31.8.07

Montjuïc








Meravella i misèria. Crueltat.
Un castell sense reines ni princeses.
El crit darrer d’algun afusellat.

Un cementiri immens que mira al mar.
Una ciutat dels morts desmesurada.
Un rodamón sense papers ni llar.

Uns jardins amb estàtues. Soledat.
Un fals teatre antic. Una pedrera.
Un poble de barraques oblidat.

Un vell camí que ja no sap on va.
Una atracció de fira, rovellada.
Una creu sense nom en un fossar.

Uns amants clandestins en la foscor.
L’amor pagat i el lladre que s’escapa.
L’hort sense fruits d’un anarquista bo.

Una font i un soldat festejador.
Un canó endormiscat. Una sirena.
Un vaixell que s’amaga a l’horitzó.
Indrets i camins. Edicions joescric.com


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Diuen que més val una imatge que mil paraules. De vegades, però, unes poques paraules creen infinitat d'imatges. Com aqui. Ara.

Júlia ha dit...

Gràcies, Manel.

Francesc Puigcarbó ha dit...

brutal!!!!!

Luis Rivera ha dit...

Si, Julia, molt bo.

Júlia ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris!!

Anònim ha dit...

Un castell on somniar,
un esperit per observar,
una venjança per oblidar,
unes vides per recordar.


Petons!!!!

Júlia ha dit...

Gràcies, mandarinada, això d'oblidar la venjança m'ha agradat.