NOTÍCIA PREOCUPANT: La Generalitat de Catalunya estudia una possible prohibició o restricció pel que fa a la producció de blogs i vol portar la proposta al conjunt del govern Zapatero.
Per la xarxa m'han passat una informació confidencial que no transcriuria al blog si em quedés algun dubte sobre la seva autenticitat o sobre la veracitat de les fonts originals, però tinc grans contactes als partits polítics i estaments de poder els quals, malgrat no voler deixar el seient ni la pagueta, no acaben d'estar d'acord amb tot el que passa i passarà i es dediquen a filtrar els temes per tal que protestin els altres. Comptat i debatut, que s'està estudiant una proposta per prohibir els blogs o, si més no, per limitar-ne la producció o restringir-ne l'ús a persones acreditades de forma totalment arbitrària. Sembla que els blogs competeixen avui de forma aclaparadora amb polítics, periodistes, escriptors i d'altres 'professionals' que veuen així limitada la seva influència o la venda sucosa dels seus productes culturals. El pitjor és que el tema, com sol passar, s'ha disfressat d'ecologia i d'una suposada -i no demanada- protecció de l'usuari.
Les raons 'canòniques' en contra d'aquest mitjà d'expressió són, entre d'altres:
Les raons 'canòniques' en contra d'aquest mitjà d'expressió són, entre d'altres:
a) Els blogs ocupen molt de temps als treballadors, que produeixen menys i redueixen el seu rendiment laboral.
b) Els blogs perjudiquen la vida familiar, joves i vells passen moltes hores davant de la pantalleta, escrivint i llegint, cosa que ha fet baixar les audiències dels programes televisius.
c) Els blogs no són sans, fan mal de cap, no són segurs, hi entra de tot, no són sostenibles, consumeixen energia, no són solidaris, fomenten la individualitat.
d) Els blogs perjudiquen el medi ambient, ja que en ocasions els usuaris fins i tot imprimeixen el que llegeixen o escriuen, fent una gran despesa de tinta i paper.
e) Aquestes impressions sovint es llencen a la brossa, multiplicant el consum de bosses de plàstic. A més, el reciclatge és difícil, a causa del tema de la tinta d'impressió, molt contaminant.
f) Els blogs perjudiquen l'estabilitat mental dels usuaris, difonen falsedats, tenen poca volada intel·lectual, poden aplegar contingut pornogràfic i informacions negatives en molts sentits.
g) Els blogs no són gens solidaris, malgrat que ho semblin. Propicien la individualitat, el narcisisme i la violència domèstica.
h) Els blogs perjudiquen la vista, les visites als oftalmòlegs de la seguretat social han augmentat molt des de la seva proliferació i també els problemes d'estómac, a causa del desgavell en els horaris dels àpats familiars a causa de l'excés de blogueria. Per no parlar, és clar, dels danys psicològics ocasionats per l'adicció a la tecla, que han fet disparar el nombre de blogaires que demanen horar als serveis de psiquiatria i psicologia. La blogueria o síndrome del teclat irrenunciable és, ja, una malaltia polisimptomàtica diagnosticada i definida de forma precisa, segons opinió de sectors mèdics propers als poders públics.
Aquestes i moltes més són les conclusions a les quals ha arribat un estudi de l'empresa THELLUPHA S. A. que han finançat de forma conjunta, pel que he sabut, els diferents partits amb representació parlamentària. Les propostes que fa la mateixa empresa i que han de servir de document base per als treballs de la comissió nomenada per la Generalitat a l'entorn d'aquest tema són diverses i molt inquietants:
1) Prohibir els blogs en general. Això, en una societat democràtica, sembla, ara per ara, inviable. Però...
Aquestes i moltes més són les conclusions a les quals ha arribat un estudi de l'empresa THELLUPHA S. A. que han finançat de forma conjunta, pel que he sabut, els diferents partits amb representació parlamentària. Les propostes que fa la mateixa empresa i que han de servir de document base per als treballs de la comissió nomenada per la Generalitat a l'entorn d'aquest tema són diverses i molt inquietants:
1) Prohibir els blogs en general. Això, en una societat democràtica, sembla, ara per ara, inviable. Però...
2) Restringir-ne l'ús a persones autoritzades: periodistes, polítics, escriptors 'oficials'... per la qual cosa faria falta federar-se, pagar unes taxes anuals i realitzar uns cursos acadèmics de preparació que diplomarien en Blogologia de Consum, una nova carrera amb salsa bolonyesa, acompanyada dels seus pertinents postgraus, màsters i el que vingui i els resultats de la qual avaluarien els de sempre.
3) Endegar algun tipus de censura prèvia que en controli l'accés i la producció, com ara passar uns filtres virtuals abans de la publicació dels posts.
4) Limitar el nombre de línies i posts al llarg del mes i multar els usuaris que sobrepassin la 'velocitat permesa'.
5) Fer la punyeta a l'estil 'sin que se note el cuidado': multar faltes d'ortografia, expressions políticament incorrectes, grolleries, publicació de textos i imatges no autoritzats de forma ortodoxa i oficial, intentar que els posts triguin en penjar-se, fent 'desparèixer' posts diversos, desacreditar els blogaires mostrant les seves errades o la imprecisió de les seves afirmacions amb rèpliques suposadament acadèmiques, fer pagar petits impostos per les publicacions de blogs, impostos que anirien augmentant de forma imperceptible al llarg de 2009, fins esdevenir importants pels pressupostos, en el marc de la crisi actual, fer firmar documents sobre l'ús de l'ordinador en llogar un pis, documents en els quals es prohibiria de forma explícita i en lletra petita l'elaboració i difusió de blogs personals...
Per tot plegat, es prega FEU PUBLICITAT D'AQUESTA INFORMACIÓ i seguiu les notícies sobre el tema, que possiblement acabin conformant una àmplia Plataforma de Protesta amb el nom de TEKLALLIURE, la qual endegarà actes massius en contra d'aquestes mides.
BLOGAIRES I BLOCAIRES, OBLIDEM DEBATS BIZANTINS SOBRE EL TEMA C/G O SOBRE L'ADMISSIÓ O NO DE COMENTARIS EN ELS NOSTRES TEXTOS!!! PASSEM DE COMPETIR PER LES AUDIÈNCIES I LES ESTADÍSTIQUES, LES VISITES I EL NOMBRE DE SEGUIDORS!!!
PER UNA BLOGOSFERA LLIURE I GRATUÏTA, UNIM-NOS!!! NO DEIXEM QUE LA CRISI SERVEIXI PER A LIMITAR LES NOSTRES LLIBERTATS QUE TANT ENS HAN COSTAT D'ACONSEGUIR!!!!
PROU INGERENCIES EN LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA I EN LA NOSTRA INTIMITAT!!! NO AL PROGRESSIU ESTALINISME SUBLIMINAL VIGENT!!!! JA HEM SUPERAT EL PECAT ORIGINAL!!! JA SOM GRANS!!! HO SÓN, 'ELLS I ELLES'???????? NO AL FEIXISME ANTI-BLOGAIRE!!!
La Vedette, en d'altre temps bloguejadora popular, m'ha fet arribar un poema, no massa original, la veritat, però que resulta molt adient al moment actual:
PROHIBIT PROHIBIR BAJANADES
VAN PROHIBIR EL TABAC,
PERÒ JO JA NO FUMAVA I VAIG PASSAR OLIMPÍCAMENT DEL TEMA!!!
VAN PROHIBIR ANAR A MÉS DE CINQUANTA PER HORA PELS VOLTS DE BARCELONA,
PERÒ JA FA ANYS QUE NO CONDUEIXO I NO EN VAIG FER CAS!!!
VAN PROHIBIR LES BOSSES DE PLÀSTIC,
PERÒ JO COMPRO PER INTERNET I EM FAIG PUJAR LA TECA!!!
VAN PROHIBIR INCLOURE SORPRESES ALS TORTELLS DE REIS, PER NO ENNUEGAR-NOS,
PERÒ JA FA ANYS QUE NO EN MENJO, PERQUÈ NO EM VULL ENGREIXAR!!!
VAN PROHIBIR LLENÇAR PEDRES ALS RIUS PER NO ESPANTAR ELS PEIXETS,
PERÒ JA FA ANYS QUE NO M'ACOSTO A L'AIGUA PER NO ENCONGIR-ME!!!
VAN PROHIBIR BEURE UNA CERVESETA I CONDUIR,
PERÒ JA US HE DIT QUE NO CONDUEIXO!!!
VAN PROHIBIR BARREJAR LA BROSSA,
PERÒ JA FA ANYS QUE TINC DUES HABITACIONS DE CASA DEDICADES ALS DEU CONTÀINERS CASOLANS DE SEPARACIÓ MANUAL DE DEIXALLES!!! UNA ALTRA COSA ÉS QUE NO ELS BUIDI TANT COM CALDRIA...
ARA VOLEN PROHIBIR ELS BLOGS, JO TAMBÉ FA TEMPS QUE NO BLOGUEJO,
PERÒ...
PROU, PROU, PROU, PROU, PROU!!!!!!!!
PROHIBIT PROHIBIR, QUÈ NO SE'N RECORDEN?????
VEDETTE A L'ATUR
33 comentaris:
"blogueria o síndrome del teclat irrenunciable". Sens dubte!
Respecte al sempre apassionant debat bizantí, veig que vós empreu el derivat blogaire, forma que coexisteix a la xarxa amb bloguer i amb bloguista (Màrius Serra dixit), com a mínim. Els blocaires, quant a aquest derivat, em sembla que fem més bloc. :)
Bones festes!
Senyor Puigmalet, vaig optar per 'blogaire' perquè crec que 'blocaire' és una invenció que no respon a l'etimologia primigènia, la qual, ens agradi o no, és anglosaxona. Cal dir que es van intentar d'altres invents catalanòfils: dip, bitàcola... sense èxit. Al capdavall, bloc també és un gavatxisme que ve d'un holanderisme, que jo sàpiga, vaja.
És que sempre volem ser més papistes que el papa (de Roma), a casa nostra. Vos sou jove, però jo recordo bé allò de la guixeta-ventanilla i d'altres debats eteris que ens han ocupat massa temps, ai, las. O aquells intents hispànics de popularitzar el balón-pié. Ja ho deia un amic meu, lingüista, que pel que fa a la llengua sempre sembla que agafem aigua amb un cistell.
M'acaben d'informar que hi ha un grup per Collserola decidit a bloguejar amb tan-tans!
Sí, tinc alguns contactes, senyor Gregori, hi ha diferents accions previstes que convergiran en manifestació massiva i bloguejament col·lectiu. Per cert, no se si ha vist el post anterior, però per tal que a una llibreria del barri em portessin el seu llibre sobre l'escola (això em passa per voler fer pàtria) vaig haver de MANIFESTAR de forma contundent (em deien que no el trobaven):
DONCS L'AUTOR HA SORTIT MOLTES VEGADES PER LA TELE!!!!
L'endemà me l'havien portat, ja veu, s'ha convertit en un FILÒSOF MEDIÀTIC.
M'apunto a la mani de Collserola: Mori el prohibidor!!!!!!!!!!
Montse, d'acord però res de matar, en tot cas 'MORT INTEL·LECTUAL I MEDIÀTICA', és que sóc molt pacifista i aquestes manifestacions sempre es desmadren força!!!
Podem venir a Blanes, farem més estralls que no pas el temporal, serem un TEMPORAL BLOGAIRE...
No-res. Quan toqui, se'ls tornarà a votar... Perquè cal anar a votar, oi? I a qui votaríem, si no?
Desprès del desastres i del ridícul dels últims anys, que tornessin a sortir els mateixos i que, a les generals, Catalunya en fos el bastiò, doncs, ja està tot dit i fet.
De tota manera, faig difussió de l'inici de protesta.
Lola
Que era una innocentada? Ara m'he quedat amb el dubte. Si ho era, és molt bona.
Lola
I que faran aquestes pobretes empressetes multinacional que suquen el pa amb oli aquí, se'n aniran a l'algua, davall de l'oli, la crisis més llarga la baralla de l'aigua davall i l'oli damunt tot barrejat... Estic espantat. Aquí, ahir queien blocs de neu, que la canalla en diuen floquets... i es varen desfer.
Un munt de blocs que renuncien... Com o farem aquests pobrets ciutadans de la penultima joventut
que estem enganxats... I això ho fan per que mirem la tele i ens vinguin ganes de comprar... Ai, fill, l'ùltima guerra...Anton.
Virtuosíssima innocentada,
Júlia! Tot i que m'has fet patir per moments!!!
A veure si et passes pels meus blogs (sí, he dit meus), abans no els auto-prohibeixi per falta de moviment veïnal (ni bloger, ni blogaire ni blocaire: veïnal).
…males llengües de la història diuen que la publicació d’aquell post va ser l’inic de la fí dels tripartits, tot pupularitzant-se per la xarxa una cançó de guerra que semblava oblidada.
Una canço que, posteriorment, va ser tant recordada com “Grandola
vila morena, vila da fraternidade…” que va donar inici a la Revolució dels Clavells...
Ressonin tambors de guerra
A tota la rosa del vents,
Puix ens volen a veure a terra,
Rebentem-los-hi les dents.
Pàries de la blogosfera,
Conductors miserables,
Els del glopet de cervesa,
Fumadors amigables,
Malfactors de les bossetes
Impures del supermercat,
Deixeu-vos de punyetes,
La nostra hora ha arribat!
Apedregadors de rius,
Rebentem-los les narius!
Amb un bon cop de gerra!
(…o amb un cop de pedra
no se’ns aboqués la cervesa),
Ja n’hi ha prou d’acotar el cap,
S’ha acabat la paciència,
Puix ens volen veure a terra,
Ressonin tambors de guerra!
Bon cop de volant,
Bon cop de volant,
Pàries de la carretera,
Bon cop de volant!
Que tremolin els malxinats,
En veient la nostra pipada,
I portin el fum, enlairades,
Nostres Santes Llibertats!
Bon cop de teclat,
Bon cop de teclat,
empedreïts blocaires,
Bon cop de teclat.
O trinxeres o deshonor,
És blocaires, la nostra tria,
Avui és ja arribat el dia,
De fer créixer la llavor.
Amunt el pàries d’aquest país,
Ressonin tambors de guerra,
Al crit potent i precís:
Mori el mal govern!
i Visca la Terra!
Ai, Anton, quan ens ha de tocar patir, encara, als qui ja som grandets!!!! Bon Any malgrat tot!!!
Lola, mira com anem que les innocentades semblen reals i les realitats, innocentades...
Tornarem a patir, tornaran a tripartitar, tornaran a vèncer?
Annnnnna, en tens més? La veritat és que passejo poc, darrerament.
Una abraçada de la teva tieta-àvia-colateral!!!
Si els joves doneu suport als vells, NO PASSARAN!!!
Xiruquero, somnies...
Mercès per tant inspirat himne. Ara bé, tal i com li he dit a la Montse, res de violència! Et prego moderis la teva fúria iconoclasta i te n'estiguis, de rebentar dents i narius, tot ha de ser gandhià, aquí. Que encara m'enxironaran per inducció a la violència. Hem de prendre mides pacífiques però constants, NO DEFALLIM.
El Xiruquero em fa arribar l'enllaç de la tonada, per tal que practiqueu amb la seva inspirada lletra, sobretot els joves, que no saben encara el que val un clavellet morenet:
http://es.youtube.com/watch?v=z_H1pYcI_l0
Au, a caraoquejar!!!!
jo estic disposat a sacrificar-me per salvar l'audiència d'alguns programes de tv i renunciar a 10 minutets diaris de blog
Ai, ai, ai, Jesús, aquests de les Terres de l'Ebre sempre esteu una mica a la frontera, he, he.
Gràcies pel suport, Sani, endavant!!!!
Em sembla que el Puigmalet és pacifista.
Hola, Júlia,
Primer he pensat que est tractava d'una de les llufes del dia dels innocents ;-) però després de tot el que he llegit, ja m'ho prenc en serio.
No m'estranyaria que "capadors" com el Puigmalet estessin decidits a prohibir i tancar per llei els blogs que es neguen a ser blocs i castigar així els blogaires que es neguen a ser blocaires o bloguistes (com els turistes o els bromistes ).
Genial el teu post ! De premi gros a la Blogosfera mundial !
Sani
Fins la platja d'Ocata el temporal de ponent porta algun crit entrecurtat que, segons interpreto, diu alguna cosa així com "Visca el bourbon!" i "La tecla per qui la treballa!". Em diuen també que les fraccions més catòliques de la resistència no deixen d'encomanar-se a Santa Tecla, patrona, per raons òbvies, de tots els blogaires.
Queda platja, a Ocata, senyor Luri? És que el meu espòs acaba de venir de veure la de Barcelona i diu que no en queda gairebé res... No sé si pel temporal o per les protestes.
Visca el bourbon, els aromes del Montserrat i el rom pujol i visca l'anís del mono! M'ha vingut al cap aquell acudit tan masclista de les nostres joventuts del colmo d'un músic que era que la senyora es digués Tecla i la toqués un altre. Ai, quins temps.
Senyor filòsof, això del crit entrecurtat m'ha agradat molt, això sí que es mestisatge!!!!
I ara que farem si no podem bloguejar els blocaires del Principat. M'ha agradat molt el nom de l'empresa Thellufa.SA.
ah! i compte amb els espirituosos.
un acudit molt dolent:
Quin és el colmo d'un pianista?:
doncs que la seva dona es digui Tecla, perquè tots la toquen.
Perdó!!!
Francesc, hem coincidit amb l'acudit, que jo també he recordat en la resposta al cafeter, he, he. Es nota que som 'jovenets'.
No aconseguiran DOBLEGAR-NOS!!!
Gràcies Júlia, per la teva caritat amb la meva ignorància.
És una magnífica innocentada. Però... El grup socialista lituà al Parlament europeu va fer una proposta de directiva europea en el sentit de "posar ordre" als blogs, segons la qual s'establiria un registre voluntari europeu de blogs, pet.r tal de "controlar i assegurar" el bon ús de la llibertat d'expressió. La parlamentaria catalana Maria Badia (PSC) en va parlar amb força entusiasme als seus espais d'internet. Com deia Wilde, la natura imita l'ar
Vés fent broma, Júlia... que com diu en G. Jaraba la natura imita l'ar.
(m'encanta aquest "ar" d'en Jaraba que encara no tenim, crec, al nostre diccionari, però sí al castellà: AR: 1. interj. Mil. U. para ordenar la ejecución inmediata de un movimiento. . Tot arribarà.
Ostres, tu, la paraula de pas que m'ha sortit per poder comentar és "conste". Ho juro.
I ara em surt "gatet"... Increïble. Que ho manipules?
Res d'això, senyor filòsofo, sóc de les primeres en defensar la llibertat d'expressió i l'antinormativització en el llenguatge col·loquial, que és aquell que fem servir en aquest indret! D'aquestes suposades errades en neixen les noves paraules i en brolla la renovació de l'encarcarament. Visca el sacatapus!!! Hi ha qui voldria posar el diccionari al congelador, però sempre hi ha un dia que falla la Fecsa i tot s'escola, ai. Ai, que me'n vaig de tema.
Gabriel, de fet no sabia on però em semblava haver llegit més d'un article respecte al tema, ja abans d'això que expliques. La llibertat fa por, sobre tot als qui la poden controlar, als poders. El problema més greu és, com en l'ensenyament, qui avalua els avaluadors, vet-ho aquí. Coses més estranyes han passat, quan vas fent anys te n'adones.
Pere, aquest 'ar' m'aniria molt bé per a l'scrabble.
A Déu poso per testimoni que no he manipulat res!!! Seran els 'poders públics'???
Publica un comentari a l'entrada