reivindicar i que lamentablement cau massa sovint en l'oblit.
Gràcies al Puigcarbó i al teu bloc m'heu fet recordar un autor que de més jove n'havia llegit forces llibres.
Una salutació i enllaço els teus posts a una entrada que escrit al meu blog amb un parell de frases recordant la figura de Pedrolo.

Carme ha dit...

Gràcies Júlia! Jo sóc un desastre amb les dates de les efemèrides i avui, amb retard havia posat un dibuix a la barra larteral. No he fet un post precisament perquè feia tard. Però crec quem canviaré d'opinió, potser val més tard que mai.

A mi també em va marcar molt Pedrolo. L'he llegit i a vegades encara el rellegeixo, llàstima però que més emllà dels 30 i escaig de títols que tinc a casa, no en puc trobar gaires més...

Júlia ha dit...

Gràcies a tu, Gabriel, pel, comentari. Com que crec que la data ha passat una mica sense pena ni glòria li dedicaré algunes entrades més.

Júlia ha dit...

Jo també, Carme, no creguis, ho vaig llegir en un diari per casualitat. Crec que tant és que el recordem en el dia que durant la capvuitada, ja veus que, en compensació, li dedico algunes entrades més.

Els llibres editats fa més de dos anys, en general, i amb algunes excepcions, són molt difícils de trobar, el món llibreter i editorial és molt cruel. Sort encara de les biblioteques.

Clidice ha dit...

per motius personals (va néixer a la mateixa habitació que el meu avi) sempre m'hi he sentit vinculada. tinc força títols d'ell i hi reconec la tasca del novel·lista i de l'autor buscant el llenguatge, la fórmula màgica per tal de poder arribar a comunicar pensament. en el que sóc un desastre és en les dates, per això m'he quedat de pasta de full en veure que a la catosfera no se n'ha fet cabal. podríem dir allò de Pedrolo, el gran desconegut de la literatura catalana? o potser el mal és que la gran desconeguda és la literatura catalana, salvant honroses excepcions.

Júlia ha dit...

Clídice, jo me n'he assabentat per un breu article al diari, també la tele -no sé quina- hi va fer una referència tímida. El que tenim a casa nostra, i no només envers els escriptors, és una gran amnèsia oportunista. Ens has d'explicar això de l'habitació on va néixer l'avi (?).

Clidice ha dit...

encara que faci lleig, m'autocito (amb perdó) http://untelalsulls.blogspot.com/2009/06/coses-que-passen-tarrega.html

Júlia ha dit...

Òndia, tens raó, Clídice, recordo haver llegit aquesta entrada però l'havia oblidat.

marta (volar de nit) ha dit...

Quin bon apunt, Júlia! Gràcies. A vegades penso que tenim una literatura que no ens la mereixem... O dit en positiu: la literatura catalana és plena de bombonets amagats que no t'esperes. Espero que tal com dius facis més apunts de Pedrolo. Jo de petita vaig llegir Joc Brut, Obres Púbiques i el Mecanoscrit. El que no m'imaginava és que tingués tanta producció. I un detallet, això de la Rahola... ostres... llàstima que el youtube no té memòria històrica, no m'ho puc imaginar de cap de les maneres :D

Júlia ha dit...

Aquesta història del passat de la Rahola recordo que ja la vaig llegir fa molts anys quan ella es va embrancar en aquella esquerra amb el Colom -ara de nou 'visible' per raons obscures als mitjans- i algu en va comentar al diari aquests fets. Com volen que ens refiem de ningú? Tenim poca memòria per a tot, per a Pedrolo i per als passats polítics o el que sigui...