Autors i Literatura a les Terres de l'Ebre

Torno a ser uns dies a Batea, on les veremes han començat i on s’endevina ja un ambient tardorenc i nostàlgic, amb canvis sobtats de temps i unes lluminoses i acolorides postes de sol. Vaig rebre informació sobre un acte que celebraven a Arnes, la presentació de dos llibres i una xerrada sobre Jesús Moncada. Un dels llibres era el del Jesús Tibau, El vertigen del trapezista, que ja feia temps que em volia comprar, per cert.

Arnes és lluny de Batea, la comarca de la Terra Alta té paisatges molt diferents, tots esplèndids. La part d’Horta de Sant Joan i Arnes, propera als Ports, ha anat esdevenint més turística, vaig quedar sorpresa en veure un Vilar Rural que han endegat als afores del poble i també aquest bonic Molí de l’Oli on s’anava a celebrar l’acte. La primera vegada que vaig visitar aquest poble va ser durant un pont de Tots Sants de fa anys, en la celebració d’un campament, i ens vam ensopegar una nevada intensa i prematura.

Vam arribar molt aviat, feia un fred que pelava, i el sol, brillant i calent, contrastava amb l’aire gelat de la tarda. Vaig saludar, doncs, l’escriptor Tibau, ben conegut pel món blogaire, dinamitzador cultural en persona i de forma virtual, amb els concursos que munta al seu blog i en els quals, per cert, encara no m’ha tocat mai res, és que jo tinc mala sort amb aquestes coses.

Em va sobtar el nombre de gent que va aplegar l’acte, gent de molts pobles de les Terres de l’Ebre, gent que havia vingut de força lluny, molts joves, per cert. Es va presentar també un altre llibre, El riu que parla, amb relats i evocacions de trenta autors de la zona, un llibre de Aeditors, una editorial que és, de fet, l’obra d’una persona entusiasta que ha aconseguit editar i vendre llibres molt ben fets, a preus mòdics.

Em vaig trobar més gent coneguda, una mestra que feia temps que no veia, amb una colla de Beseit, i em va fer molta il·lusió. Vam haver de marxar, però, abans de la xerrada sobre Moncada. Al Molí de l’Oli hi havia, per cert, una exposició sobre aquest autor, desaparegut encara jove, fonamental en el context literari d’aquesta zona, poc coneguda fins ara i que està experimentant un desenvolupament cultural i de tota mena molt interessant. Hi havia molta gent dels pobles aragonesos, entre els quals un altre gran dinamitzador i autor, Serret, de la llibreria de Vall-de-roures i del blog El vertigen del trapezista, d’on va manllevar Jesús Tibau l’encertat títol del seu recull.

De vegades es fan suposicions sobre la cultura catalana, en sentit negatiu, perquè som incapaços de copsar-ne el dinamisme present en molts indrets que no són ‘els de sempre’. Crec que, de la mateixa manera que l’esclat de la literatura hispanoamericana durant els seixanta i setanta va representar un revulsiu per la producció peninsular en castellà, una mica esmorteïda, aquest rebrot d’autors i ambient cultural representarà també, a una escala més reduïda, una renovació i una sotregada per a la literatura catalana més convencional i una mica abaltida, em sembla, en aquesta època. Comparo també aquest esclat amb fenòmens com el de la Nova Cançó. En sentirem a parlar, encara molt més, dels autors d'aquesta zona. El recull, amb aquest conjunt d’autors, que es va endegar de forma oberta i participativa, és important, perquè de Barcelona en amunt es molt més difícil, per a un escriptor novell, fins i tot per a autors amb rodatge, publicar. Les capelletes tenen molt més pes, què hi farem. Un altre tema és el País Valencià, on em consta que també hi ha grans autors que tenen poca difusió. De la quantitat sempre en surt la qualitat i l’excel·lència, per això s’han de donar facilitats i difondre l’obra dels autors i autores encara poc coneguts.

Perdoneu que no posi molts enllaços, tinc una connexió molt lenta, i al blog de Jesús Tibau podeu trobar moltes més dades sobre l’acte i sobre l’Associació que l’organitzava. Va ser una estona entranyable i l’acte va ser planer i seriós, molt allunyat de la fatxenderia elitista que rumbeja de vegades per indrets suposadament intel·lectuals del país. Felicitats, La Bresca, i endavant!