Moments de glòria literària (relativa)

Divendres vaig tenir un èxit literari, em van donar el I premi de novel·la Olga Xirinachs, que convoca una editorial petita, Omicron. L’acte de lliurament d’aquest premi de novel·la anava acompanyat del lliurament d’un altre, de poesia, el Josep Maria Benet i Caparà. Va ser un acte auster i molt agradable, que es va fer a la seu d'Òmniu Cultural, a Barcelona. El director de l’editorial és Israel Clarà, també escriptor, poeta i prosista remarcable. Aquest premi no té dotació econòmica. Ho explico per tal que no em demaneu que us convidi a berenar, ep. Comporta la publicació de la novel·la, que ja és un gran premi, tal i com està el món editorial català. El llibre sortirà probablement cap a l’estiu i aleshores ja ho comunicaré al blog i per email, pot ser una bona ocasió per retrobar-nos, uns quants blogaires, en persona i en directe.

Una de les coses que m’ha fet més il·lusió, en aquest cas, és el nom del premi. Olga Xirinachs, crec, és l’escriptora en actiu més important que tenim actualment, i en el genèric ‘escriptora’ hi podria incloure també el masculí. O sigui, que crec que és la intel·lectual més important en actiu que tenim actualment en el panorama català. Malgrat això, malgrat haver guanyat tots els premis importants del país, malgrat tenir un munt de llibres editats en els gèneres de poesia i narrativa, crec que no se li reconeix massa el pes intel·lectual. L’amiga Jaka la menciona sovint, crec que a Tarragona, on el moviment cultural de tot tipus és importantíssim, se l’estimen molt, però a nivell general, en el món de les moltes capelletes elitistes a les quals el valor se’ls suposa, i que tenen més accés als mitjans de comunicació, poquet. Aquest tema va sorgir en el parlament del director de l’editorial i jo vaig reblar el clau quan em va tocar parlar. Aquest país, tan admirable en molts aspectes, és, sovint, mesquí amb les persones que més el representen i amb moltes iniciatives que s'estronquen sense massa lògica. Això no és nou, ha passat amb altres: Maria Àngels Anglada, Pedrolo... Calders ja deia allò del prestatget petit on si n'hi ha un no n'hi pot haver un altre. El que passa és que ara no n'hi ha ni un, sinó una mena de garbuix estrany.

En el món editorial, els peixos grossos s’han anat menjant els petits, però sempre hi ha peixos petits, amb empenta i ganes, que retornen al mar de les iniciatives i els projectes literaris, afortunadament, tant per als joves que comencen i cerquen editor com per als grans (en edat), com jo mateixa, que malgrat portar anys escrivint no tenim pas facilitats per editar. Però, si Olga Xirinachs té dificultats, com no n’haig de tenir jo? Omicron, com Meteora i altres, són editorials modestes, amb un gruix considerable d’edició. Unes edicions acurades, honestes i que toquen temes i gèneres diversos. Com en el cas d’alguns escriptors, però, aquestes editorials no mereixen una atenció massa gran per part dels mitjans de comunicació i, a les llibreries grans, compten amb poc espai físic, també, això si en tenen algun. El premi de poesia va anar a parar a Teresa Costa-Gramunt, una poetessa important, amb una trajectòria remarcable, també. Un altre cas de persona amb un pes literari i poc coneguda, a nivell general.

A causa de la concessió del premi he estat en contacte internàutic –quin invent, aquest, tan útil- amb un jove escriptor Vicenç Ambrós, que havia guanyat un premi anterior, de poesia, a Omicron i que enguany ha guanyat el de novel·la al portal joescric, portal que ja he mencionat en altres ocasions, que permet publicar en xarxa i que convoca anualment diferents premis. Podeu llegir la seva obra a través d'aquest portal, es pot baixar amb relativa facilitat. La tasca de joescric és, també, objecte de silenci administratiu per part dels mitjans de la cultureta, malgrat tot el que mou, literàriament parlant. En aquest cas, el portal joescric deu la seva existència al mecenatge d’una persona, Vicenç Grande, empresari amb inquietuds culturals que també protegeix l’esport, actualment, crec, és president del Mallorca. Com que la papanateria progre veu amb mals ulls tot allò que és iniciativa privada, doncs suposo que tot pesa. Encara que, al capdavall, les grans empreses editorials no es diferenciïn massa de qualsevol altra empresa, és clar, de la mateixa manera que les llibreries són, abans que res, botigues. Participar en els premis del portal, a més, és cómode, ja que no has d’enviar set, vuit, nou còpies, perquè actualment, participar en un concurs dels grans et demana una despesa en fotocòpies i correu important, que pot passar dels setanta o vuitanta euros, cosa que no acabo d’entendre, em sembla una mena de menyspreu envers els participants. A més, en la majoria de casos, t’has d’espavilar per recuperar les còpies, després, cosa que, si vius fora del lloc on es convoca el concurs, és un problema. Em sembla que, a l’era internet, això és una mica vergonyós i que un sistema més àgil, per la xarxa, com ja fan alguns certàmens, animaria la participació en aquests concursos. A més, no ens enganyem, en els concursos d’alta volada ja sabem que els membres del jurat no es llegeixen pas totes les novel·les de dalt a baix.

A l’acte de lliurament del premi vaig parlar amb persones que havien viscut al Poble-sec –sempre en trobes alguna a tot arreu- i em va venir a donar la mà Oriol Pi de Cabanyes, l’escriptor i moltes coses més, que darrerament ha escrit més assaig que no pas narrativa, però que en l’imaginari col·lectiu dels de la meva generació sempre restarà lligat a aquells rebels que fracassaren. Malauradament, Olga Xirinachs, per problemes de salut, no va poder venir. M’he vist en un vídeo que va fer el meu germà i crec que em vaig enrotllar una mica massa, potser, quan em va tocar dir alguna cosa i llegir alguns fragments del llibre. Però, és clar, els moments de glòria s’han d’aprofitar al màxim. Sobre la novel·la, no en vull parlar massa, de moment. Només diré que la tinc escrita de fa anys, que una vegada havia estat a punt de publicar-la i que crec que la revisió que en vaig fer abans d’enviar-la l’ha millorat força. Perquè el temps, diuen, és el millor crític.

Sobre concursos grans i petits, he de dir que em sembla també una vergonya la poca difusió que s'ha donat a la concessió del Sant Jordi d'enguany, en comparació amb el que es parla, per exemple, del Planeta. Se suposava, anys enrera, que el Sant Jordi, amb totes les seves limitacions i relativismes, era 'el nostre' Planeta. Crec que la tevetrès, al menys, hauria de dedicar un espai important a aquest lliurament, com fa en altres àmbits, per exemple el cinema. També percebo diferències de difusió segons qui el guanya. En fi, misteris i enigmes de la cultureta, al menys els guanyadors (en els diferents gèneres), en aquest cas, compten amb la petita rifeta de la dotació econòmica i -suposo- amb una certa promoció, quan els llibres surtin, enmig de l'allau mediàtic i literari de Sant Jordi.