.jpg)
Al meu barri tenim un regidor que frega l'excel·lència. Des que ell va arribar s'han arranjat molts temes pendents i enquistats, comparteix un munt d'actes amb la gent i s'ha fet estimar, la veritat, cosa que en un barri com el meu, de rauxes antigues, més aviat anarquista i comunista (tot i que existeix una certa tradició falangista popular que s'ha volgut esborrar del mapa) té un gran valor. Per a alguns dogmàtics irredempts té, és clar, un defecte imperdonable, és de CIU. Cosa que fa que en ocasions costi de reconèixer-li el mèrit. Fa uns dies una persona, probablement allunyada ideològicament d'aquest partit, em va comentar que s'havia aconseguit espavilar les obres pendents per remodelar i condicionar el poliesportiu de les Tres Xemeneies i em va lloar molt aquesta persona insistint en el tema evident que els valors individuals suren sempre per damunt de les ideologies. El meu partit és el Poble-sec, va reblar, contundent. He de dir que fa anys havíem tingut també un regidor socialista molt treballador i entregat, són persones d'aquestes que no es troben a la primera línia mediàtica, bones persones i amb ganes de fer les coses bé, si poden i els deixen. Sobre d'altres de lamentables m'estimo més no entrar-hi a fons, que tots ens coneixem i no saps mai de qui t'has de refiar.
Algú va intervenir en la conversa fent la consideració que de CIU encara però que, per exemple, al PP no podies trobar bona gent. La persona del partit del Poble-sec va dir que precisament el del PP que ens tocava, pel que feia al barri, era també una persona raonable i dialogant. En general sempre hauríem de jutjar la gent pels seus valors individuals però tendim a les etiquetes i generalitzacions i segons on van aquests polítics treballadors han d'escoltar molts penjaments. Jo he estat sempre molt poc partidista i fa anys em movia entre una associació de mestres on remenaven les cireres els socialistes, amb afegitons pesuqueros i un centre social on hi havia força simpatia vers convergència, més aviat vers allò que es va dir pujolisme. Jo intentava no intervenir en els debats però tant a un lloc com a l'altre m'identificaven amb la ideologia dominant i em deien tota mena de disbarats sobre els opositors sense pensar que jo podia no pensar com ells.
La gent és on és per motius diversos, personals, socials, familiars, d'amistat... De vegades algú no s'explica com a un poble, per exemple, que sembla progressista i lluitador, tenen un alcalde de dretes. Doncs perquè la gent es coneix i saben que aquella persona funciona. Pot haver-hi d'altres motius també, no diré que no, però tot sovint hi pesa molt la personalitat del votat, més que no pas el partit, quan la gent es coneix una mica. Quan algú no vol admetre les coses tal com són acostuma a etiquetar el personatge de populista. Per això jo seria partidària d'aquestes llistes obertes que sempre semblen a punt d'endegar-se i que no arriben mai, ni arribaran de moment, perquè els aparells dels grans grups polítics no hi tenen cap mena d'interès. Aquesta bona gent treballadora i entregada, sovint és fins i tot mal vista per part de la seva gent, al PSC han aconseguit bandejar-ne la gran majoria. Quan algú treballa i fa el que ha de fer posa en evidència la galvana i la inoperància dels altres, a la política i a qualsevol indret, és clar. I quan es parla de forma generalitzada dels defectes i pecats dels polítics s'hauria de tenir més cura, fer coses i fer-les bé en un context tant espinós i cantellut té molt, molt de mèrit.
(A la fotografia, el representant dels Castellers del Poble-sec rebent el premi del barri d'aquest any al sopar de germanor de la Coordinadora d'Entitats, el regidor al darrera, com sempre, donant suport al barri).
