Jocs de blogs

L'Herald de l'Eixample em passa un d'aquests jocs dits 'memes' als quals som afeccionats els blogaires. Com que és un joc i sóc una mica blogoludòpata, entro en aquest joc i us desvetllaré cinc secrets personals, no explicats encara, cosa difícil, perquè jo sóc xerraire i poc amiga de misteris i enigmes. Tot el que se m'ha acudit d'explicar pertany al passat, els secrets del present seran explicats en d'altres ocasions, he, he, he:

Quan era petita m'agradava molt llegir la Florita (per a joves no iniciats en el tema, era un tebeo per a nenes, de gran anomenada i difusió a l'època dels cinquanta).

Quan era jove anava a missa, a la parròquia, a tots els actes de setmana santa i a moltes coses més. Durant un temps volia ser missionera (seglar) al tercer món.

Quan era jove, estava enamorada de l'actor Tony Perkins, en pau descansi. Ara, quan el veig en alguna pel·lícula penso: com canvien, els gustos!

Quan era jove volia tenir molts fills, un cada dos anys, com a mínim, durant una bona temporada. És clar que els nens d'aleshores no eren com els d'ara (em sembla).

Tinc moltes vocacions frustrades: cantautora, pintora, actriu de teatre, escriptora (ja ho sóc, sí, però escriptora famosa i milionària, vull dir) i també mujer fatal.

No sé a qui passar el meme perquè quan el passo a algú ja li han passat, em succeeix com a aquell de la cançó de Brassens, que sempre arriba tard. Així que… el passo a tots els caminants i pelegrines que transitin per aquests verals, per la penombra de la panxa del bou, si en tenen ganes i els sobra temps.