El meu 'thinking blogger award'

Encara que no tant com en èpoques passades, sóc una lectora habitual de novel·les de misteri. Sobretot, i no sé el perquè, i crec que no sóc l’única persona a qui li passa, és als estius, sobretot, quan m’agafa la dèria d’esbrinar misteris imaginaris. Hi ha una novel·al negra d’entreteniment i una altra més ambiciosa, que té molt d’interès, perquè amb el ganxo de la història aconsegueix endegar reflexions importants sobre el món que ens acull.

Per això vaig començar a entrar a blogs sobre el tema, fins ensopegar-me amb el de Francisco Ortiz, excel·lent, que ara té l’amabilitat d’incloure’m en una llista, de fet es pot considerar un joc més d’aquests que sovintegen als blogs, una mena de cadena de recomanacions comentades.

Bé, doncs, com un joc m’ho prenc, i crec que pot servir, tot plegat, per donar difusió a blogs d’interès. El blog sobre novel·la negra de Francisco Ortiz ha estat triat des de Mangulina on es pot trobar una explicació acurada sobre aquesta cadena de recomanacions o premis virtuals sense ànim de lucre.

Hi ha moltíssims blogs que m’agraden i als quals entro sovint o de tant en tant. He prioritzat, però, aquells que tenen una ‘producció’ regular, constant, sense massa alts i baixos ni espais silenciosos. Possiblement alguns dels triats en triaran d’altres que jo també hauria triat, com en aquell conte del nen que barata una baldufa i al final, després de donar moltes voltes, de canvi en canvi, la baldufa torna a les seves mans.

De fet, podria posar-ne qualsevol dels enllaçats al meu blog; com la majoria de blogaires, quan m’adono que entro sovint en un blog acabo per lincar-lo, és clar. Em sap greu que molts dels antics, dels que visitava fa temps –en broma, en broma, porto ja des de l’octubre de 2004 voltant per la virtualitat blogaire- hagin aturat una mica l’empenta inicial, però en aquest món, com en el real, tot neix, creix, es reprodueix i mor, també, o s’abalteix temporalment. És com la vida, vaja.


En estricte ordre alfabètic, doncs:

El blog d’en Francesc Puigcarbó

Un blogaire polifacètic, molt productiu i d’opinions directes i contundents, amb les quals estareu o no d’acord, però que no us deixaran indiferents. No és l’únic blog de l’autor, en té quatre més, de contingut divers.

El Café de Ocata

Filosofia seriosa, humanisme per al present, unes imatges i vídeos excel·lents, i, sempre, una descoberta amanida amb ironia intel·ligent. Un cafè com els d’abans, vaja. Per aprendre i gaudir de la lectura.

En el bosque

Pensament amarat de poesia vital, des d’un bosc del cor peninsular, a través de passejades tranquil·les, sempre a peu i amb els ulls i el cor ben oberts. Posts llargs i mesurats, dels que a mi m’agraden.

L’Herald de l’Eixample

Un clàssic –per a mi-, amb moltes bones recomanacions sobre art, cinema, teatre, música. Opinions sobre actualitat, records. Fotografies i comentaris sobre viatges fets amb saviesa i moltes coses més.

Saragatona

Literatura, sobretot catalana, redescoberta, passejades per molts indrets, sobretot per Barcelona, amb captura d’insòlites imatges, fins i tot, gastronomia a l’abast. Un altre clàssic que visito des de fa molt de temps. (Per cert, m'adono que també s'ha comprat novel·la negra, darrerament, després d'una visita a l'emblemàtica llibreria barcelonina Negra y Criminal).

Sembla que no poden ser més de cinc, així que aquí m'aturo, de moment.