Hem posat una data al calendari
des d’on comptar un final i un nou inici.
Però els dies es perden, no retornen
mai més.
Aquesta és la certesa
més subtil i més tràgica: que els anys
passen, encara que, amb remor de festa,
mengem raïm, ballem o fem cantades,
amb amics i parents, entre rialles.
Un pas de bou allargarà la tarda
cap al misteri de l’eternitat.
8 comentaris:
Els anys passen i no tornen, cert.
Així que gaudim-los mentre els estem vivim, que els moments feliços amb la família o els amics són un regal personalitzat que ningú més viurà de la mateixa manera que nosaltres.
A viure'ls, doncs! :-)
El temps és, certament, la idea més terrible mai concebuda per la ment humana, doncs és això, una idea, una paraula.
Entenc que aquest pas de bou l'has sentit des de la panxa.
Marta, benvinguda al blog,
efectivament, gaudim del present, ja que és tan breu.
Dersu, igualment benvingut,
és una paraula, una idea, però té efectes nocius sobre la nostra vida... encara que sigui a la llarga.
Doncs el pas de bou, Albert, fa referència més aviat al refrany:
Per Ninou, un pas de bou
sobre l'allargament del dia a partir de Nadal.
Encara ens queden els Reis...
Jo em sabia allò de "Per Nadal, pas de pardal" i "Per Sant Esteve, pas de llebre". El de Ninou no el sabia, però m'ha encantat la broma de l'Albert :D
Hola, Arare,
Per Santa Llúcia, un pas de puça, Per Sant Antoni, un pas de dimoni...
I encara n'hi deu haver més. Una abraçada epifànica.
Publica un comentari a l'entrada