M’he assabentat que l’historiador García Cárcel ha guanyat el premi internacional d’assaig Caballero Bonald amb el seu llibre El sueño de la nación indomable.
Tinc molta afició a la història, en general. Per casualitat vaig regalar aquest llibre al meu germà fa temps, en el context del centenari de la Guerra del Francès, i ara l’estic llegint jo. Llegir la concessió d’aquest premi ha fet que es consolidés la meva impressió de simple afeccionada, en llegir-lo: que es tracta d’un llibre fonamental i molt interessant, que analitza de forma seriosa molts mites patriòtics i moltes imatges que ja han quedat fixades en l’imaginari col·lectiu de forma gairebé irreversible.
El centenari de la Guerra del Francès o de la independecia, no ha servit per revisar de forma massa seriosa aquell temps, al menys les revisions no han arribat a la gent normaleta. Els grans fets històrics, els catalans, els hispànics, els universals, ens han arribat sempre passats per l’adreçador dels interessos polítics vigents. Els fets són sovint complexos, com les mateixes persones, I sempre és millor transmetre contes de manual escolar, adaptats a allò que toca defensar en cada moment. Per això és molt difícil ensenyar història a l'escola primària, perquè es cau en el tòpic i la lectura poca-solta de tot plegat, per analitzar la història cal tenir ja una certa capacitat de crítica personal, una maduresa. Cal dir que el tema va portar a molts debats abans de la reforma darrera dels currículums (per ara), em trobava aleshores en un grup de treball de ciències socials i ho recordo força. Al final va triomfar el de sempre, bastim un enfilall de contes, mites i herois, que tot plegat és molt bonic i fa pàtria. És clar que això passa a Lavínia, a Sepharad i a les antípodes.
Aquest llibre és interessant també, i molt, per als catalans, ja que hi ha capítols importants dedicats al context català en relació amb aquells fets. Les variacions ideològiques, lligades al context, en el marc, per exemple, del primer centenari, que també coincidia, és clar, amb l'anterior centenari del Rei Jaume, resulten alliçonadores. S’analitza acuradament la construcció de la idea d’espanyolitat i els tomballons que aquesta idea ha anat patint al llarg dels temps, així com allò que s'ha definit com 'invenció de la tradició'.
No resulta còmode, per a una gran majoria, acostar-se a textos complicats que ens mostrin les nostres misèries humanes, sense concessions a l’heroïcitat santificada. Els llibres seriosos no poden ser senzills, els fets humans són contradictoris, i molts fragments d’aquest llibre potser resulten feixucs per als qui, com jo, ens hi acostem des de l’afició cultural més planera, però paga la pena fer un esforç. Malauradament, sempre resulta més còmode i distret empassar-se una novel·la històrica d’aquestes que avui proliferen com a xurros per les llibreries. Per cert, el llibre es troba en una edició de butxaca, molt assequible, vaja, que no s'hi val a buscar excuses...
Tinc molta afició a la història, en general. Per casualitat vaig regalar aquest llibre al meu germà fa temps, en el context del centenari de la Guerra del Francès, i ara l’estic llegint jo. Llegir la concessió d’aquest premi ha fet que es consolidés la meva impressió de simple afeccionada, en llegir-lo: que es tracta d’un llibre fonamental i molt interessant, que analitza de forma seriosa molts mites patriòtics i moltes imatges que ja han quedat fixades en l’imaginari col·lectiu de forma gairebé irreversible.
El centenari de la Guerra del Francès o de la independecia, no ha servit per revisar de forma massa seriosa aquell temps, al menys les revisions no han arribat a la gent normaleta. Els grans fets històrics, els catalans, els hispànics, els universals, ens han arribat sempre passats per l’adreçador dels interessos polítics vigents. Els fets són sovint complexos, com les mateixes persones, I sempre és millor transmetre contes de manual escolar, adaptats a allò que toca defensar en cada moment. Per això és molt difícil ensenyar història a l'escola primària, perquè es cau en el tòpic i la lectura poca-solta de tot plegat, per analitzar la història cal tenir ja una certa capacitat de crítica personal, una maduresa. Cal dir que el tema va portar a molts debats abans de la reforma darrera dels currículums (per ara), em trobava aleshores en un grup de treball de ciències socials i ho recordo força. Al final va triomfar el de sempre, bastim un enfilall de contes, mites i herois, que tot plegat és molt bonic i fa pàtria. És clar que això passa a Lavínia, a Sepharad i a les antípodes.
Aquest llibre és interessant també, i molt, per als catalans, ja que hi ha capítols importants dedicats al context català en relació amb aquells fets. Les variacions ideològiques, lligades al context, en el marc, per exemple, del primer centenari, que també coincidia, és clar, amb l'anterior centenari del Rei Jaume, resulten alliçonadores. S’analitza acuradament la construcció de la idea d’espanyolitat i els tomballons que aquesta idea ha anat patint al llarg dels temps, així com allò que s'ha definit com 'invenció de la tradició'.
No resulta còmode, per a una gran majoria, acostar-se a textos complicats que ens mostrin les nostres misèries humanes, sense concessions a l’heroïcitat santificada. Els llibres seriosos no poden ser senzills, els fets humans són contradictoris, i molts fragments d’aquest llibre potser resulten feixucs per als qui, com jo, ens hi acostem des de l’afició cultural més planera, però paga la pena fer un esforç. Malauradament, sempre resulta més còmode i distret empassar-se una novel·la històrica d’aquestes que avui proliferen com a xurros per les llibreries. Per cert, el llibre es troba en una edició de butxaca, molt assequible, vaja, que no s'hi val a buscar excuses...
2 comentaris:
Tinc una teoria que em fa desconfiar de qualsevulla que guayi un premi literari, entenc, im no és res personal, que les obres autèntiques es perden en algun calaix o en el fons d'un disc dur. El sol fet de presentar-se a un premi literari (jo ho he fet) ja desqualifica l'autor. Si no et descobreixen, no ets, la resta.....marqueting
En aquest cas, Francesc, és una mica diferent, era un premi d'assaig a llibres ja publicats. Em sembla que ni tan sols no s'hi presentaven, no sé ben bé com funciona.
Jo també tinc molta desconfiança vers tota mena de premis, sobretot dels més grossos, ara bé he estat jurat al de poesia de l'Hospitalet i, equivocats o no, els premis es donaven de forma més o menys justa i assenyada, amb grans diferències de criteris, això sí.
En tot cas, pel que fa al que comento, més enllà del premi i dels condicionants que comporti, és un llibre molt interessant que ja fa temps que es va publicar.
Jo també m'hi he presentat i potser ho tornaré a fer, guanyar un premi literari no vol dir gaire res, només que potser te'l publiquin i que, si és un bon premi, cobres uns diners. La resta, efectivament, màrqueting i sort. També hi ha qui viu de fer de jurat als premis 'grossos', per cert, per això hi ha tantes repeticions.
Publica un comentari a l'entrada