3.12.15

L'ANY LLULL, NOSALTRES I ELS QUI MANEN


Abans fuyg a príncep mal que a la serpent

Com tothom sap o hauria de saber som a l'any Llull, en una època complexa, que podria motivar un nou Llibre de les bèsties actualitzat, més enllà del text clàssic i considerant que les bèsties tampoc no són, al menys a casa nostra, allò que havien estat però que alguna cosa del nostre rerefons animal resta en l'interior de les nostres animetes contemporànies i descregudes.

L'any Llull arrenca amb moltes iniciatives, amb l'acte de protocol imprescindible i amb l'inevitable doll d'activitats de tota mena, itineraris, publicacions, i, ai, propostes didàctiques. No estic en actiu, pel que fa a l'educació reglada però espero que deixi més pòsit que no pas d'altres celebracions com ara l'Any Verdaguer. Vaig treballar durant els darrers deu anys en una escola que duia el noble nom de Bernat Desclot i vaig intentar, amb un èxit molt relatiu, que aquest nom fos alguna més que el del centre però aquestes bones intencions sovint es dilueixen en la trista realitat d'un país on costa molt que res romangui fidel per sempre al servei del poble, malgrat les poesies recurrents.



Al blog Provisionals es va fer referència al tema lul·lià i hi ha hagut algunes propostes sobre la possibilitat de retornar als temps en els quals el blogarisme bullia d'iniciatives seguides per molta gent. Crec que estaria bé fer alguna cosa semblant amb això de l'any Llull, més enllà de les oficialitats polítiques, acadèmiques i artístiques. No cal ser un erudit per ficar cullerada, a la xarxa hi ha molts materials a l'abast.

En tot cas a nivell individual alguna coseta aniré penjant de tant en tant  i és que aquestes aficions i activitats ajuden a oblidar que la vida és allò que passa mentre bades o mires La Riera. De molta gent s'ha dit que era un català universal, títol que s'ha atorgat de forma força frívola, en tot cas a Llull li podem considerar tot i  que això de català i universal, situat en el seu context, era molt diferent d'ara.

Per començar, un tastet:

Santedat, vida, sanitat,
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.
Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó'm Déus companyons coneixen'
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.









11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Com vaig dir a Provisionals, jo m'hi apunto. A veure si ens coordinem bé i ho tornem a muntar.

Gràcies per la idea, Júlia!

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

ja m'hi he apuntat a can Saragatona.Saps que no he vist mai ni un sol capitol de la Riera. és greu?. El que voldria saber es quan cobra en Ramon Llull, o això preguntava fa uns mesos una senyora del PP aragonés, crec....

salut i que la força ens acompanyi

Enric H. March ha dit...

Em sembla molt bé, Júlia. Ja li he dit al miquel que estaré encantat de col·laborar-hi.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Una visió ampliada de Llull anirà bé, més enllà de l'encotillament de l'acadèmica...

Júlia ha dit...

A veure, Carme, no corren bons temps per al blogarisme literari col·lectiu però ja se sap que tot va i ve com les ones del mar.

Júlia ha dit...

Francesc, jo tampoc, passo de sèries i serials, és que tot això que no s'acaba mai sempre s'acaba de qualsevol manera, a la tele i a la política.

Sí, en algun lloc ho vaig llegir, el Llull no deu cobrar però més d'un treu sobresous en aquestes ocasions, comissaris, escriptors oportunistes, manaies del món acadèmic i suposats experts en el tema que van a alguna tertúlia a fer de florero, de tota manera sempre dóna més rendiment un Gaudí que no pas un Llull, em temo, per això del turisme, vaja.

Júlia ha dit...

Enric, ets omniscient, per tant, amb tu s'hi compta a tot arreu, des del Rec Comtal al Teatre Arnau, passant per Blanquerna i el Museu Roca i...

Júlia ha dit...

Doncs sí, Teresa, serà més informal i ens servirà per apropar-nos de forma informal a un personatge tan singular i extraordinari.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

el problema rau JÚLIA, en que si vas pel carrer i preguntes, el 90% del personal, i em temo que em quedo curt, no sap qui és Ramón LLull......

Carme Rosanas ha dit...

Ei, Júlia, no et boicotegis tu mateixa una idea fantàstica... Sortirà, sortirà, com tu dius tot va i ve... Endavant!

miquel ha dit...

Endavant les atxes! Continuarem