M'arriba, per email, un enllaç a la carta publicada ahir, dia 22 de febrer, a La Vanguardia, sobre Montjuïc i les darreres obres que s'hi estan fent.
La firma Oriol Granados, historiador, gran coneixedor de molts temes, entre els quals el de la nostra i malmesa muntanya. La veritat és que ja fa temps que no s'encarrila massa bé el tema de Montjuïc, el centre d'informació de la Font del Gat és pràcticament inexistent, es va endegar un primer pla que es va disoldre en el no-res, i ara s'estan fent unes obres exagerades. La construcció de l'hotel ja era un motiu, crec, de protestes més fortes per part de la ciutadania. N'hi hagut algunes, molt tèbies.
El fet és que es fa i desfà sense massa planificació. Alguns espais s'han arranjat, és cert. Però sobta veure com s'ha bandejat l'antiga iniciativa privada, forçaa respectuosa amb l'entorn mentre hi va ser, com ara el restaurant de la Font del Gat, per exemple, que havia estat modèlic. L'antic parc d'atraccions es va deixar malmetre, ja que no es renovava la concessió, fins que hi va haver un accident, per recuperar, deien, espais a la natura. I ara s'ha fet un hotel immens, un túnel estrany i, per acabar-ho d'adobar, el supertelesfèric.
No només Montjuïc pateix aquesta dèria dels darrers temps, Collcerola també. Ara ens faran la gran muntanya russa del Tibidabo i si ens fixem en les vessants de la muntanya, per la part de la Bonanova les construccions van escalant terreny sense parar. En el darrer post va sorgir el tema de la majoria silenciosa, malauradament som una majoria silenciosa, una gran majoria indiferent i unes minories insignificants i poc representatives, una mica protestones, que no espanten ningú, fins i tot en temes tan casolans i propers.
Reprodueixo la carta, ja que és breu, i així no l'heu d'anar a cercar.
Montjuïc: ¿un parque urbano o la estación de Baqueira Beret ?
ORIOL GRANADOS GARCIA , Centre d"Estudis de Montjuïc, Barcelona
La montaña de Montjuïc vive una actividad febril con gran número de obras, bajo el efecto de un proceso de urbanización que se muestra excesivo y totalmente contrario a un modelo de parque de la ciudad. Son obras ralizadas con anterioridad a la aprovación del Plan de Usos, envuelto en el misterio y el hermetismo desde su origen.
Montjuïc es la única reserva verde de la ciudad, los nuevos equipamientos, servicios y viales se hacen a costa de los espacios forestales que se reducen sustancialmente. Falto de un plan coherente de movilidad para facilitar el acceso a los ciudadanos, la gran idea ha sido una red de teleférico, propia de una estación de esqui de alta montaña, totalmente desproporcionada a la dimensión de un parque urbano, ya que el impacto de las potentes torres y enormes estaciones es fuertísimo.
Éste es el resultado de una gran inversión, que hace irreversible la obra y que requerirá, ademas de un altro precio, un volumen de usuarios muy importante, que encontrará el filón en el turismo. El efecto que produce es ya negativo y contrario al eslogan publicitario de "Naturaleza, Deporte y Cultura".
Si sigue así este proceso, dejará de ser un verdadero parque urbano abierto a los ciudadanos para convertirse en un parque de atracciones turístico de masas y reino de los "operadores" que son los únicos agentes convocados.
11 comentaris:
He vist l’impacte de les obres del nou telefèric.
He vist la barbaritat de l’hotel de miramar, el túnel i la “remodelació” de la plaça Ibàñez del costat.
He vist la destrucció de tot l’espai que, a l’altra costat de l’estadi, ocupen les obres en curs del futur “museu de l’olimpisme” o nom semblant.
Per cert, d’aquest, no he llegit ni sentit cap veu contrària.
Pel cas és igual. No serveix de res expressar oposició per la destrucció de Montjuïc, que ha estat una constant accelerada des de les famoses olimpiades del 92.
El nou telefèric és simplement un pas més en la lògica de la ciutat-parc temàtic en que ja fa molts anys, els rectors de l’Ajuntament van decidir convertir Barcelona, amb el silenci indiferent de la majoria i l’aplaudiment explícit del que en diuen eufemísticament “sectors econòmics”, o sia, el poder de veritat, al qual tant sol·icitament serveix l’Ajuntament “d’esquerres i ecologista”, per exemple, a Miramar.
Deia silenci indiferent de la majoria? Em dec haver equivocat. A la majoria ja els està bé la ciutat que “hem posat al mapa del mon” com va dir un dels darrers alcaldes, la del Carlinhos Brown, la de la gran cigala de llumetes de la Plaça de les Glòries, la del turisme de masses, del 3gsm, del...
I aquest model de ciutat traurà espais d’on sigui, destruint el poc que queda de Montjuïc i el que calgui.
Quan la gent fan cua a la Fundació Miró per anar a veure allò que per la tele els han dit que anéssin a veure, què carai els ha d’importar que quedin quatre pins al davant? Com si no en quedés cap.
Vots son trumfos s’ha dit. I és cert. L’actual ajuntament en té la majoria de vots des de fa molts anys. I per altra banda no veig que la possible alternativa tingui un model de ciutat gaire diferent.
Un dia els nostres successors descobriràn en algún llibre d’història que, igual que al Putxet, a Montjuïc hi ha havia hagut boscos, fonts, camins, ginesteres... És clar que aleshores no estàven al mapa del mon ni sabien què volia dir “sostenibilitat”.
Diuen que un pessimista és un optimista ben informat.
Tant de bò, parlant de Montjuïc, estigués mal informat!
Potser Montjuïc és un dels llocs de Barcelona que per la seva extensió i molt relativa virginitat és veurà més clar aquest model de ciutat del present i del futur que en lloc de pensar en ella mateixa, és a dir, en els qui hi viuen i treballen, pensa en una mena de disneylandia on arribin els turistes de tot el món que viuen en veritables ciutats, o tampoc, -quan dic pensar en ella mateixa em refereixo, evidentment, als polítics que interpreten el pensament dels ciutadans-.
No hi ha aturador?
Pregunta retòrica.
He estat buscant el pla sobre Montjuic que comenteu a la web de l'ajuntament i al google, però no el trobo. Algú sap on el puc llegir?
Bona nit Júlia, no puc comentar massa cosa sobre aquest tema ja que no estic documentada, ara fa pocs dies vaig sentir que en parlaven a les noticies i vaig pogué copsar que hi havia molta polèmica, totes les Ciutats tenen temes d’aquesta índole, ara a Tarragona s’està lluitant per la Platja Llarga... també la volen omplir de ciment.
=;)
Hola xiruquero,
Malauradament aquests darrers anys el procés de 'creixement' està endegant molts disbarats. No negaré tampoc que hi ha indrets que s'han recuperat i nous espais que m'agraden. Però el que guanyem per un costat ho perdem per un altre.
Hola, Pere,
Montjuïc té una història una mica trista. De fet, si no s'hi va construir més ha estat, paradoxalment, a causa de la zona militar, que ho impedia. De zones verges, allà, poques. L'Exposició ja en va malmetre unes quantes, la veritat. Les Olimpíades van continuar malmetent espais i ara el gran museu de l'olimpisme s'està aixecant per a gaudi del turisme. El principal problema, crec, és que els mateixos barcelonins no valoren aquest espai com caldria, magnífic per la seva situació i possibilitats. Altrament potser no s'hi hauria fet allà el gran cementiri, tampoc. En fi, esperem que encara hi poguem anar a berenar i a enterrar la sardina, he, he.
Hola, Marta,
No sé on es pot trobar el pla sencer, ho haurem d'investigar. L'Ajuntament té un servei de preguntes que, he de dir-ho, responen moltes vegades. Potser per aquesta via s'hi pot accedir...
Hola, Jaka,
Efectivament, la qüestió no és barcelonina, només, sinó general. Grans obres a tot arreu, àdhuc a zones rurals, només cal veure la Cerdanya. Abans semblava que la llunyania de Barcelona protegia d'alguna manera alguns indrets però ara tothom va a tot arreu i sembla que el turisme sigui l'única sortida econòmica, així que cal tenir-lo content, tant l'interior com l'exterior. Tarragona també ha canviat, quan jo era joveneta es considerava la ciutat més bonica de Catalunya, encara ho és molt però també ha patit el creixement, de vegades inevitable.
Marta i la resta,
He trobat un document sobre el pla per al districte Sants-Montjuïc, encara que no sé si, pel que fa a la muntanya, és prou aclaridor:
http://w3.bcn.es/fitxers/sants/pad040303.221.pdf
Bon cap de setmana!
Ho miris com ho miris, el bosc sempre ha estat mal vist. I els que hi vivim, també. Potser és la nostra llibertat la que fa por.
Hola Lupus,
Dons potser és això, en els boscos s'hi poden amagar molts éssers diversos...
Publica un comentari a l'entrada