16.1.17

EL FRED, LA SETMANA DELS BARBUTS I LA METEOROLOGIA RECREATIVA

Resultat d'imatges de mapes del temps gener 17

Una de les temàtiques a l'entorn del qual ens amollen més informació inútil és la del temps. Avui, però, hi ha una informació que la supera en inutilitat, és la del trànsit rodat. No és que no facin falta ni l'una ni l'altra, és que en pocs minuts ens podrien dir com van les coses o si hi ha canvis importants, i, en canvi, es dediquen al tema moltes estones televisives i radiofòniques que contribueixen al fet que quinze dies abans de què no arribi el fred siberià o l'onada de xafogor ja tinguis angoixa d'anticipació i surtis de casa tapada com un esquimal o amb la cansalada a la fresca i el barret de Panamà.

Amb els anys comproves com tot ha passat ja en alguna ocasió, pel que fa al temps meteorològic o a molts altres aspectes de la vida quotidiana, encara que et piconin sobre les rareses extraordinàries del fred, de la calor, de les sequeres o dels aiguats i t'amarguin la vida amb els perills dels canvis previstos. Sempre diuen, els experts, que fa uns quants anys que no teníem tant de fred, tant de vent, tanta calor. És ben igual que siguin vint, deu o trenta anys, la percepció és que el temps ha canviat, així, en general, tot i que tu recordis que allò ja va passar en algun moment. En algun passat remot i mític les coses eren com havien de ser i feia fred a l'hivern, calor a l'estiu, i bonança per la primavera. 

El cas és que jo recordo moltes variacions, revetlles de Sant Joan calentes i fresquetes, festes de la Mercè plujoses o amb solet i, encara, platja, Nadals freds i Nadals tebis i Sant Jordis o dies de la Palma de tota mena. El que sí em sembla recordar és que per Sant Antoni, el de gener, gairebé sempre ha fet fred, més o menys. Fred barceloní, ja que sovint fem extensiu el que ens passa a nosaltres amb el que passa a tot arreu i a Barcelona el clima és benigne, a l'hivern, amb poques excepcions.

Resultat d'imatges de cavalcada tres tombs Sant Antoni
Durant la nevada del 62, la qual, per cert, comptava amb precedents en el segle XIX i la raresa de la qual hi ha qui va atribuir a la insistència en la carrera de l'espai per part de les grans potències, es van fer moltes fotografies que corren per tot arreu. Per això algú jove, en ocasions, m'ha comentat que abans nevava a Barcelona, ja que n'ha vist fotografies. Així funciona la memòria popular. Però el cert és que el pic de l'hivern va entre mitjans de gener i principis de març i per això Nadal no sempre és fred, encara que en una ocasió nevés.

La setmana de Sant Antoni Abat és la que comencem, dimarts és el dia del sant. Jo no entenia això de la Setmana dels Barbuts, ja que l'altre sant famós d'aquests dies, Sant Sebastià, mai no ha tingut barba o se la devia afaitar abans del conegut martiri de les sagetes. Però és que resulta que els altres barbuts de la setmana són uns sants absolutament anodins, Pau ermità i Maur abat. Una broma recurrent, fa anys, era felicitar les companyes d'escola el disset de gener, pel fet que era la festa dels rucs. Potser per aquest fet la majoria d'Antonis, Tonis, Tònies i Antonietes, celebren el sant quan el de Pàdua, que no té connotacions animalístiques i endega casaments feliços.
Resultat d'imatges de tentaciones san antonio
El pobre Sant Antoni, com és sabut, va patir un munt de temptacions, amb les quals els pintors de prestigi han xalat al llarg dels segles, moltes de les quals relacionades amb dames sicalíptiques amb cua de diable, que així fornien excuses per afegir escenes eròtiques a la temàtica religiosa, altrament hauria estat molt  ensopida. Fins i tot el porquet que l'acompanya ha rebut penjaments sexistes, ja que allò de córrer com el porc de Sant Antoni, en segons quins contextos i fent referència al sexe femení, en ocasions s'utilitzava per a evidenciar certa promisqüitat innocent de les noietes en flor.
Resultat d'imatges de benedicció d'animals sant antoni
Al barri de Sant Antoni se celebra una lluida festa major, fins i tot tenen envelat, que avui és una raresa. Dimarts beneiran els animalons als Escolapis de la Ronda, avui la majoria del que es beneeix no són animals de peu rodó sino mascotes. Dissabte es fa la Cavalcada i avui les cavalcades d'aquest tipus ja compten amb organitzadors que s'hi dediquen, com les Fires Medievals, però malgrat que siguin un decorat tenen la seva gràcia i són maques de contemplar. A moltes localitats i barris celebren els Tres Tombs, però ho fan en dies diferents, suposo que això ve del fet que hi havia qui anava a més d'una celebració d'aquest tipus, una mica com va passar amb les processons de Corpus en els seus bons temps. Ahir em sembla que van fer la cavalcada a Sant Andreu del Palomar.

Sigui com sigui, la festa de Sant Antoni, al barri d'aquest nom, avui esquerra de l'eixample, per cert, abalteix l'ensopiment dels dies de després de festes i ajuda a fer-nos esventar la melangia que ens amara després del cicle nadalenc. Melangia i cansament, és clar, amb tants dinars, tions, regalets i galindaines. Les festes sempre són agradables, ajuden a fer que un dia no sigui ben bé com un altre i durant l'any anem de festa en festa. La gran majoria tenen arrels religioses, tot i que restin diluïdes entre lluentons descreguts. El meu pare explicava que al seu poble absolutament totes les festes eren religioses i comptaven amb misses, novenaris, processons i la resta. Malgrat això, alguna espurna pagana es filtrava pel mig, una balladeta, unes sardanes. I millor enciam que gana, al capdavall.

La Cavalcada de Sant Antoni va estar, fa uns anys, a punt de desaparèixer, per motius econòmics. Però l'ajuntament va ajudar a què es mantingués, amb la condició que es considerés patrimoni barceloní generalitzat i per això ara els carros i carretons s'arriben a la plaça de Sant Jaume a saludar les autoritats municipals i qui vulgui que el saludin. Una de les coses més entranyables de Barcelona és aquest inefable xaronisme popular que sura al llarg dels anys, malgrat el turisme o el que sigui. 

Barcelona és una ciutat absolutament provinciana que ha fet diners i ara rumbeja estètica avanguardista, sense poder oblidar les seves arrels de poble gran amb possibles, no hem canviat gaire, des dels temps de La febre d'or i  de la Gente Bien, obra inspirada en la qual la Cubana ha fet una versió molt poc reeixida, pel meu gust. Sobre Barcelona, com sobre la família de cadascú, tan sols podem criticar els de casa, que ens l'estimem. Des de fora es diuen coses absolutament raretes i injustes, penjaments diversos que dedicats a un gironí o a un manresenc serien titllats de racisme local.

Tornant al temps meteorològic que ens amollen per les teles, alguns dels seus protagonistes s'han fet molt famosos, d'altres no tant. A les dones del temps, quan es fan grandetes, les retiren o enretiren, com a les dels telediaris. Per la ràdio també fan programes sobre el temps algunes velles glòries dels inicis de la televisió. En ocasions he escoltat programes d'aquests als quals la gent telefona per preguntar coses. Jo crec que aquests espais fomenten la fatxenderia, per exemple quan algú pregunta: aquest cap de setmana ens n'anem a les Illes Caiman, a portar calerons, em pots dir quina roba m'he d'endur? També s'aprofita l'espai per explicar que tens un fill que és una eminència i treballa a Houston i vols saber si li has de fer arribar unes katiuskes, per exemple. Ah, la vanitat humana, no té límits. Hi ha gent més modesta, que tan sols ha de viatjar, per exemple, a Sitges, i també vol saber si farà fresqueta o si es podrà banyar a la platja sense problemes. 

Les coses que s'arriben a preguntar a les ràdios són interessants, mostren com malgrat l'excés d'informació que es pot trobar per tot arreu a la gent ens agrada l'atenció personalitzada. Aquesta tendència humana l'ha recollit un establiment barceloní que ven peces per vestir de pell, Brumas piel, i que fa un anunci encisador per BTV, que m'encanta, ja que m'evoca la publicitat d'abans i de tota la vida, en el qual et pregunten si et vols servir tu mateix quan vas a comprar o vols que t'assessori un expert, com fan ells.

Bé, bona setmana dels barbuts, abrigueu-vos bé, que diuen que ens arriba el fred siberià o de no sé on i podrem aprofitar l'avinentesa per treure els modelets d'anar a esquiar i passejar-los per la Rambla. Recordo un any en què va fer fred, fred de veritat, a l'entorn del dia de Reis, a principis dels vuitanta, i aquests que van a esquiar cada any, i que fins i tot hi anaven quan la tendència era minoritària, van aprofitar el moment per posar-se aquells descansos peluts d'aleshores i mostrar a la resta dels mortals que practicaven els esports d'hivern.

11 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Quina gran veritat: "Sobre Barcelona, com sobre la família de cadascú, tan sols podem criticar els de casa, que ens l'estimem"...y si, es una ciudad provinciana, por mucho que te digan que no.

Por cierto, la cabalgata de animales de tiro es de lo más extraordinario . Estoy esperando que pase para ver los caballos y los carros. Me gusta el de los bomberos ¡¡¡¡¡

Una abraçada.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Resumint, que a l'hivern fa fred i a l'estiu calor, i la semana dels barbuts cada any fa molt de fred. El que passa és que aixó del temps és com una obssessió en aquest país. i aquests homes i dones del temps són uns psicópates que a més l'encerten poc i en canvi se'ls hi dedica als mitjans molt de temps a la seva disposició, quan la gent a la seva zona ja sap el temps que farà i sino no importa, la vida segueix igual, com s'ha fet sempre, tan si plou com si neva o fa sol.

Josep. ha dit...

Sí, jo també opino que hauríen de deixar els Avenços Informatius iterants (o iteradors, és a dir repetitus a diferents hores del matí... mentres gastem energia sense mirar la tele en realitat) només per als casos de fred siberià i onades de calor amb temperatures generalitzades i deixar-se estar de si glaça a la Costa (alguna costa).

Per exemple si al barri d'un amic meu, El Rabal, estan a 6ºC, és que glaça a tota Catalunya i llestos!

Llavors esdevé notícia el que d'altres emisores(amb sense política d'empresa líder o capdavantera) consideren realment important. Passa perquè la gent t'atabala perquè t'informis sense ells engegar la tele! I, el que és pitjor, amb anunciants amb molta menor despesa en aquestes emisores "secundaries o estatals", la qual cosa requereix que per a un determinat "Impacte" que és el barem que s'utilitza en la tassació d'anuncis... bé ja pagarà la pel·lícula del Dissabte El Corte Inglés no?

És ben cert que hi ha hagut anys amb més fredorada. Jo era molt petit i només ho vaig veure, però un any per Nadal va venir la visita dels pares del meu amic José Sardà Roqueta, en Tionet i la Pepeta, els amos del conegut Restaurant a Tona de La Ferrería, -a la que un any li va caure l'accent-, a felicitar-nos com cada any llavors que eren tots dos vius el Nadal.

El pare els va dir que els rebia al porxo, que hi tocava el Sol, perquè feia un fred a tota la casa que el radiador, potser defectuós es cert! i acabat d'instalar en comprar la casa i néixer jo, que de tant moderna despesa va passar que no teníem per fer portar el Propà que te n'havies de quedar 3-4.000 litres de cop, el radiador va... el meu pare li va donar un copet amb el martell ell que era pèrit industrial i va petar una cantonada. Era glaçat.

Es va, jo què sé com ens en vam ensortir en escalfar-se, devia haver de tancar precisament l'aixeta del radiador, eh? Sinó tot el circuit de tres plantes d'aigua... cap al rebedor buiden el fred!

¡Salut i peles! ¿Quan és sant Vicenç?

Júlia ha dit...

Miquel, es que això del provincianisme ho dic com una lloança, més aviat. I sobre els barcelonins i Can Fanga i la resta llegeixo i escolto molts disbarats per part de gent que no coneix el tema més que de visita. Per exemple, fa temps algú em va dir que si a Barcelona t'agafa un patatús pel carrer ningú no et fa cas i he vist moltes vegades gent amb problemes pels carrers barcelonins i un munt de persones ajudant-los.

Júlia ha dit...

Francesc, és així, tot i que sempre hi ha hagut interès popular pel tema, a casa el 'parte meteorológico' de la radio era un clàssic i les converses sobre el temps sempre han estat del gust del poble, ja quan era petita m'estranyava que els grans repetissin que com la calor d'aquell estiu no n'hi havia hagut cap més i coses així...

Júlia ha dit...

Josep, ens sembla que el que ens passa a nosaltres passa a tothom, certament. No sé si n'hi ha més però crec que Sant Vicenç Ferrer es a primers d'abril.

Joanna. ha dit...

Aquell és sant Vicent! I ja no estudïo filologia catalana... m'he modernitzat hehe (m'han declarat no interessant i pagès... un fropesora de Egara Antònia Carré Pons no percep les meves expressions i ni la que mira de ser manifesta entre expressió... i expressió d'alguna mena de sensibilitat) Ahir la dona del C.S. va dir quan teclejava lo de pèrit industrial: "Doncs ja està!" i aixís me va semblar que ho entenia. En José és a M´laga... miri-ho pel facebook. Una abraçada ben cordial. Joanna.

Joanna. ha dit...

Sant Antoni del Porquet és avui,,, sant antoni abat... d'aquests sí que n'hi han:
San Vicente de Huesca màrtir del segle III, Sant Vicenç de Paül que es un poble i una església al baix Barcelona... Sant Viceç de Taüll un patrimoni de la humanitat a la Val d'Aran i sant Vicenç Ferrer, tot un personatge es veu i gran predicador que a la UOC quandomenos s'estudia entrellaçat amb Francesc Eiximenis, lo "menoret" gironí i que va escriure... bé escriure, va començar i directriuitzionar "lo Crestià" de tretze volums i tal i que com a bon francesc era franciscà i "esperitat" va deixar les redaccions per el contacte físic, no a l'estil de sant Antoni, (que no era culpa seva ha dit el mossèn sobre les tentacions); i la vida monacal i sant Vicent, era de València no? I, que heu llegit El Temps i lo de transgénicos Monsanto i La Bayer?

Joanna. ha dit...

Sant Vicent (Ferrer) era dominic(à).

Joanna. ha dit...

Any 1809, 22 de Jener com sant vicenç màrtir de Huesca nascut el any tres cents tres era doncs onomàstica que va passar que:
la Junta Central de Sevilla declara que las colonias españolas de América «no son propiamente colonias o factorías, como las de otras naciones, sino una parte esencial e independiente de la Monarquía española».
Que aquests de la vikipèdia ens ho explicaràn? Ah sí ja ho tinc: QUE EL SEVILLA VA GUANYAR AL MADRIT I L?EQUIP DE LA CIUTAT COMPTAL: S'acosta al liderat.

Joanna. ha dit...

Hala madrid!