5.12.13

POLÍTICS D'ALÇADA I POLÍTICA LOCAL




Al meu barri tenim un regidor que frega l'excel·lència. Des que ell va arribar s'han arranjat molts temes pendents i enquistats, comparteix un munt d'actes amb la gent i s'ha fet estimar, la veritat, cosa que en un barri com el meu, de rauxes antigues, més aviat anarquista i comunista (tot i que existeix una certa tradició falangista popular que s'ha volgut esborrar del mapa) té un gran valor. Per a alguns dogmàtics irredempts té, és clar, un defecte imperdonable, és de CIU. Cosa que fa que en ocasions costi de reconèixer-li el mèrit. Fa uns dies una persona, probablement allunyada ideològicament d'aquest partit, em va comentar que s'havia aconseguit espavilar les obres pendents per remodelar i condicionar el poliesportiu de les Tres Xemeneies i em va lloar molt aquesta persona insistint en el tema evident que els valors individuals suren sempre per damunt de les ideologies. El meu partit és el Poble-sec, va reblar, contundent. He de dir que fa anys havíem tingut també un regidor socialista molt treballador i entregat, són persones d'aquestes que no es troben a la primera línia mediàtica, bones persones i amb ganes de fer les coses bé, si poden i els deixen. Sobre d'altres de lamentables m'estimo més no entrar-hi a fons, que tots ens coneixem i no saps mai de qui t'has de refiar.

Algú va intervenir en la conversa fent la consideració que de CIU encara però que, per exemple, al PP no podies trobar bona gent. La persona del partit del Poble-sec va dir que precisament el del PP que ens tocava, pel que feia al barri, era també una persona raonable i dialogant. En general sempre hauríem de jutjar la gent pels seus valors individuals però tendim a les etiquetes i generalitzacions i segons on van aquests polítics treballadors han d'escoltar molts penjaments. Jo he estat sempre molt poc partidista i fa anys em movia entre una associació de mestres on remenaven les cireres els socialistes, amb afegitons pesuqueros i un centre social on hi havia força simpatia vers convergència, més aviat vers allò que es va dir pujolisme. Jo intentava no intervenir en els debats però tant a un lloc com a l'altre m'identificaven amb la ideologia dominant i em deien tota mena de disbarats sobre els opositors sense pensar que jo podia no pensar com ells.

La gent és on és per motius diversos, personals, socials, familiars, d'amistat... De vegades algú no s'explica com a un poble, per exemple, que sembla progressista i lluitador, tenen un alcalde de dretes. Doncs perquè la gent es coneix i saben que aquella persona funciona. Pot haver-hi d'altres motius també, no diré que no, però tot sovint hi pesa molt la personalitat del votat, més que no pas el partit, quan la gent es coneix una mica. Quan algú no vol admetre les coses tal com són acostuma  a etiquetar el personatge de populista. Per això jo seria partidària d'aquestes llistes obertes que sempre semblen a punt d'endegar-se i que no arriben mai, ni arribaran de moment, perquè els aparells dels grans grups polítics no hi tenen cap mena d'interès. Aquesta bona gent treballadora i entregada, sovint és fins i tot mal vista per part de la seva gent, al PSC han aconseguit bandejar-ne la gran majoria. Quan algú treballa i fa el que ha de fer posa en evidència la galvana i la inoperància dels altres, a la política i a qualsevol indret, és clar.  I quan es parla de forma generalitzada dels defectes i pecats dels polítics s'hauria de tenir més cura, fer coses i fer-les bé en un context tant espinós i cantellut té molt, molt de mèrit.


(A la fotografia, el representant dels Castellers del Poble-sec rebent el premi del barri d'aquest any al sopar de germanor de la Coordinadora d'Entitats, el regidor al darrera, com sempre, donant suport al barri).

14 comentaris:

Miquel ha dit...

Por eso, Júlia, se han de votar listas abiertas. Por eso mismo.
Si el regidor entra en la lista de político decente se ha de decir, faltaría más, pero esto que pasa hoy día con los políticos al uso es denigrante.
Yo sigo con mi pancarta en busca de un político decente, que de seguro lo habrá, al igual vosotros en Poble Sec ya lo habeís encontrado
FELICITATS ¡¡¡
Salut

Galderich ha dit...

Parlar bé dels polítics hauria de ser gairebé una obligació quan això succeeix igual que en parlem malament quan malauradament passa tot sovint.

A mi també em cansa el malparlar sistemàtic de la gent d'opcions diverses o fins i tot contràries de la gent. Hem de començar a entendre que perquè un polític sigui del PSC, de CiU, d'ERC, de la CUP, d'IC, de C's, del PP o del que sigui no necessàriament no ha d'aportar cap idea vàlida. Com diueu, necessitem llistes obertes el més aviat possible. A veure si amb un canvi administratiu podem bastir una nova legalitat.

Temujin ha dit...

Lo importante son las personas, he conocido a gente de derechas excelentes personas y auténticos cerdos, con las izquierdas, otro tanto...

Júlia ha dit...

Miquel, me parece que está muy verde, nadie le pone el cascabel al gato, por lo que parece.

Júlia ha dit...

Galderich, em temo que en tenim per estona, en tot cas crec que s'ha de dir sempre que les coses van bé, també, tot i que m'adono que a la gent li costa molt criticar els seus i lloar els altres. Es busquen mil excuses.

Júlia ha dit...

Cierto, Temujín, yo también,en todos los partidos y en todas las profesiones y de todas las geografías, las etiquetas son muy malas pero parece que funcionan, dan seguridad a la gente.

Eduard ha dit...

Crec que les llistes obertes pot ser un factor dinamitzador, però en definitiva el que compta és fomentar la democràcia directa: que la gent s'impliqui en l'elecció directament de representants, però també en la mesura que calgui en la gestió dels afers públics. Això no és per si sol contrari a l'existència de partits, però sí a la centralització de la tasca política en les cúpules dels partits i en els centres de poder allunyats de l'àmbit local o de barri. Sembla, però, que els vets bufen just en contra: més recentralització, menys poder per als ens locals i per a les comunitats autònomes.

Enric H. March ha dit...

És una sort que tingueu gent que treballa per al barri.

Llistes obertes, sí. Però, a més, política de barri i de municipi, política de proximitat, i fer-la tan participativa com sigui possible. Més enllà de la meva ciutat, la cosa se m'escapa.

Júlia ha dit...

Eduard, per desgràcia els partits, com tantes coses, tenen tendència al conservadurisme i l'enquistament i sovint els bons abandonen, es cremen o els foten fora, però és el que tenim i encara em refio menys de moviments amb liders que no puc votar, la veritat.

La implicació o no implicació de la gent no depèn de ningú més que de la gent però no resulta gens fàcil, pel que sembla, també tenim una tendència a delegar i a la comoditat de no implicar-nos en excés.

De tant en tant tot fa una revifalla, encara bo,

Júlia ha dit...

Enric, una cosa que ningú no sembla reivindicar és que a llocs grans com Barcelona o d'altres ciutats els representants municipals s'haurien de triar 'en directe', per barris ja que em sento discriminada en relació amb els pobles petits, per exemple.

També el tema dels districtes és avui tan fals i mal fet com les comarques, nosaltres som de Sants-Montjuïc i sempre hem tingut més relació amb una part del Raval i amb Sant Antoni que no pas amb Sants, per exemple.

De tota manera, com he dit a l'Eduard, el tema no és gens fàcil i a més de les dificultats per implicar-se tampoc la gent no són senzills de gobernar, facis el que facis hi ha qui no ho troba bé i et diu el nom del porc quan pot, jo no em dedicaria a la política de cap manera, la veritat.

Recordo el pas de Candel per l'ajuntament de L'Hospitalet i algunes històries surrealistes que explicava, tant dels de dalt com dels de baix, 'el poble'. Cadascú vol que li arreglin el problema de sota casa i el veí que es foti.

Júlia ha dit...

De tota manera als pobles també hi ha encara, a molts, un cert component caciquil, personalismes i problemes i divisions per afers absolutament banals, fins i tot.

Quan van mal dades el poble petit és més perillós...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

A vegades sembla com si els polítics haguessin aparegut solets. Ep, que els vota la gent, eh?!

Júlia ha dit...

Cert, Xiruquero, tens raó, si hi hagués llistes obertes encara els votaríem més 'directament'.

Júlia ha dit...

I pel que fa a la política municipal, s'hauria de votar encara de forma més directa, al menys a les ciutats grans, vaja, és la meva opinió.