La TROBADA!!!!!!

Quand vous serez bien vieille, au soir, à la chandelle... (Ronsard)

L’Arare em diu que vol crònica dels fets d’ahir.

No sé què puc escriure sense que sospitin que vull fer la pilota o ensabonar l’organització, estem més avesats a llegir crítiques negatives que positives i quan en llegim de positives, com que som desconfiats, ens ve al cap aquella dita catala: quan em fas festes i no me’n solies fer, o em necessites o m’has de menester.

Precisament, abans d’ahir, a La Contra de La Vanguardia, Paul Preston manifestava que un dels grans defectes vigents en el món, sobretot acadèmic, hispànic, és l’enveja. Jo afegiria que no tan sols en l’acadèmic i faig extensiva la hispanitat a la nostra nació catalana, també, encara que sovint ens plau pensar que som diferents.

Però la veritat, al menys la que jo vaig percebre, és que tot va ser excel·lent, ahir a la tarda, a Vallromanes: l’organització, magnífica, les presentacions, mesurades i emotives, la música, agradable i, sobretot, es va gaudir del tarannà blogaire que feia que et sentissis com a casa i que et semblés que tantes persones amb les quals tan sols t’has llegit et resultessin molt properes, talment com si pertanyessin físicament al veïnat, que per això hi ha també veïns de dalt i de sota.

Suposo que per als promotors va ser la realització d’un somni, un somni mesurat, és clar, possible, però tots sabem quants somnis possibles s’esberlen pels camins de la realització material si no hi ha al darrera algú capaç de fer-los realitat. El llibre, excel·lent, també. Personalment, si fos ara potser hi enviaria un altre post, però crec que això ens passa sempre, quan cal triar.

El Toni va tenir l’amabilitat de citar una frase meva, precisament en el moment en què jo estava mes o menys repetint a Gulchenruz, jove promesa blogaire, el mateix: quan seràs vellet i jo ja no hi sigui, pensaràs, ‘jo hi era’. I és que la majoria de gent era jove, molts amb criatures petites que animaven el tema amb les seves corredisses i rialles, d’altres, fadrins, com dèiem abans, i vull imaginar que més d'un embolic amorós en sorgirà, dels verals juvenils de la blogueria. Una es fa gran i ja pensa en termes enyoradissos en un futur on no hi serà present, és així, la vida.

Trobareu fotografies, comentaris i moltes coses més a molts blogs, així que no m’estendre més. Espero que aquest llibre sigui el primer d’una llarga col·lecció i que també la trobada tingui continuïtat. Des de la finestra cap al món, que és aquest meu ordinador, i com fèiem a l’escola en aquelles assemblees Freinet, ara una mica oblidades:

FELICITO... TOTS ELS ORGANITZADORS DE LA TROBADA, COMENÇANT PEL TONI IBÁÑEZ, QUE N’HA ESTAT ‘L’ALMA MÀTER’.
PROPOSO... QUE TOT PLEGAT TINGUI CONTINUÏTAT VIRTUAL I NO VIRTUAL
CRITICO... NO CRITICO ABSOLUTAMENT RES, TOT VA SER PERFECTE. Bé, critico una mica els qui no es van animar a enviar el seu post per estranyes manies subliminals i/o que no van venir a fer gresca a la trobada. I em critico pietosament a mi mateixa per haver escrit un vers humorístic de poca volada intentant fer rimar 'els cent' catalogats, seguint la proposta del Francesc Puigcarbó, el trobareu aquí. Ja sabeu que tinc un vessant patufetístic incontrolable.