21.3.11

Quan tornem a ser petits




Quan tornem a ésser petits,
mitjó blanc, sabata blanca,
a la plaça i a peu coix,
jugarem a l'eixarranca,
i també a saltar i parar,
a cavall fort i amb fireta,
i estendrem la roba neta
sota un cel alegre i clar.

Al terrat de dalt de tot
hi desarem les joguines,
soldats, cavalls de cartró,
jocs de bitlles, moltes nines,
i bombolles de sabó.

Ens ficarem tots a dins
de la bombolla més gran
i els camins del firmament
poc a poc se'ns obriran.
I llençarem les joguines
al foc nou de Sant Joan!

Pels camins de l'espai clar
les constel·lacions d'estrelles
ens faran l'ullet sovint
i passarem a prop d'elles
comptant-les de cinc en cinc.

Pirates de l’univers
solcarem camins antics,
serem pobres, serem rics,
serem bons, serem dolents.
Somniarem futurs incerts
sempre nous i renovats,
i cremarem els moments
somniant eternitats.

No tornarem més al barri
ni als carrers de la ciutat
ni veurem pares ni avis
en aquella immensitat.
Però amarats de sentiment
i de somnis d’infinit
entre boires, a la nit,
plorarem d'enyorament…

               Júlia Costa

8 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

mai més no tornarem a ser petits, fins i tot Peter Pan va crèixer. Casum l'olla!, però el poema és tan bonic que fins i tot me'l podria arribar a creure.

Júlia ha dit...

És metafòric, Francesc, he, he. Fa molts anys que el tinc escrit.

onatge ha dit...

Jo encara sóc petit... i quan veig els grans, ufff...

Des del far una abraçada poètica.
onatge

pere ha dit...

M'agraden els teus poemes. I aquest, molt.

GLÒRIA ha dit...

Júlia,

Aquest poema
tan ben rimat
tan ben ritmat
no té edat.
Escrit ahir
avui, demà,
fora del temps
perdurarà.
Diu veritat.
No morirà.

Salutacions!

Júlia ha dit...

Gràcies, Onatge!!!

Júlia ha dit...

Gràcies, Pere, doncs mira que fa anys que el tinc escrit, hi he fet quatre arranjaments i l'he recuperat de la bota del racó.

Júlia ha dit...

Gràcies, Glòria,molt bona resposta poètica.