Verigut

Avui manllevo el títol d'aquesta cançó menorquina que diuen, i tant de bo sigui així per a la, mai assolida, normalització lingüística, esdevindrà l'èxit patxanguero del nostre estiu 2007. Ho faig perquè és un títol en 'anglès' d'estar per casa (i amb espardenyes de set betes).

Fa temps, en algun lloc, vaig llegir una anècdota que tenia per protagonistes Unamuno i Riba. Sembla que don Miguel li va dir a Riba que, de fet, tant català li semblava inútil quan, amb el temps, tot seria en anglès. Pasaremos directamente al inglés, expliquen que va respondre Riba. Doncs ara sembla que la cosa està a punt de ser realitat, al menys, s’ha muntat molta propaganda sobre el tema. L’educació sempre ven i qualsevol suposada innovació s’anuncia amb platerets, després venen les rebaixes i, sovint, ja no se’n torna a cantar ni gall ni gallina, o, si més no, les revisions del tema no aprofundeixen en la realitat. Es fan, de vegades, estadístiques, que diuen el que cal que es digui. I així anem.

Jo crec que el problema de l’ensenyament, si és que és un problema, que tot és opinable i relatiu, no rau en el català, el castellà, l’anglès o les matemàtiques, sinó en que tot plegat no es fa de forma aprofundida, seriosa, l’exigència cultural ha anat a la baixa, en aquests darrers anys. Si algú escriu un text en català –però percebo que en castellà passa una cosa semblant- ben escrit, intentant utilitzar un vocabulari acurat, resulta que sembla que el text ranciegi. Els editors de llibres infantils i juvenils volen coses senzilletes, consumibles, molts dibuixos i poca teca. Només cal fer un repàs pels llibres de text i també pels d’imaginació que es van editant. Fins i tot els antics tebeos tenien un volum de text considerable. La immersió en anglès es absoluta: rètols de samarretes, cançons –fins i tot la música de fons dels programes catalanòfils és en anglès, molt sovint-, publicitat, vocabulari d’ús habitual... Si és que, ja ho diu tothom, no pots anar enlloc, sense l’anglès.

No cal anar, de tota manera, molt lluny per trobar models educatius bons, només reprendre aquell ensenyament de la República, que es va estroncar tan aviat, del qual es parla molt de forma etèria i global, però poc aprofundida (qui recorda, ara, els punts de l’escola nova? Si fins i tot costen de trobar, per la xarxa). Poca matèria, però ben feta, observació de la natura, treball de llengua seriós, constància, esforç, memorització intel·ligent i raonada. No hi ha res per inventar, en l’àmbit educatiu. Ara bé, el que no es pot fer és entatxonar a l’escola tot el que ens plagui, segons la moda vigent, passar els problemes socials a l’educació, i endegar aquests eixos transversals atapeïts, a més, amb tota la prevenció de les diferents plagues bíbliques del nostre temps. Els bons costums i els capteniments responsables ja s’han treballat sempre a l’educació, millor o pitjor. Els resultats de l’educació, sobre els que es parla tant, ja es veu com van. Si l’escola franquista no va fer franquistes (o sí?) l’escola progre tampoc no farà tants progres com volen i diuen. No em voldria posar en pla professional, que no toca, aquí. Però és que això de l’anglès m’ha arribat a l’ànima. Volen que ensenyem matemàtiques en anglès? Ai, Senyor, que patirem! Fa un temps el tema estrella era la informàtica, encara no hem acabat de cablejar com cal els centres que ja ens arriben coses noves. Tants dinerons hi haurà, per a fer-ho tot bé?

Quan a l’escola i l’institut l’idioma monopoli era el francès recordo un professor que ens llegia unes orientacions per a la revàlida on es deia que l’alumnat havia de poder desarrollar una conversación culta en francés. Però, objectava ell, si ni tan sols no podien endegar una conversa culta en castellà, els estudiants! Tot plegat, això de l'anglès, provoca, a més, hilarants proclames que traspuen la ideologia de cadascú: més català i menys anglès i fora el castellà/ més català, més anglès i fora el castellà/ més castellà i més anglès i menys català/ castellà i prou/ català i prou/ tot en anglès i ja està/ Cada combinació d’opcions pertany, com podeu endevinar, a una clara postura política... Doncs jo dic: de tot i més, però bé.

Recordo que fa anys vaig escriure uns versots dolents, al final de no-sé-quin any, ara m’han vingut al cap, a veure si en recordo un fragment:

Vindrà la bomba de neutrons, i quedarem fets una coca?
O el pessimista s’equivoca, i els temps futurs seran més bons?

Farà figa el català? Parlarem tots en anglès?
O hi haurà un món sense diners, on tota llengua cantarà?

Doncs sembla que ja ens podem anar posant en remull, i fer algun curset intensiu de l’idioma de la pèrfida Albió, versionat pels americans del nord (per cert, sense saber ni voler saber gaire res, culturalment parlant, ni dels uns, ni dels altres), altrament ho tindrem magre, per sobreviure en el món del futur, fins i tot per entendre'ns amb els besnéts. I jo que em pensava que tots aquests manaies moderns de la suposada esquerra eren molt i molt antiamericans, fins i tot que encara en quedaven alguns d’esperantistes!!!