En la meva darrera visita al refugi 307 del meu barri ens van comunicar que el tancarien aquest estiu, durant unes setmanes, per a fer-hi millores. L'excés de visites ha fet que s'esborressin els textos d'uns cartells amb recomanacions a les persones que s'hi acollien durant la guerra, però això no deu tenir massa importància, en tot cas sempre es poden tornar a pintar. Vaig recordar en aquesta darrera visita, ja molt domesticada culturalment, la primera vegada que hi vaig entrar, quan encara no se sabia què passaria amb l'espai, aleshores enrunat i fins i tot perillós en alguns trams, però autèntic i impressionant, amb una guia excel·lent, la Núria Burguillos, de l'Arxiu de Sants-Montjuïc. Espero que les millores no comportin xaronades com aquestes que darrerament s'ofereixen en molts espais museitzats: teatralitzacions diverses, hologrames fantasmals, sorolls i olors prefabricats i el que toqui, encara que alguna cosa m'oloro, com, per exemple, que potser escoltarem des del seu interior les sirenes que ens avisen del bombardeig imminent.
Acabo de llegir que en un castell templer lleidatà ofereixen la possibilitat de ser templer per un dia i fins i tot de disfressar-te i fer algun dels papers de l'auca. Fa uns dies mirava amb una mica de vergonya aliena un programa de televisió on els participants, en aquest cas professionals del mitjà, es disfressaven de no sé ben bé què i passaven una estona en trinxeres de la Terra Alta. Tot aquest carnaval turístico-cultural està molt bé per a les criatures petites, per a les quals tot és un joc, però per als adults tot plegat em fa una mica d'angúnia. A més, els discursos històrics que acompanyen aquestes experiències acostumen a ser d'allò més pintorescos i fins i tot, en moltes ocasions, erronis, en voler comprimir temes de segles i fets complicats en una píndola d'hora i mitja o menys.
La primera vegada que vaig veure algú disfressat de l'època de la visita cultural va ser fa molts anys, a Empúries, en una visita dirigida a grups de mestres. Ens va sortir per allà una noia romana que ens va explicar la seva vida amb molta grapa, com que no ho havia vist mai i em va semblar una mena de broma, fins i tot em va fer gràcia. Més endavant recordo una visita, també de mestres, al reconstruït espai iber de Calafell, allà no hi havia cap iber, però sí que s'havien escampats olors sintètiques que permetien percebre sensacions ancestrals. Amb mestres vaig anar també a les mines de Gavà, encara en procés de recuperació. Quan hi he tornat he tingut un disgust, la veritat, s'ha fet un espai artificial fals, ja que l'excés de visites posaria en perill l'autèntic, per passar pel qual et fan posar un casc i tot. Per no parlar de l'excés audiovisual en espais on no et pots ni tan sols arrepapar amb comoditat, ja que un altre tema és aquesta manca de cadires i bancs en exposicions i museus.
Malauradament, el tema va transcendir aquelles primeres anècdotes i ara a tot arreu se't disfressen i t'amollen uns rotllos increibles sobre temes diversos: he vist romans, soldats de la guerra del francès, obrers industrials revolucionaris, senyors burgesos del XIX, cavallers medievals, tots ells vestits amb fibres sintètiques i molt ben peixats i llustrosos per a l'època. Les visites i itineraris han esdevingut una bona font d'ingressos, tant per als municipis organitzadors com per a grups ardits d'historiadors joves i actors, també joves, sense res millor per fer, de moment. Fa alguns anys se'ns va presentar a la societat d'història del barri una colla de gent que ens van comunicar, per si hi volíem col·laborar, uns eteris projectes consistents en viure també una mena de rols durant, per exemple, la guerra civil, i, segons van dir-nos, per impressionar-nos, era aquella una experiència que s'havia fet fins i tot... a Nova Iork! No els hem vist més, afortunadament, però he de dir que moltes persones ho van trobar interessant i tot perquè ens van endegar un discurs progre d'allò més acurat i pretensiós.
De vegades les persones que es disfressen, un parell o fins i tot una de sola, es van canviant el vestit segons per on passen, si la visita o l'itinerari comporten canvis d'època o de context social, en el més pur estil fregolià i fan tota la feina, com recordo que vaig veure al Museu de Terrassa i en un itinerari organitzat per les biblioteques. Els hologrames que sorgeixen del no-res en llocs com, per exemple, un monestir medieval molt conegut, han estat ja el súmmum. Tot és un espectacle i com que tenim mitjans humans i tècnics per tal d'aconseguir aquests estranys objectius de recreacions, doncs cada dia surten coses noves.
El resultat és que s'estén un coneixement absolutament frívol de la història i que, pel meu gust, de vegades tot plegat em sembla una manca de respecte per a les persones reals del passat que patien, suaven, menjaven poc i tenien vides molt i molt dures. Les visites que més m'han impressionat han estat aquelles que he fet a espais potser malmesos pel temps i descurats, però que han comptat amb una sàvia explicació per part d'una persona seriosa, culta i coneixedora del tema, capaç de fer-nos entendre una mica la complexitat inevitable dels fets històrics i d'anar molt més enllà quan se li feien preguntes. Però vaja, em sembla que estic en minoria i que hauré d'entomar encara molta disfressa de tergal i molts recursos en tres dimensions destinats a promocionar el turisme i a fer pujar les audiències del consum cultural.
Aquest tipus de visites serioses i tradicionals quedaran, si queden, per als experts o ens les faran tan sols a indrets on, de moment, no tenen prou subvenció per a endegar una cosa més excitant, moderna i lluminosa. I no entro en la moda en augment de les fires populars medievals, modernistes o el que sigui, seria tot un altre tema. Bé, no em semblaria malament si aquestes coses no tinguessin pretensions culturals; al circ, allò que és del circ, vaja. Encara que potser, al capdavall, a la vida també anem disfressats de nosaltres mateixos i, sense saber-ho, estem fent una teatralització inconscient, qui sap.
en tres actos, y ninguno
a su representación
faltará por mí en el uso.
Y pues que ya he prevenido
cuanto al teatro, presumo
que está todo ahora; cuanto
al vestuario, no dudo
que allá en tu mente le tienes,
pues allá en tu mente juntos,
antes de nacer, los hombres
tienen los aplausos suyos.
Y para que desde ti
a representar al mundo
salgan y vuelvan a entrarse,
ya previno mi discurso
dos puertas: la una es la cuna
y la otra es el sepulcro.
Y para que no les falten
las galas y adornos juntos,
para vestir los papeles
tendré prevenido a punto
al que hubiere de hacer rey,
púrpura y laurel augusto;
al valiente capitán,
armas, valores y triunfos;
al que ha de hacer el ministro,
libros, escuelas y estudios.
Al religioso, obediencias;
al facineroso, insultos;
al noble le daré honras,
y libertades al vulgo.
Al labrador, que a la tierra
ha de hacer fértil a puro
afán, por culpa de un necio,
le daré instrumentos rudos.
A la que hubiere de hacer
la dama, le daré sumo
adorno en las perfecciones,
dulce veneno de muchos.
Solo no vestiré al pobre
porque es papel de desnudo,
porque ninguno después
se queje de que no tuvo
para hacer bien su papel
todo el adorno que pudo,
pues el que bien no le hiciere
será por defecto suyo,
no mío. Y pues que ya tengo
todo el aparato junto,
¡venid, mortales, venid
a adornaros cada uno
para que representéis
en el Teatro del mundo!
Calderón de la Barca (El gran Teatro del Mundo)
4 comentaris:
Bé, això forma part de la dita "cultura de masses" que fabrica productes turistics vendibles, per tant, sense el més mínim rigor.
Ras i curt, bajanades-espectacle.
Doncs sí, Xiruquero, i van a més, acomboiades i aplaudides pel respectable públic massiu. Al menys els qui escoltaven 'Ama Rosa' no tenien pretensions.
Amb l'excusa d'acostar la cultura a les masses la banalitzen, alhora que ens tracten de ximples. De tot se n'ha de fer espectacle i negoci. Un post perfecte i ben oportú. Salutacions!
Doncs sí, David, estem en temps molt frívols i mediocres, o això em sembla a mi, és clar que també pot ser que ja em faig 'gran' i que miro massa cap al passat, segur que no tot és així.
Publica un comentari a l'entrada